Història: 16 llibres recomanats per a Sant Jordi 2019

LOS CAMPOS DE CONCENTRACIÓN DE FRANCO. Carlos Hernández de Miguel. Ediciones B. 24,90 €. El periodista i autor de ‘Los últimos españoles de Mauthausen’ torna a brindar una exhaustiva i necessària investigació de memòria històrica. A través d’arxius i testimonis ha documentat almenys 296 camps de concentració del franquisme des de l’inici de la guerra civil, on entre 700.000 i un milió de presoners de guerra republicans i sospitosos d’esquerranisme van patir gana, malalties, tortures, amuntegament, humiliacions i mort.

HIJOS Y SOLDADOS. Bruce Henderson. Crítica. 21,90 €. Rescat d’una història poc coneguda: la dels jueus alemanys que després d’aconseguir fugir de Hitler van tornar a lluitar contra el Tercer Reich reclutats per l’Exèrcit nord-americà. Van ser uns 2.000 soldats, anomenats els Ritchie Boys, ensinistrats sobretot en tasques d’interrogatori. Tenien el perfil perfecte per a això, ja que coneixien l’idioma, la psicologia de l’enemic i els costums alemanys.

UN RUSO BLANCO EN LA DIVISIÓN AZUL. Xosé M. Núñez i Oleg Beyda (eds.). Galaxia Gutenberg. 21,90 €. Després de servir a la Legió estrangera francesa l’exiliat rus blanc Vladímir Ivanovich Kovaleski (1892-?) es va enrolar com a voluntari a Espanya a les files franquistes el 1938 i va acabar al front rus el 1942 amb la Divisió Blava. Les seves memòries inèdites com a veterà anticomunista i patriota rus i les seves crítiques als comandaments i soldats de Franco, jutjats de primera mà, no tenen desaprofitament.  

¿QUIÉN QUISO LA GUERRA CIVIL? Ángel Viñas. Crítica. 21,90 €. Després d’una rigorosa investigació en diferents arxius el prestigiós historiador ofereix llum sobre les encara poc conegudes conspiracions monarquicofeixistes contra la República i la seva intenció d’instaurar un règim similar al de Mussolini, però sense un paper destacat per a Franco i sí amb protagonisme de la monarquia. No obstant, el dictador va acabar, com diu Viñas, deixant-los “amb un pam de nas”.  

AUSCHWITZ: INVESTIGACIÓN SOBRE UN COMPLOT NAZI. Florent Brayard. Arpa. 24,90 €. El reconegut historiador francès presenta, raona i documenta, una polèmica hipòtesi. Opina que Hitler i Himmler van ocultar fins a la conferència de Poznan de 1943, a molts dels jerarques nazis, entre ells Goebbels, l’assassinat massiu de jueus que havien sigut deportats des d’Alemanya als territoris de l’Est. Només els qui havien d’executar la maquinària de l’extermini estaven informats del complot.

LA FRANCOTIRADORA DE STALIN. Liudmila Pavlichenko. Crítica. 21,90 €. Fins a 309 enemics va matar Liudmila Pavlichenko amb el seu rifle durant la segona guerra mundial des de les files de l’Exèrcit soviètic, més fins i tot que el seu compatriota el famós franctirador Vasili Zaitsev (amb qui es va inspirar el film ‘Enemic a les portes’). El 1942, ferida, es va retirar del front i va ser enviada als Estats Units i el Canadà en missions de propaganda arribant a allotjar-se a la casa del president Roosevelt i fent amistat amb la primera dama. Després de la guerra va escriure aquestes memòries.

LA MESURA DELS NOSTRES DIES. Charlotte Delbo. Club Editor 16,50 €. Dues dècades després de sobreviure a Auschwitz i Ravensbrück, l’autora va buscar antigues companyes dels camps d’extermini nazi que havien sobreviscut i els va preguntar com havia sigut la seva vida. Trilogia que Club editor comença a publicar pel volum final en què Delbo transmet la devastadora empremta de l’Holocaust alhora que la capacitat de resiliència i de solidaritat de les dones deportades. 

EL PASAJERO. Ulrich Alexander Boschwitz. Sexto Piso. 19,90 €. ‘El pasajero’ és una novel·la, però absolutament testimonial de l’angoixa, ràbia, impotència i por que van sentir els jueus quan el nazisme va decretar la seva persecució. L’autor ho va patir a la seva pròpia pell, ja que va aconseguir fugir a temps de Berlín el 1935. No obstant, després de publicar aquest llibre el 1939 (que no ha vist la llum a Alemanya fins ara), va tenir un final tràgic: el barco amb què viatjava va ser torpedinat per un submarí alemany i va morir als 27 anys.

