Núria Parlon: "Les xarxes socials han amplificat moltíssim la sensació d'inseguretat a Santa Coloma"

Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1974) finalitzarà al maig el seu segon mandat íntegre al capdavant de l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès), en el qual, assegura, la principal dificultat del seu Govern ha sigut la falta de recolzament de les administracions supramunicipals, marcada per la situació política catalana. Recentment, l’executiu liderat per la socialista ha activat un servei de serenos per pal·liar una sensació d’inseguretat amplificada, segons apunta Parlon, per l’altaveu d’internet. "Santa Coloma es posarà de moda", rubrica l’alcaldessa de cara al futur.

---

Pregunta (P). ¿Quins han sigut els grans canvis a Santa Coloma en aquests últims quatre anys?

Resposta (R). És difícil fragmentar la transformació d’una ciutat en quatre anys. ¿Coses importants? Per exemple, la millora de l’espai públic: és una prioritat en una ciutat com Santa Coloma, que acumula dèficits del passat. Volem fer-la més amable tenint com a prioritat els vianants en una lògica vinculada a la qüestió mediambiental.  També cal destacar els aspectes sobre civisme i manteniment d’aquest espai públic... és una assignatura pendent i costa, costa molt.

Quant al bloc de polítiques socials... malgrat que els grans indicadors deien que s’ha creat ocupació, aquesta és bàsicament precària, la qual cosa vol dir que hi ha col·lectius, especialment els de dones immigrants i els de joves, que tenen dificultats per tenir una feina que els permeti autonomia. Per això hem impulsat polítiques no tant amb vessant assistencialista sinó adaptades a col·lectius: des de les persones grans, a través de la millora dels serveis d’atenció domiciliària, passant pel programa per a l’accés al lloguer dels joves, fins a la participació de la infància al Consell dels Infants.

No ha sigut un mandat fàcil per la situació política. Ens han faltat instruments que no podem aprovar nosaltres; marcs legals que ens permetin actuar amb més determinació en qüestions com la vivenda o les violències masclistes o altres aspectes sobre els quals, en segons quins moments, ens ha faltat aquest acompanyament tant per part del Govern de l’Estat com per part del Govern de Catalunya.

P. Concretant al màxim possible, ¿quines són les principals queixes que actualment li sol fer la ciutadania pel carrer? ¿Han variat amb els anys?

R. La ciutadania es queixa del més immediat, principalment qüestions d’incivisme a la via pública: excrements dels gossos als carrers, il·luminació, sistema de recollida de residus... També és cert que les qüestions de seguretat, en els últims anys... sí que hi ha una sensació generalitzada que les ciutats es tornen més insegures, resultat de l’impacte de la crisi i de l’amplificació de delictes a les xarxes socials. Tot i que nosaltres havíem tingut pitjors indicadors de seguretat fa uns anys, però la gent potser no tenia la percepció que eren tants perquè no hi havia xarxes socials que l’amplifiquessin.

Una cosa diferent són les percepcions: jo puc sentir-me insegura si surto del metro i hi ha poca llum i no hi ha ningú, o perquè vaig sola i veig individus a una distància que m’inseguritzen. Això és una cosa i una altra és com s’ha amplificat en els últims anys qualsevol delicte a les xarxes socials. Això sí que incideix de manera molt clara. ¿Què passa? Que en el cas de les ciutats... la nostra i la majoria, les lleis que han aprovat altres administracions ens han perjudicat en el sentit de no poder ampliar les nostres plantilles d’agents de policia local: això és una realitat que no podem negar.

A mi em fa molta gràcia quan opcions polítiques com el Partit Popular (PP) i Ciutadans (Cs) diuen que hem de tenir més plantilla de policia, quan ells han votat lleis al Congrés que han impossibilitat que els ajuntaments tinguem més policies o més treballadors socials. Si les nostres plantilles estan en nivells de poder prestar els serveis però són suficients en alguns casos, és resultat de lleis que ells han aprovat, que no només han situat les administracions locals en situació de dependència de l’Estat, sinó que, a més, el nostre superàvit no l’hem pogut invertir en millores que ens hagués agradat fer, per exemple en plantilles. Si els ajuntaments no podem contractar la majoria de funcionaris des de fa més de cinc o sis anys, això tensa els serveis públics en un moment que la ciutadania exigeix molt més. 

