"La Vila Olímpica és primera i segona residència sempre"

Amés d'aconseguir medalles, portar a Barcelona esportistes plusmarquistes mundials i polítics i personalitats de tot el planeta, i d'haver obert noves platges a la ciutadania, els Jocs Olímpics de Barcelona van sembrar, el 1992, les llavors d'un nou barri. La Vila Olímpica té el record perenne de l'esdeveniment que va representar la pantalla més gran de la ciutat amb projecció cap a l'exterior.

Naixia un barri que, passats els Jocs, havia d'anar aclimatant-se de mica en mica a la ciutat. El mateix que va començar a fer, el 1993, Sílvia Cóppulo a Barcelona. La periodista de Mataró va triar aquell barri que s'estrenava per estrenar-se ella també com a barcelonina. «Vaig pensar, com que sóc nova a la ciutat, elegeixo el barri que també ho és, i compartirem aquest nou temps junts», expressa la directora i presentadora del programa radiofònic líder d'audiència a Catalunya El Suplement, de Catalunya Ràdio, en antena dissabtes i diumenges de 8.00 a 13.00 hores.

El mar, un imprescindible

«Que el meu nou barri havia de tenir mar, això sí que ho tenia clar. No crec que pogués viure sense ell. El mar forma part de la meva infància. Vaig aprendre a nedar a mar -al Maresme diem sempre anar a mar, en lloc d'anar al marSEnD i a l'estiu cada dia anava amb la meva germana i la meva mare a la platja. El sol i el mar han estat sempre presents a la meva vida. I ho segueixen estant ara», precisa la periodista, professora del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona, llicenciada en Psicologia i doctora en Comunicació.

«Sortir a prendre't un cafè al costat del mar a mig matí és sensacional. O tenir a dos minuts de la feina i de casa El Cangrejo Loco per anar-hi a dinar, també», expressa Sílvia Cóppulo. En uns 300 metres a la Vila Olímpica, no gaire més, la presentadora i columnista a EL PERIÓDICO, resideix, treballa i disfruta de la ciutat amb mar, «una de les úniques ciutats del món que pot presumir d'oferir una vida amb tanta qualitat com la que hi ha a la Vila Olímpica», diu.

Tranquil·litat, llum i amplitud d'espais defineixen aquesta qualitat de vida, essencial per trobar-se a gust com experimenta aquesta veïna de la Vila Olímpica. «Aquest barri és com una primera i segona residència tots els dies de l'any», compara Cóppulo.

«La Vila Olímpica no es buida mai. Abans de Setmana Santa ja comencen a venir banyistes, però els caps de setmana de tot l'any sempre hi ha gent passejant o practicant esport a la vora del mar», explica ella, que ha començat a ser una d'aquelles atletes de costa. «Seguint l'exemple de la meva parella, que corre maratons, estic sortint a córrer, a primera hora del matí, entre les set i les vuit. Sóc molt principiant i el meu objectiu no és fer cap marca, sinó sentir-me bé fent-ho. I tenir el mar a menys de 10 minuts de casa, i respirar a primera hora del dia l'aire net al costat de la platja i aquella llum matinal és una experiència única. A la Vila Olímpica estàs molt a prop del centre de la ciutat, però et sents com

si estiguessis fora», manifesta Cóppulo.

Canvis al barri

En la vintena d'anys que la periodista fa que viu al barri, ha anat observant petits canvis: «Des de la des­aparició dels camions a la zona en què durant els jocs es van instal·lar jutges i àrbitres, on es va arreglar molt l'espai, fins a la creació del 22@, fins al qual des de la Vila Olímpica ha quedat una zona, abans industrial, que és com ter-

ra de ningú, un fragment de barri amb molt estil Chicago, encara no prou definit i aprofitat», considera la veïna.

Notícies relacionades

La xerrada científica atrau

El 22@ encara té 100 hectàrees per explotar, la meitat de la seva superfície

«Al barri es van anar obrint petits comerços que, a l'arribar la crisi, van tancar i ara sembla que torna a reviure el petit negoci», apunta Cóppulo. «Els que acaben arrelant són els que tenen més encant, els que cuiden cada petit detall, com l'originalitat en la decoració i el tracte al públic», considera. «Ara la Vila Olímpica aporta a la ciutat esponjositat, llum, modernitat i qualitat de vida», precisa la locutora.

«Menys botigues per comprar sabates molt maques, té de tot, almenys tot allò que és imprescindible, com ara supermercats i botigues, cines amb versió original, el CAP, la biblioteca -i a mi m'encanta com a lloc de concentració i com a gran lectora- fins i tot l'Hospital del Mar, que el tenim a un pas», assenyala. «Fins i tot està molt bé de transport públic, encara que confesso que no l'utilitzo, perquè per anar a la ràdio tinc mala combinació. Per això tinc un aparcament a la Vila Olímpica i un altre a l'altra punta de la Diagonal», explica la que va ser pregonera del Poblenou fa un parell d'anys.