TRES MIL AÑOS DE GUERRA Y PAZ. Jonathan Holslag. Passat i present. 35 €. Amb el subtítol d’‘Una història política del món’, aquest assaig del professor belga Jonathan Holslag pretén fer entendre d’on venim per augurar quin futur vindrà. I ho fa fixant-se en l’impacte que la política té en la vida quotidiana de la gent. Allà sorgeix una anàlisi de les causes i conseqüències de les guerres i com es van guanyar i van perdre o com van intentar evitar-se. 

DEMASIADOS RETROCESOS. ESPANYA 1898-2018. Santos Juliá. Galaxia Gutenberg. 21,90 €. L’historiador Santos Juliá recopila articles i assajos breus dels últims anys per desgranar els avenços (com l’impuls de la generació del 14 que va portar a la República, la transició...) i retrocessos continus (el desastre de 1898, la guerra civil, la dictadura...) de la història del país fins a l’actualitat. I avui, adverteix l’autor, sembla que tot l’aconseguit després de la transició està de nou en discussió. 

EL EXPEDIENTE. Timothy Garton Ash. Barlín. 19 €. L’historiador britànic va estar el 1978 a Berlín com a estudiant per investigar les resistències al nazisme, amb un salconduit amb què podia creuar el mur. Amb la seva caiguda, quan el 1992 es van poder consultar els expedients de la Stasi, els serveis d’intel·ligència de l’RDA, va descobrir que molts a qui va considerar amics i persones amb qui va intimar l’havien espiat i informat sobre ell a la policia secreta. Aquí explica la seva història.

HISTÒRIA MUNDIAL DE CATALUNYA. Borja de Riquer (Ed.) Edicions 62. 28 €. Arriba ara en una edició especial per a la ‘diada’, que inclou un capítol sobre la festa de Sant Jordi, aquesta monumental i singular història de Catalunya, explicada a través d’un centenar d’episodis escrits per 99 experts coordinats per Borja de Riquer. Des de les primeres matances prehistòriques pintades a coves del Priorat fins als JOCS OLÍMPICS de Barcelona o l’era Cruyff en el Barça. 

MUSSOLINI CONTRA LENIN. Emilio Gentile. Aliança. 22 €. Mussolini i Lenin van viure a Ginebra entre 1902 i 1904, en els seus anys d’exili, però no està documentat que es coneguessin. L’autor mostra indicis que sí i part d’aquesta anècdota no confirmada per estudiar les figures del Duce i del líder bolxevic, dos protagonistes d’una Europa sagnant, i entrecreuar les seves vides polítiques i les referències mútues que al llarg del temps van fer l’un de l’altre.   

LAS MAMÁS BELGAS. Sven Tuytens. El mono libre. 20 €. La majoria comunistes i jueves, van ser dones que el 1934 ja van ajudar a fugits del règim nazi que arribaven a Bèlgica. Al començar la guerra civil espanyola 21 d’elles van viatjar com infermeres voluntàries a l’hospital republicà d’Ontinyent, a València, per ajudar els ferits del conflicte. Batejades com les mames belgues, amb l’arribada dels nacionals van fugir a Algèria. La investigació de l’autor, gràcies a una jove infermera espanyola, que va estar amb elles rescata la seva tasca anònima.

Notícies relacionades

Novel·la negra: 18 llibres recomanats per a Sant Jordi 2019

Literatura internacional: 29 llibres recomanats per Sant Jordi 2019

MI MISIÓN EN ESPAÑA. EN EL UMBRAL DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL. Claude G. Bowers. Arzalia. 22,95 €. Ho va haver de reconèixer el president Roosevelt al seu ambaixador a Espanya entre 1933 i 1939 que s’havia equivocat al no fer-li cas. Bowers, que simpatitzava amb la República i que havia vist com l’Exèrcit rebel de Franco comptava amb l’ajuda de Hitler i Mussolini i anava a guanyar la guerra va advocar des del minut zero de la contesa per la intervenció americana. Aquestes són les seves memòries d’aquells anys. 

EL CONTRAATAQUE ALIADO. James Holland. Ático de los libros. 37,91 €. El popular i jove historiador, després d’accedir a arxius i registres no estudiats, continua la seva sèrie sobre la segona guerra mundial després d’‘El auge de Alemania’. En aquest volum aborda des de mitjans de 1941, en ple apogeu dels èxits militars de Hitler, a 1943, quan la resposta dels aliats comença a guanyar terreny. No obstant, Holland no creu que la clau fos al front rus, sinó a l’Atlàntic.