La conjura del Sant Jordi de juliol

La nova realitat també era això. L’impacte de la pandèmia de coronavirus dona fins i tot per a un gir inesperat de la llegenda de sant Jordi, transformant-la en un ‘remake’ esquitxat de contemporaneïtat, amb la bèstia redimensionada en la fatalitat d’un virus i amb els escriptors que dignifiquen la tradició abocats a salvar-la encarnant el paper d’herois per accident. La desconstrucció és tan voluble que no respecta el rigor del santoral i empeny a l’ostracisme santa Brígida de Suècia, que veu com el mediàtic guerrer ‘okupa’ la seva casella al calendari. I el que sempre va ser un festeig sense discussió sortia aquest dijous amb un pòsit d’adversitat que amenaçava de diluir la seva autèntica essència.

Costa amarar-se de Sant Jordi en plena canícula de juliol, com ha pensat Núria Pradas al baixar del tren a primeríssima hora del matí i trobar a faltar el tràfec de parades de llibres i roses que tradicionalment esquitxen el centre de Barcelona cada 23 d’abril. La flamant guanyadora del Ramon Llull acudeix puntual a la cita de veure la ciutat «vestir-se de Sant Jordi», però aquest any l’ha impactat trobar-la tan despullada. Més acompanyada s’ha sentit al coincidir amb la camarilla de col·legues en l’habitual dinar previ a la marató de firmes de cada any que organitza Edicions 62. Allà hi havia Enric Calpena, Laia Aguilar, Xavier Bosch, Gemma Ruiz i Laia AguilarXavier BoschPilar RaholaTambé Care Santos, que s’ha negat a desposseir-se d’aquelles tradicions que no atemptessin amb els protocols de seguretat. Per això ha renovat la seva il·lusió, ha estrenat ploma i ha «abandonat» un dels seus llibres en un espai aleatori de la ciutat, com fa cada any.

A Santos la pandèmia la va obligar a desfer el camí de la seva última obra, ‘Seguiré els teus passos’, la presentació dels quals estava prevista el 17 de març. Un revés tan imprevist com necessari, a diferència, al seu entendre, de les últimes anul·lacions adoptades per les autoritats, la «descoordinació» de les quals està fent «molt mal» a una indústria editorial per a la qual reclama més empatia institucional. Ningú és aliè a les adversitats que porta un any tan anòmal, però l’instint de molts creadors busca el costat positiu d’aquesta crisi. Ho troba Pradas, per a qui la suspensió de l’acte del passeig de Gràcia i altres esdeveniments culturals no és «massa justa», però prefereix quedar-se amb un acte d’introspecció i lloa «la comunió» que hi va haver en el gremi durant els moments de més incertesa durant l’estat d’alarma. «Compartim inquietuds, sensacions i iniciatives. Hem sigut un equip, més que mai, i espero que així continuï», descriu.

Recolzament aclaparador

El protocol d’aquesta singular celebració ha derivat en pràctiques més pròpies d’altres professions, com la de firmar llibres fins i tot amb cita prèvia. Així ho ha fet Stefanie Kremser a la llibreria Documenta, on ha conversat amb els seus lectors amb més marge de l’habitual. Temps per a ‘feedback’ presencial, el del Sant Jordi de tota la vida. Temps també per a desitjos. «Si aquesta raresa ens demostra que la Diada pot ser al juliol, serà que bé pot ser cada setmana de l’any», raona l’autora de ‘Si aquest carrer fos meu’. Potser no va tan desencaminada. La llibretera Nura Nieto remarca l’aclaparadora reacció de la clientela durant la pandèmia i somriu veient que «la família» de Documenta tampoc avui ha faltat a la cita. Alguns passadissos del local estan especialment freqüentats.

Davant tanta competència, Lluís-Anton Baulenas s’ha hagut d’esforçar i aguditzar l’enginy, citant Cortázar i ‘Rayuela’ en una al·locució per treure els entrellats d’‘Els camins de la Rut’. Fins i tot ha entonat una cançó en francès, no sense abans disculpar-se, demostrant que el seu mantra de «resistència del teatre i la novel·la» en aquests temps tan durs no és mera xerrameca. El seu esperit irreductible es cobra una nova lectora interessada que iguala el saldo de periodistes presents. 

Búnquers literaris

Notícies relacionades

Sant Jordi: la festa és a les llibreries

Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos

Un altre búnquer literari en aquesta diada atípica es troba a la llibreria Jaimes, que desembarca les seves parades a la vorera i guanya ambient amb la limítrofa parada de roses dels Navarro, una de les escassíssimes que es veuen a Barcelona, i que ha patit un «considerable descens de vendes, accentuat per la suspensió de l’acte del passeig de Gràcia. Entre els membres de la resistència, la Marisa i el Roger, que acudeixen a Jaimes com «un acte de militància cultural». Aval definitiu per a la tesi d’Enric Calpena, que contempla aquest «Sant Jordi 2» com «una oportunitat» de reforçar els vincles amb el lector i el caràcter romàntic d’un festeig trufat d’«impediments».  

Culminada la desconstrucció, l’escriptor i editor Emili Rosales adobar el terreny per a la il·lusió futura per totes aquestes setmanes en les quals autors, distribuïdors i lectors «ho han donat tot» i han encaixat la crisi amb presència. Als seus ulls, la fatalitat que ha envoltat aquest Sant Jordi 2020 marca una estela d’il·lusió per al futur: «Malgrat tanta adversitat o justament per això, avui és el Dia del Llibre més desitjat de tota la història».