Els escriptors estrangers flipen: "¡És com una ‘rave’ de llibres!"

El premi Pulitzer del 2023, Hernán Díaz, exclama que "per a un escriptor això és la felicitat, veure la ciutat ocupada per aquest fervor

Els escriptors estrangers flipen: "¡És com una ‘rave’ de llibres!"

LETICIA BLANCo

3
Es llegeix en minuts
Leticia Blanco

"Amazing", "astonishing", "it’s crazy", "això és com una rave de llibres", "estic en xoc". Per molt que les teves caps de premsa i editores intentin explicar-te amb temps el que passa a Barcelona el dia de Sant Jordi, viure-ho en primera persona és una cosa radicalment excepcional. La majoria dels escriptors estrangers que aquest any s’han estrenat en la diada més internacional que es recorda des del 2017 coincideixen en un adjectiu per definir-la: "fabulous".

"Mai havia vist res semblant, és increïble. Crec que totes les ciutats haurien de tenir un Sant Jordi", va dir Bonnie Garmus al tradicional àpat de Penguin Random House, que aquest any es va mudar a l’Hotel Majestic. L’escriptora californiana que ha triomfat amb Lliçons de química (Salamandra), convertida en sèrie d’Apple TV protagonitzada per Brie Larson, es va fer un tip de firmar. Una de les seves fans la va anar a conèixer acompanyada del seu gos, un detall molt especial, perquè, en la novel·la de Garmus, hi ha un gos, Dos de Set, que pensa i ho entén tot. "M’ha dit que estava pensant a canviar-li el nom al seu gos i posar-li el del llibre, però el gos s’ha girat i l’ha mirat amb cara de no estar-hi gaire d’acord", va explicar entre rialles.

Extasiada estava María Larrea, la francesa de pares espanyols que en Los de Bilbao nacen donde quieren (Alianza) explica com es va assabentar que havia sigut adoptada il·legalment. "¡Això és com un tsunami de lectors! ¡Una rave de llibres! És espectacular", va afirmar abans de meravellar-se perquè li havia tocat asseure’s al costat d’Hernán Díaz, de qui és molt fan. "Avui jugo a la loteria, no m’ho crec". La novel·la de Larrea va per la seva vuitena edició i a França ja és tot un fenomen: n’ha venut més de 100.000 exemplars. Però Larrea, mare de dos fills, un de 9 i un altre de 17, estava fascinada pel romanticisme de la jornada. "He vist uns adolescents comprant roses per a les seves nòvies i m’ha semblat tan entranyable... no tot està perdut".

La felicitat d’un Pulitzer

Al seu costat, Hernán Díaz firmava exemplars de Fortuna (Edicions del Periscopi / Anagrama), la novel·la amb què va guanyar el Premi Pulitzer l’any passat, i algun exemplar en anglès, l’idioma en el qual originalment va escriure Trust, títol d’una potent polisèmia. "Per a un escriptor això és la felicitat, veure la ciutat ocupada per aquest fervor per la literatura, transformada pels llibres, és absolutament inaudit", va confessar. "La vida de l’escriptor és solitària, no estem acostumats a aquestes aglomeracions. És com si la ciutat es transformés en una gran biblioteca. I les biblioteques són el meu lloc favorit al món".

Amb calma però sense parar va estar firmant Won-Pyung Sohn, l’autora d’Ametlla, la novel·la coreana més venuda a Espanya que Temas de Hoy acaba de rellançar en una edició de col·leccionista i amb il·lustracions de la madrilenya Gema Vadillo. "A Corea hi ha festivals literaris, però res que s’assembli a això. És un miracle, perquè vivim en l’era de la imatge, la gent avui el que vol és veure fotos o sèries, i que tota aquesta gent sigui aquí per la lectura em sembla molt especial", va explicar la coreana, que treballa en el món del cine. "Sant Jordi ho té tot: estan els llibres, però també la part romàntica de la rosa, el conte del cavaller... ¡està molt ben pensat! Bé, i és el dia de Cervantes i Shakespeare".

Notícies relacionades

Matinar per una firma

Eren les vuit del matí i Esther Sánchez ja feia cua a Gigamesh amb el seu exemplar d’El barco de Teseo (Duomo) a la motxilla. Estudiant d’enginyeria i fan de Perdidos, l’objectiu de llevar-se ben d’hora (venia de Sabadell) era aconseguir una firma de Doug Dorst, l’autor d’un llibre interactiu ple d’enigmes, notes al peu i claus ocultes que el nord-americà ha escrit junt amb J. J. Abrams, la ment que hi ha darrere de Perdidos. Dorst, per cert, va estar vivint un estiu fa dues dècades a Barcelona, en un pis de l’Eixample on es va quedar a escriure i a disfrutar de la ciutat durant vuit setmanes. Qui li havia de dir que, 20 anys després, hi tornaria convertit en un dels autors internacionals més buscats d’una diada que aquest any ha tornat a atraure firmes de diversos continents i ha convertit Barcelona en la capital mundial del llibre per un dia.

Temes:

Barcelona