El bàlsam de Sant Jordi

Amb la complicitat d’un temps insegur però finalment respectuós amb la festa, la diada de Sant Jordi ha tornat a ser l’èxit que, malgrat estar ja tan establerta, continua sorprenent cada any propis i estranys. Els que hagin visitat per primera vegada una localitat catalana ahir no hauran deixat de sorprendre’s, perquè res hi ha semblant, a cap país, malgrat les iniciatives que despleguen molts governs per impulsar la lectura. I és que la clau d’aquesta festa del llibre i de la rosa no rau en la intervenció dels poders públics, sinó en la implicació de la societat civil. Les llibreries, en primer lloc, per a qui les vendes del 23 d’abril suposen una ajuda inestimable a la seva malmesa economia. Però també les altres peces necessàries perquè s’escriguin llibres, s’editin, es distribueixin i cridin l’atenció d’un lector una mica confós davant tanta novetat i sotmès a una oferta audiovisual que competeix amb el temps de l’oci que dediquem a la lectura.

Per les dades que s’intueixen al final de la jornada i es coneixeran, amb major o menor fiabilitat, en els pròxims dies, Sant Jordi ha tornat a contradir alguns dels tòpics que envolten el llibre. Els quilòmetres de parades de venda que convertien el centre de Barcelona en una gran llibreria, com en el centre de cada ciutat de Catalunya, són la millor resposta als pessimistes que s’entossudeixen a anunciar la mort del llibre. Les vendes són positives tant en el llibre escrit en castellà com en l’escrit en català, en llibres per a adults i en llibres per al mercat infantil i juvenil.

Una de les particularitats d’aquest Sant Jordi ha sigut la proximitat a les eleccions catalanes, la campanya de les quals comença la setmana vinent. Això podia fer pensar en una contaminació política de la festa, i no obstant és impossible que sigui així. Lògicament, els líders de les principals formacions que es presenten als comicis han aprofitat la jornada per deixar-se veure, comprar un llibre, regalar una rosa i fer declaracions voluntarioses a favor de la cultura, del llibre, i del suport al català. No obstant, el bàlsam que suposa la diada també ha aconseguit, almenys per un dia, temperar els discursos. Res millor que Sant Jordi per apaivagar els extremistes que dibuixen una Catalunya al caire del precipici, o que parlen del català com un idioma a punt de desaparèixer. Res millor que passejar-se entre els centenars de milers de persones que omplien els carrers, comprant llibres en català o en castellà, regalant roses i fent cua per obtenir la firma d’un autor o autora, d’aquí, de la resta d’Espanya, o estrangers.

Sense voler abusar de la metàfora de l’oasi català, Sant Jordi serveix per posar de manifest com d’artificiosa és la tensió que viu la política. L’espanyola i també la catalana, com veiem diàriament. Sense pecar d’ingenuïtat, recomanem als líders polítics catalans que han recorregut avui les seves circumscripcions que tinguin en compte el clima en el qual ha transcorregut la jornada per desterrar la paraula fàcil en la pròxima campanya i per centrar-se en allò que interessa als electors. Reptes, oportunitats i desafiaments de què parlaven alguns dels llibres més venuts.