La màgia del meu primer Sant Jordi

Celebrar Sant Jordi amb un bolígraf a la mà se’m fa una mica estrany. Sempre ha sigut el meu dia favorit de l’any, com per a la majoria de catalans. Passejar pels carrers plens de flors, que destil·len carinyo i romanticisme, a més de dedicar hores i hores a xafardejar els llibres que s’amunteguen a les parades que inunden Barcelona. Lletres i roses, dues coses a priori simples que fan d’un dimarts qualsevol un dia per marcar al calendari.

Sempre l’he viscut des de fora, sent aquella nena que es colava entre les cues per endevinar quins escriptors estaven firmant a cada taula. Ara, per primera vegada, l’anava a viure des de l’altre costat. Des que va sortir 4 abraçades i 1 tros de paper (Símbol Editors), és tot bastant surrealista, la veritat. Mai hauria pensat que un llibre podria portar tants maldecaps (a l’escriure’l) i tants somriures (quan la gent et diu que l’ha disfrutat). Ara arribava Sant Jordi i se’m posava la pell de gallina.

Notícies relacionades

Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos

L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini

Els dies previs vaig sentir un pessigolleig constant i dibuixava mig somriure. Pensar que una d’aquelles cadires al passeig de Gràcia seria la meva, que podria xerrar amb els que ja s’havien llegit la història de l’Anna i l’havien fet seva i amb els que estaven a punt de descobrir-la... Em semblava un dels actes més bonics i sincers. Les últimes hores van ser meravelloses. Poder passejar i viure des de fora una festa per acabar a la parada de l’editorial, on vaig poder xerrar amb molts lectors que s’hi van acostar per comentar i que els firmés el llibre. Cada petita xerrada, abraçada o comentari va ser un petit oasi entre la quantitat de gent que omplia el carrer. Veure que la història ja no només és meva o de l’Anna, la protagonista del llibre, sinó que és de cada un dels que tenen entre les seves mans aquestes pàgines. Al final, suposo, Sant Jordi és això.

Compartir, regalar moments i converses, abraçar-se, dedicar i firmar alguns llibres (aquesta vegada el meu) i fer d’un dimarts qualsevol un dia que recordaré tota la meva vida.