P. ¿Quina ha sigut la principal dificultat del seu Govern durant aquest mandat?

R. La principal dificultat precisament està relacionada amb la falta d’acompanyament o de recolzament d’altres administracions, tant de l’estatal, sobretot en el període del Govern del PP, que ha sigut molt dura per als ajuntaments, molt dura, com de la Generalitat, per totes les turbulències polítiques; per totes les eleccions anticipades que s’han produït, per la discontinuïtat en la capacitat de governar.

L’assignatura pendent d’aquest mandat serà tenir una política integral de vivenda, que perquè sigui efectiva és del tot necessària la complicitat de les altres administracions. Si no, és impossible. Nosaltres tindrem finalitzat el procés que ens porta a un Pla de Vivenda Local. Però si no tenim instruments legislats, des del punt de vista d’incentivar el lloguer, que no hi hagi vivendes buides, que es posi un lloguer que la gent pugui pagar... tot això requereix una determinació.

Recentment, el decret que aprovava el Govern de Sánchez anava en aquesta direcció; lamentablement no va poder aprovar-se, igual que no s’han pogut aprovar els Pressupostos, però sí que necessitem més determinació, més recolzament com a primera porta a la qual qualsevol ciutadà o ciutadana es dirigeix quan té un problema o quan ha de resoldre una qüestió, i aquí sí que ha sigut un mandat de molta solitud a l’hora de donar resposta als grans temes. 

P. ¿Vostès assumeixen haver comès algun error?

R. Contínuament perquè, com que estem en sistemes de lògica tan presidencialista, tot sempre és responsabilitat del cos polític o, fins i tot, responsabilitat de l’alcalde o alcaldessa. Però ens equivoquem perquè prenem decisions. Determinar l’interès general és molt complicat i satisfer tothom és molt difícil, i de vegades cal dir que no. I és com que hi ha una barrera o un vertigen dels polítics a dir que no perquè sempre això et suposa una crítica d’algú que considera que tu l’estàs perjudicant.

És clar que ens hem equivocat... tenim poc temps per pensar perquè anem d’una forma molt reactiva donant resposta als problemes que ens trobem. Qüestions que hauríem de fer millor... doncs tot el que té a veure per exemple amb el manteniment de les nostres escoles, la qual cosa ens toca a nosaltres. Hem de ser més ràpids. Si no ens fan assumir coses que no ens toquen... ho podrem fer millor, però això no treu que nosaltres no hàgim de millorar la nostra gestió.

Dirigir-nos millor als joves, per exemple, aquest és un tema que s’ha de resoldre. Sempre escoltem població que supera els 25-28 anys, perquè són els actius... però hi ha tota una població silenciosa a la qual és molt difícil accedir. Cal fer autocrítica: alguna cosa no acabem de fer bé perquè ells no se’ns expressin més enllà de les xarxes socials en termes generals o amb crítiques poc constructives.

P. Aquesta última part del mandat ha estat marcada per la seguretat. En la presentació dels serenos

R. Això és resultat dels mòbils que van robar al Tomorrowland, que ens ha rebentat entre cometes la xifra: el primer que vaig preguntar va ser si les dades contemplaven les denúncies per aquests robatoris. Aquesta explicació que jo ara dono, perquè crec que cal donar-la, ens porta que no puguem mesurar exclusivament la inseguretat amb xifres fredes: nosaltres sempre hem estat amb unes dades de seguretat raonablement bones, però aquí es produeix un incident que fa que s’incrementin.

