La guinda de Sant Jordi

La incerta glòria d’una nit d’‘abril’: així va ser la festa del suplement de llibres d’EL PERIÓDICO

  • Més Sant Jordi que mai: cues quilomètriques en un Sant Jordi de rècord

  • El millor Sant Jordi de la història, per Care Santos

  • Els polítics surten a la caça del vot als carrers aprofitant Sant Jordi

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de dos anys de pandèmia i un de calamarsada (Sant Jordi ‘on the rocks’), al sector del llibre ja li tocava una alegria com la d’aquesta diada pletòrica. I les alegries s’han de celebrar sempre. Si és possible, en companyia d’altres éssers humans i en un lloc agradable i ben assortit. La festa del primer aniversari d’‘abril’, el suplement literari de Prensa Ibérica (empresa editora d’EL PERIÓDICO), es postulava com l’opció preferent per rematar la jornada de glòria en un lloc tan suggestiu com l’Speakeasy del Dry Martini, un espai presumptament clandestí on només es pot accedir utilitzant una contrasenya secreta.

Això de la contrasenya de l’Speakeasy pretén evocar l’excitació, el perill i el sentit d’exclusivitat dels dies de la Llei Seca als locals del Chicago dels anys 20, però diria que per als ‘boomers’ que constitueixen el grup generacional àmpliament majoritari a la festa d’‘abril’ (entre els quals s’inclou l’autor d’aquests apunts) el referent més pròxim són les consignes forassenyades que Mortadel·lo i Filemó havien de dir cada vegada que volia colar-se al quarter general de la T.I.A. («‘esos tipos con bigote tienen cara de hotentote’» i coses així).

Homenatge a Terenci

En aquesta ocasió, la frase salconduit que obre les portes d’aquest sarau llibresc generosament patrocinat pel Grup Planeta i Freixenet és «A Terenci li agradava l’abril», un homenatge a l’escriptor barceloní nascut amb el nom de Ramon Moix que va tenir la mala ocurrència de morir-se precisament un dia d’abril de fa 20 anys. «Volíem buscar una manera de vincular la festa amb el record del Terenci», explica Álex Sàlmon, director d’‘abril’, que, en el seu paper d’amfitrió atent, s’ha col·locat a l’entrada mentre xerrava amb l’escriptor i periodista Juan Cruz, adjunt a la presidència de Prensa Ibérica («jo estic aquí vigilant», fa broma).

Aviat les copes de cava Elyssia que donen la benvinguda als assistents conviuen a la barra i a les safates amb els acolorits còctels que han donat fama a l’establiment i la cosa es comença a animar. Dels més matiners és el ministre de la Presidència Félix Bolaños, que diu arribar amb la «satisfacció enorme» d’haver viscut «una jornada magnífica en què els ciutadans han disfrutat de la vida i la cultura i la lectura». Al seu voltant no triga a formar-se un grup d’empresaris i polítics en què figuren, entre altres, el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll; el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez; el director de Bankinter a Catalunya, Eduard Gallart; la directora general de Focus, Isabel Vidal; el cap de l’oposició socialista al Parlament, Salvador Illa; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena; la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, l’exconseller d’Economia Jaume Giró i, com no podia ser de cap altra manera, un vistós repòquer d’alcaldables.

Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC), Daniel Sirera (PP), Anna Grau (Ciutadans) i Eva Parera (Valents) són els candidats a l’alcaldia de Barcelona que s’han dignat a rematar una exigent jornada de pesca de vots a la festa d’‘abril’. Només han declinat la invitació l’aspirant a la reelecció Ada Colau i Xavier Trias (Junts), ells sabran per què.

El vals de la vida

Mentre els representants del que abans es deien les forces vives intercanvien civilitzadament punts de vista sobre l’incert futur de la ciutat, en una sala annexa, escriptors, editors, periodistes i cineastes comencen a ballar el vals de la vida, com se sol dir. Afirma el lloc comú que els membres de la tribu literària són criatures introvertides, reservades i poc dotades per a l’activitat social, però el quadro que es va formant al Dry Martini s’entossudeix a desmentir-ho. Al cap i a la fi, aquí hi ha un (molt bo) Sant Jordi per celebrar.

L’ocasió permet, per exemple, reunir els dos últims guanyadors del Nadal: Inés Martín Rodrigo, triomfadora el 2022 amb ‘Las formas del querer’, i Manuel Vilas, que, amb ‘Nosotros’ (premi Nadal 2023), ha pogut, diu, treure’s «l’espina» del 2020, quan la pandèmia li va impedir firmar exemplars d’‘Alegría’, novel·la finalista del Planeta.

Alegria

Flueix justament l’alegria pels bons rèdits d’un dia modèlic i a la gresca d’‘abril’ segueixen arribant escriptors –Elvira Navarro, Luisa Castro, Dolores Redondo, Edurne Portela, Ildefonso Falcones, Olga Merino, Xita Rubert de Ventós, Emma Riverola, Ray Loriga, Juan Vico, Pilar Rahola, Elisabeth Duval, Andrea Tomasini, Sabino Méndez, Juan Soto Ivars, Pilar Eyre, Mercedes Abad, Daniel Vázquez Sallés, Ricard Ruiz, Sergio Puertas...–, editors –Núria Cabutí (Penguin Random House), Juan Cerezo (Tusquets), Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg), Anna Soldevila (Destino), Emili Rosales i Pilar Beltran (Grup 62), Carles Revés (Planeta), Marta Carnicero (Acantilado)…–, actors i cineastes –Albert Solé, Laura Mañà, Itziar Castro–, agents literaris, periodistes i dipsòmans diversos.

Notícies relacionades

El glamur de la festa puja definitivament un parell de graus amb l’aparició d’Albert Serra, amb ulleres de sol i el sempitern aspecte d’utilitzar pijames amb monograma, i, ja gairebé a última hora, de Gemma Ruiz, que ha resultat ser la gran triomfadora de la jornada amb la seva novel·la ‘Les nostres mares’ i que confessa estar una mica «sobrepassada» per tot el que ha viscut en aquest Sant Jordi de rècord.

«L’abril és el mes més cruel», va escriure T. S. Eliot. En dies com aquest, es fa difícil donar-li la raó.