El miracle de Sant Jordi

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

23 d’abril del 2023. 21:46

0 Comentaris

JORDI OTIX

He de confessar un pecat literari que és possible que sigui capital: mai he fet cua perquè un autor em firmi un llibre. Sí que he demanat a alguns dels meus escriptors favorits, després d’haver-hi conversat, que em regalessin (és un regal) la seva firma. Guardo com un tresor, per exemple, l’exemplar d’‘Anys llum’ que vaig portar amb mi des de Madrid fins a casa de James Salter a Bridgehampton (Nova York) en el qual va escriure el seu nom i la data de la nostra trobada, res més. També obro amb freqüència ‘La ridícula idea de no volver a verte’, el llibre gràcies al qual vaig conèixer Rosa Montero, i ho faig només per comprovar que la seva preciosa dedicatòria (Rosa és de les que també fa literatura d’això, així de ferm és el seu compromís amb l’escriptura) continua allà. La meva afició a llegir, abans que cap altra cosa, les dedicatòries amb què els autors comencen els llibres sí que s’acosta al fetitxisme. Per a mi són com una pista sobre la seva vida personal, un primer fil per poder estirar per saber més sobre allò que no es manifesta a la seva obra, perquè és ficció, és clar. Per això em costa tant triar les dels meus propis llibres (fins ara, han sigut per a la meva mare i per als meus dos nebots, i el següent, que publicaré al juny, anirà sense dedicatòria per raons que es comprendran després de llegir-lo), igual que els epígrafs. I per això visca Sant Jordi com un miracle, perquè ho és. Milers de persones caminant amb llibres pels carrers, a la recerca d’ells, potser del teu, esperant pacients, fins i tot en condicions meteorològiques tan extremes com les de l’any passat, que els signis l’exemplar que porten guardant des que et van escoltar a la ràdio fa mesos, amb un mapa de firmes com a única guia, sense perdre el rumb. És sorprenent, i fins que no ho vius, fins que no ets part del miracle, no ets conscient que les ficcions poden canviar la realitat.