Nosaltres mai hem volgut explotar el discurs de la seguretat. Sempre hem estat molt millor que Badalona i altres ciutats veïnes, fins i tot en l’època d’Albiol, que ell deia que garantia millor la seguretat que els governs de l’entorn. I si amb aquesta xifra puntual nosaltres diem que Santa Coloma és molt segura... si demà passa alguna cosa en un territori compacte com el nostre on tot se sap boca a boca, i que a més ara les xarxes socials l’amplifiquen, evidentment la gent podria dir que jo estic mentint.

¿Tenim dades que són raonablement bones? Sí. ¿Això vol dir que a Santa Coloma mai passa res? No. Perquè som una ciutat de 120.000 habitants amb una idiosincràsia en què no pots viure sense que es produeixin fets delictius, per molta policia que tinguis. La seguretat i la immigració són sempre els temes fàcils d’explotar pels populistes. Mai aniran a les causes d’aquells que provoquen immigració desordenada en ciutats on les rendes per càpita són més baixes. Ara bé, utilitzar la immigració com a element de confrontació dient que si governen faran desaparèixer els immigrants per art de màgia... ¿Desapareixeran els immigrants si governa l’extrema dreta? ¿Com? No fa tant, a la ciutat veïna, un senyor que deia que “netejaria Badalona” d’immigració. La immigració no se’n va anar.

És molt fàcil anar a un veí que té problemes amb uns veïns seus immigrants perquè posen la música molt alta fins a altes hores i dir-los: “Aquests senyors són aquí perquè l’alcaldessa o l’alcalde 'x' està omplint la ciutat d’immigrants. I a sobre no paguen impostos durant cinc anys, i a sobre et roben, i a sobre si són magribins poden ser terroristes". Això és el més fàcil del món. ¿Però és seriós actuar d’aquesta manera quan un vol representar el conjunt de ciutadans i ciutadanes? A mi no m’ho sembla. Però sí que dona resultats, tant a Europa com aquí, només fa falta veure el que ha passat a Andalusia.

P. ¿Creu que l’esquerra en general s’ha pogut encomanar d’aquest discurs de la dreta?

R. ¿En quin sentit?

P. Doncs que l’agenda política que marca aquest discurs, parlar de seguretat o immigració, l’esquerra se l’hagi apropiat.

R. Aquest seria un risc. A nosaltres sempre ens ha preocupat la seguretat: seria un problema que automàticament els partits d’esquerres renunciïn a la seguretat. La seguretat és un dret, igual que ho és la vivenda. Per tant, a nosaltres, si governem i som autoritats públiques, la seguretat ens ha d’importar. El que no podem fer és utilitzar la seguretat de manera demagògica.

Seguretat és també tenir un carrer ben il·luminat, tenir un transport públic que a les dones ens permeti no haver de baixar a no sé quants metres de la parada. No tot ho hem d’enfocar des del punt de vista de tenir cossos de seguretat desplegats pels carrers. Això és molt propi de la política de les dretes, que sempre guanyen quan la gent se sent vulnerable, quan desconfia del veí per sistema. Ells aquí tenen molt recorregut bestiar i diuen coses que són de vegades tan òbvies que qualsevol, si fossin certes, les podria comprar. És un espectacle polític que funciona, i aquí sí que hem de fer autocrítica els qui volem fer les coses d’una altra manera; de quina manera podem fer que aquest discurs no guanyi terreny. 

P. Quan parla de seguretat sol al·ludir també a les xarxes socials. ¿Tant han amplificat aquestes la sensació d’inseguretat a Santa Coloma?

R. Moltíssim, n’estic convençudíssima. Moltíssim, moltíssim. Sense cap tipus de dubte. Igual que s’amplifiquen coses bones a les xarxes socials. Les xarxes socials són molt útils si se’n fa un bon ús; si se’n fa un mal ús intencionadament, evidentment que fan mal. Quan una persona té un problema de veritat i te l’expressa, tu la pots contactar... tu pots saber.

