Una diada pletòrica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El millor Sant Jordi de la història, per Care Santos
Tot just desembarcar al passeig de Gràcia amb Aragó a primera hora del matí –això és, a un quart de 10– ja s’ensuma que serà el millor Sant Jordi de la història. Una multitud al carrer, un passeig de Gràcia assolellat i esplendorós, i l’ambient indescriptible que tan bé coneixem els que portem molts santjordis a l’esquena: alegria, ganes de celebrar, orgull d’aquesta festa única que any rere any es manté i s’estén, amor –sobrevingut o veritable– als llibres, estranya i bonica fraternitat de lectors, passió per aquests carrers, per aquesta ciutat on l’inaudit és possible, tot amalgamat en perfecte desordre un dia que és alhora un embolic i una meravella.
Efectivament, a les 11 la sospita s’ha confirmat: la gent omple els carrers, hi ha una animació que ens cura de l’angoixa de l’any passat. Un sol que fon fins al record més gèlid de la calamarsa que ens va amargar el dia l’any passat. Hi ha una sorpresa ingènua, encara temorosa. Al migdia, ja és alegria, eufòria. Que és el millor Sant Jordi que mai hem viscut ja és axioma, paradigma. A la tarda hi ha futbol, però no passa res, tret que lectors i autors aixequen de tant en tant la mirada del llibre per preguntar què fa el Barça. I el Barça abunda en la felicitat de la majoria, perquè guanya, i fa més rodó –insisteixo: per alguns– un Sant Jordi inoblidable. Passi el que passi, el dia ja no es pot espatllar.
Quines ànsies hi havia d’una cosa així, fins i tot els carrers semblen alegrar-se’n. Quina bogeria de jornada. Quina gran sort formar part d’això. Quina pena que s’acabi, tot i que els peus ja no resistirien una carrera més entre parades de llibres i a la ploma ja no li queda tinta per continuar firmant. Quina pena que hàgim d’esperar 364 dies per tornar a viure aquesta alegria general, aquesta generositat dels lectors, aquest entusiasme dels llibreters i aquest optimisme, beneït sigui, quina falta ens fa. I ara que tot s’ha acabat, que plogui, sisplau, i la joia ja serà completa.
