Sant Jordi obre la campanya electoral amb una desfilada de candidats

Els líders dels partits van aprofitar la jornada per prendre banys de multituds i analitzar els sondejos davant la premsa

Sant Jordi obre la campanya electoral amb una desfilada de candidats

QUIM BERTOMEU CARLOTA camps

4
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si Sant Jordi ja és en condicions normals una jornada d’atrafegament polític, quan aquest dia cau a les portes d’unes eleccions a Catalunya, l’activitat es dispara encara més. Els polítics es van llançar ahir a la conquesta del centre de Barcelona per repartir roses, llibres, globus i somriures perquè a tres dies de l’inici de la campanya electoral qualsevol esforç sembla poc per caçar vots. Cap partit va escatimar un gest de complicitat cap als ciutadans o una declaració a la premsa.

El 2019, Sant Jordi va caure a cinc dies d’unes eleccions generals en les quals va vèncer el PSOE a Espanya i ERC a Catalunya. Han passat cinc anys i una pandèmia, però Catalunya i els seus partits no han canviat tant. Un dels altaveus polítics més grans del dia és per al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que acostuma a convocar els periodistes a Palau. També és un dia especial per als ciutadans, que poden visitar l’edifici, i les entitats socials venen roses al seu interior. Aragonès, inevitablement, va haver de respondre preguntes sobre els sondejos adversos. Servint-se del manual de campanya, es va receptar optimisme, perquè, segons ell, "l’escenari està molt obert". El tòpic, en aquestes situacions, serveix per sortir del pas: "L’enquesta veritable és la del 12 de maig".

Si ell i ERC volen remuntar, han de passar a l’atac, i és el que estan fent en els últims dies. Ahir va buscar el cos a cos amb Puigdemont i li va retreure que faci apel·lacions a la unitat independentista, quan fa menys de dos anys el seu partit va decidir abandonar el Govern. "No em fiaria gaire de les crides a la unitat d’última hora", va afegir.

Per la seva banda, Puigdemont va evitar baixar al fang i va limitar la seva intervenció de la jornada a un vídeo gravat que es va emetre a la parada que Junts havia instal·lat a l’encreuament entre la rambla de Catalunya i el carrer de Provença. Puigdemont ha decidit erigir-se en guardià del català i no va desaprofitar l’ocasió per acusar el PSOE i ERC de la situació. Segons diu ell, no han fet cas dels "senyals d’alarma", uns per intentar "desmobilitzar" l’independentisme i els altres per mirar de "derrotar" Junts.

Més dura i explícita havia sigut hores abans la candidata per Tarragona, Mònica Sales, que va assegurar que Illa no mourà "ni un dit per evitar que el català sigui una llengua residual" si és president. Tot això mentre a la parada de Junts regalaven un llibre editat amb les dues últimes conferències de Puigdemont, textos que, segons va dir el candidat, han de marcar "el camí" dels pròxims mesos si és elegit president.

Líders estatals

Però Sant Jordi també es caracteritza per la visita a Catalunya d’alguns líders estatals. El de més rang ahir va ser el president del PP. Núñez Feijóo va veure la jornada com l’oportunitat de desgastar el PSC i obtenir el suport de votants constitucionalistes que dubtin entre el seu partit i el de Salvador Illa, als quals va oferir un full de serveis lliure de pactes amb l’independentisme.

Segons les enquestes, el PSC és el rival que cal batre. Va en primera posició, però no es pot confiar. El seu candidat va utilitzar el seu discurs d’ahir per polir la intervenció que havia fet al Congrés, on va haver de comparèixer pel cas Koldo. El seu objectiu és convèncer els ciutadans que la seva gestió de la pandèmia com a ministre de Sanitat va ser impecable i que totes les crítiques tenen com a única intenció desgastar-lo perquè lidera els sondejos.

Però la campanya no és només una batalla a tres entre el PSC, Junts i ERC. També hi ha altres partits que, si no poden lluitar per la victòria, poden acabar sent decisius per formar majories. Si arriba el moment, vendran els seus escons molt cars.

Un exemple són els Comuns, als quals les enquestes no els somriuen, però tampoc els pronostiquen un gran daltabaix. La seva candidata, Jéssica Albiach, es va mostrar convençuda ahir que el seu partit anirà "a més" durant la campanya i que, després del 12M, sortiran els números per tenir un Govern "progressista".

Notícies relacionades

També podria ser decisiva la CUP per formar una majoria independentista, tot i que en el seu cas els sondejos tampoc els vaticinen grans alegries. El seu votant fronterer, el que podrien captar d’altres partits, està probablement a Junts i ERC, i ahir la seva candidata, Laia Estrada, va posar a la diana aquests dos partits. A tots dos els va retreure el mateix: pregonar l’independentisme però a l’hora de la veritat pactar amb el PSC.

Cs i Vox també es van deixar veure pels carrers de Barcelona per transmetre la seva confiança davant uns sondejos que no els són propicis, especialment per als primers, que es podrien quedar sense representació al Parlament. Tot això en un dia en el qual els taronges van rebre una nova clatellada judicial, després de saber-se que el Tribunal Constitucional ni tan sols havia admès a tràmit el seu recurs contra la candidatura de Carles Puigdemont. "Ni desistim ni ens rendirem mai", va afirmar el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, com si fos també una promesa davant una demoscòpia que no els és gens favorable.