Hi ha altres vegades que, quan algú ha deixat algun comentari incendiari a les xarxes socials i s’ha volgut contactar amb aquestes persones, no hi ha hagut manera de fer-ho. Quan algú detecta un problema real i utilitza les xarxes socials com a mitjà, és molt fàcil poder parlar amb la persona quan et diu que estan venent droga, que estan cultivant marihuana per vendre-la, que hi ha un pis que està funcionant com a prostíbul... això és una cosa i una altra cosa és quan tu a les xarxes socials amplifiques una baralla en un bar. Això és diferent.

P. ¿Creu que això es fa amb interessos polítics?

R. No sé si interessos polítics. És possible que a alguns que tenen interessos polítics aquests grups els van molt bé i els alimentin, no ho descarto, però crec que és una qüestió que qui gestiona aquest tipus de xarxa assegui que té un poder il·limitat. I és clar, el poder és molt seductor; és un mecanisme que de vegades no et fa pensar amb prou responsabilitat.

No tindrem ciutats amb delictes 0. Això és mentida, és impossible. El que sí que hem de fer és treballar de manera preventiva per evitar els delictes i sobretot pensar per què hi ha delictes. ¿Quants diners han d’invertir un estat, una comunitat autònoma, complementàriament a un ajuntament perquè els seus joves no siguin delinqüents? És millor invertir que aquests nens tinguin oportunitats que no que siguin després delinqüents. Perquè a més del problema d’inseguretat que poden generar-te, imagina recuperar un adult que entra en aquestes dinàmiques. ¿Per què no parlem d’això i no tant del fet en si mateix? Per això us deia abans: és una necessitat de recolzament i acompanyament d’altres administracions públiques perquè des dels governs locals puguem fer millor aquesta feina.

P. Recentment l’Ajuntament de Santa Coloma ha activat ja el servei de serenos

R. No exactament. Per pal·liar la inseguretat, no perquè tenim una inseguretat que faci que hàgim de prendre mesures d’aquestes característiques. Volem millorar la nostra plantilla de policia local, que és escassa, per estar en la ràtio de policia que una ciutat amb la nostra població ha de tenir. Ho hem de fer en un màxim de tres anys, pel retard que portem per les lleis que no ens han deixat fer-ho.

D’altra banda, hem de generar entorns que, des del punt de vista de l’espai públic, generin seguretat. És a dir, que tu no sentis por quan vas pel carrer, que no et trobis carrerons a les fosques... en això treballem. ¿Per què posem els serenos? Si durant el dia tenim agents cívics que fan una tasca molt bona de servei comunitari, ¿per què no fer-ho a la nit, si precisament és quan la gent se sent, en termes de percepció, més insegura? 

No ens ho hem inventat, ens inspirem en l’experiència de Gijón i també havíem escoltat comerciants de restauració que feia temps que havien plantejat la possibilitat de disposar d’agents cívics nocturns. “Serenos” és la gràcia. Pensem: “És maco”. Però no són vigilants de seguretat: nosaltres no hem contractat vigilants de seguretat perquè no poden fer seguretat pública, competència exclusiva dels cossos de seguretat.

P. Hi va haver sindicats, no obstant, que van criticar els serenos.

R. La UGT i CCOO, van ser. Sí, perquè van interpretar que això feia competència als vigilants privats, però és que jo no tindré mai vigilants privats, perquè els vigilants privats sí que poden confondre les seves funcions i fer ingerència en el que li toca a la policia local. Tindrem policia local i Mossos d’Esquadra, que hauran també de millorar les seves plantilles, perquè lamentablement anem escassos de metges, de mossos, de bombers, de tot. Això és el resultat d’unes lleis que durant aquest temps no han permès contractar el personal que necessitem.

Respecte al decret de jubilacions anticipades... és clar, després d’un temps de tenir l’aixeta tancada per poder contractar, quan el teu personal es pot jubilar als 59 anys, que està molt bé que sigui així perquè és una professió de molt desgast... Però és clar, si tot conflueix alhora encara ho fa més difícil. Però bé, ho anirem fent.

P. Sobre les jubilacions es va pronunciar la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) en un comunicat que el seu govern va qualificar d’“alarmista”.

