‘Blackwater’, un èxit pòstum: cues per tenir l’exlibris de l’il·lustrador

La Julia va entrar a Gigamesh amb un llibre molt bonic i va sortir de la llibreria especialitzada en vici i subcultura amb un llibre encara més bonic. From the library of Julia Martynova, posava gravat a pressió en el seu exemplar de La riuada, el primer volum dels sis de què consta Blackwater. Pedro Oyarbide, l’autor de les portades i les contraportades de la saga familiar i fantàstica, va estampar sota el petit exlibris de la Julia un de més gran, aquest fet amb un segell de silicona i protagonitzat per Elinor Caskey, Dammert de soltera, el personatge principal de la novel·la publicada per entregues pel nord-americà Michael McDowell (1950-1999) el 1983. "Només poso el meu exlibris als llibres que m’agraden molt i sé que es quedaran a la meva biblioteca", va dir la Julia. Amb ella estaven la Montse i l’Ana, que van, respectivament, pel principi del quart i el final del tercer volum de Blackwater. La Julia, que ja n’ha llegit els sis, va quedar exclosa de la conversa sobre l’obra per evitar espòilers. Ho entén i ho accepta. "Els tinc enveja sobretot pel que els queda per disfrutar", va reconèixer.

Tres hurres per les lectures comentades amb amics. I quatre hurres per les lectures comentades amb fills. La Silvia explica per sobre el que llegeix de Blackwater al seu fill de 6 anys. El problema no és que la Silvia vagi per davant de la seva amiga Armine en la lectura de la novel·la. El problema en aquest cas és que els fills de totes dues van a la mateixa escola i, a la que el de la Silvia veu l’Armine a la porta de l’escola, li explica coses dels Caskey que no li hauria d’explicar. "M’encanta de Blackwater que tot és estranyíssim, però està narrat com si fos el més normal del món", va analitzar la Silvia.

"És com una bona telenovel·la sobre una família rica i només per això enganxa –va opinar l’Iván–. Però és que, a més, les pinzellades sobrenaturals són l’hòstia". L’Iván va acabar dilluns de llegir Pluja, l’última entrega de Blackwater. La màgia de la novel·la és poderosa i és clar que va témer un diluvi per Sant Jordi, sobretot vistes les pluges del dia anterior i que el pronòstic era una mica incert, però va fer cas dels meteoròlegs i no del pensament màgic i va anar a Gigamesh sense paraigua. Va encertar. Deu ser que Elinor està ben contenta amb el gran èxit de Blackwater, primer a França, després a Itàlia i ara a Espanya, en els tres casos amb les cobertes dissenyades pel madrileny Oyarbide.

Notícies relacionades

Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos

L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini

La Gislena encara ha de començar Blackwater. Va comprar La riuada pels comentaris llegits a les xarxes, per la "preciosa edició", pel format de butxaca, "ideal per a una lectora de transport públic" com ella, i perquè "¡no pot fallar el que passi en un poble que es diu Perdido!".

Blackwater va entrar a Sant Jordi amb 125.000 exemplars venuts en castellà i català de les seves sis entregues. I la bola de neu no para de créixer i créixer a causa que és una narració addictiva i infecciosa. Sense menysprear les portades i contraportades d’Oyarbide, no només pressiona amb el seu exlibris de silicona. També escriu, tot i que de manera neutra perquè no pugui semblar que vol apropiar-se de l’obra del finat McDowell, la frase de la novel·la convertida en divisa: Perdut no és un lloc segur, i el nom del lector.