R. Nosaltres tenim 14 jubilacions, eh. Hi ha ajuntaments que en tenen moltes més, eh.

P. I s’incorporaran set policies més. 

R. Efectivament. Nosaltres, si tot va bé, en màxim dos anys i mig hem de tenir la plantilla al 100%, al que ens toca per ràtio. De fet, hem tingut 14 jubilacions i entre cinc i set fa molt temps que estan de baixa, o sigui que no estaven treballant. 

P. Parlem de la imatge de Santa Coloma. Vostè sol criticar que se li doni excessiva rellevància mediàtica a les coses negatives que passen a la ciutat. ¿Realment senten un greuge comparatiu en relació amb ciutats de l’entorn? 

R. No, home, no, jo no m’atreviria a això; no es tracta pitjor Santa Coloma... normalment, les ciutats del que abans es denominava 'l’extraradi', quan passa alguna cosa lamentablement negativa, ja sigui un incendi com va passar a Badalona o quan aquí vam tenir l’explosió de gas... qualsevol problemàtica té molt impacte en els mitjans. I lamentablement, potser una carrera esportiva que organitza una entitat en què participa gent i atletes professionals... no té ni un breu.

P. Segons vostè, ¿quins són els elements clau de Santa Coloma per projectar aquesta imatge positiva?

R. Som una ciutat súper ben comunicada que hem fet una aposta clara per tota l’especialització en la restauració, no només des del punt de vista de la comercialització, sinó també per la part acadèmica amb el Campus de l’Alimentació, que és de referència.

En el pròxim mandat, a més, es crearà el balneari d’aigües termals, aspecte que va canviant la configuració de Santa Coloma. L’oferta cultural... nosaltres hem fet una aposta molt clara: teatre, auditori, xarxa de serveis de biblioteca, programació... molta gent de Barcelona ve al Teatre Sagarra.

La moneda social també ha sigut un element d’atracció. ¿En un futur? Jo sé que Santa Coloma serà una ciutat que es posarà de moda: és molt a prop de Barcelona i la gent, quan la coneix, descobreix entorns meravellosos com la serralada de Marina, el riu Besòs i el barri de Fondo.

P. Tancant el tema de la imatge, últimament hi ha hagut un parell de manifestacions de l’extrema dreta a la ciutat.

R. Bé... han sigut manifestacions molt minoritàries, van venir 13 persones a l’última... no ho sé, crec que tampoc hem de donar-li tanta importància a fets aïllats que no tenen gaire repercussió més allà que en vinguin 13 de fora a manifestar-se a Santa Coloma. Perquè el que convocava la manifestació era de Terrassa; per tant... no ho sé, crec que de vegades hem d’intentar no magnificar les coses que són preocupants en si mateixes però que no podem fer un problema.

P. ¿Quina és la relació actual del seu ajuntament amb la Generalitat i l’Estat? ¿Quines són les exigències que li fan aquestes administracions?

R. Ens hauria agradat molt que s’hagués aprovat el decret de vivenda, perquè ens hagués facilitat molt la feina, com també ens hauria agradat que s’haguessin aprovat els Pressupostos, per l’impacte directe i indirecte sobre la nostra gestió. 

Quant a la Generalitat, li demanem més determinació en qüestions relacionades amb la coresponsabilitat en temes que durant aquests anys han fet bastanta delegació en els ajuntaments: jo crec que aquest país s’ha aguantat pels ajuntaments. No parlo del meu sol, sinó de tots els ajuntaments de tots els colors polítics. Perquè hi ha hagut moments realment complicats des del punt de vista d’aquesta coresponsabilitat, i això sí que esperem que millori, perquè se’ns elegeix per governar.

P. Durant aquest cicle d’entrevistes no són pocs els alcaldes que han apuntat en aquesta direcció.

R. És el que us explicava abans. Nosaltres hem tingut el parc de bombers sota mínims. Hauria sigut molt important una mica més de... ni contestar-te a una carta que envies per demanar una reunió, això ha passat. O abordar problemàtiques com la dels menors no acompanyats, que hàgim de tenir tota la pedagogia que vulguis, però calgui fer autocrítica: no s’està gestionant bé per part de la Generalitat.

P. De fet, des de l’agressió del metro

R. Sí... ui, ara fem un seguiment molt exhaustiu d’això. S’ha fet un esforç molt important tant per part de la policia local com de Serveis Socials, que ja el feien però ara encara més, cas per cas. És un problema per als mateixos joves i també per a l’estigmatització del col·lectiu. Tant que els preocupa aquesta estigmatització, han d’actuar amb diligència quan aquests joves s'escapoleixen dels centres de menors. 

Nosaltres no demanem que tinguin aquests nois en gàbies. Però si s’escapoleixen habitualment, s’haurien de plantejar per què passa, perquè això repercuteix de manera negativa a les ciutats; això està alimentant els plantejaments de l’extrema dreta, perquè aquests nois generen moltes vegades, alguns, problemes. Si hem de canviar les lleis, les canviem; si hem d’arribar a acords amb el el regne del Marroc perquè també se’n faci responsable, a part de firmar acords comercials, també. Però fem-ho. Abordem els problemes reals, la qual cosa realment posa en perill el sistema democràtic.

P. Parlant de la seva relació amb el Govern de l’Estat, des de la seva sortida de l’executiva federal del PSOE

R. Sí, home, li he donat ànims aquests dies sobretot perquè déu n’hi do el paper d’uns [dreta] i altres [independentistes], quina pinça. Sí, sí.

P. Santa Coloma va ser, juntament amb l’Hospitalet, la ciutat que va demanar l’acostament dels polítics independentistes presos. El desembre passat vostè va anar a visitar Jordi Cuixart. ¿De què van parlar durant la trobada?

R. Amb Jordi Cuixart estàvem treballant projectes d’Òmnium relacionats amb la Nit de Santa Llúcia... Teníem una relació personal bonica i la veritat és que sap greu que persones que coneixes es trobin a la presó. I això és una qüestió personal. Lamentablement, com que això és resultat d’unes decisions polítiques, doncs... però jo crec que l’havia d’anar a veure, perquè és una persona que aprecio i li tinc respecte. 

P. ¿Com entreveu que poden afectar tots els factors supramunicipals d’actualitat aquests mesos –qüestió catalana, judici al procés, eleccions generals...– a les municipals del maig?

R. Aquest ha sigut un mandat ple d’eleccions. ¡És que hem anat d’elecció en elecció! És clar, ara tindrem eleccions generals, municipals i europees en menys de tres mesos. Hem d’estar molt en forma. A mi les campanyes m’agraden; m’agraden estrictament els 15 dies de campanya.

P. De cara a possibles pactes postelectorals, ¿té alguna línia vermella amb algun partit?

R. Les línies vermelles les han de posar els ciutadans i les ciutadanes, tant de bo les posin: seria molt trist que determinades forces polítiques poguessin irrompre als ajuntaments amb els programes que porten. És preocupant. Nosaltres no ens plantegem pactes: volem guanyar per majoria absoluta, tal com estem, després ja veurem com pactem o no pactem, o si no pactem i governem en minoria amb pactes puntuals. 

Per acabar, ¿quins són els grans reptes de Santa Coloma de cara al pròxim mandat?

R. Som una ciutat amb molt capital social; molta gent altruista implicada en els moviments associatius, al tercer sector... que té un paper fonamental, els professionals dins del tercer sector amb els centres oberts, la xarxa que hi ha a nivell cultural... jo crec que és un substrat que ens fa molt resilients per abordar les incerteses del futur.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

No hi ha receptes màgiques, però comptar amb aquesta base per pensar la ciutat en un futur ja és moltíssim. D’altra banda, doncs seguir-la millorant, continuar donant oportunitats, acostar-nos molt millor als joves, resoldre la problemàtica de la vivenda; això sí que és un problema que necessitem molta més determinació de les altres administracions... i enfortir la nostra democràcia. Això és bàsic. Bàsic. Serà bàsic.

Més notícies de Santa Coloma en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA