"El meu pare va entrar per la porta de Mauthausen i en va sortir per la xemeneia"

Havia deixat de ploure, però el dia seguia tenyit d’un gris plata, una atmosfera molt adient amb l’acte que es va celebrar dijous, 11 d’abril, al jardí del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, coincidint amb el 74è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Buchenwald per part dels americans, el 1945.

Durant la segona guerra mundial, 12 colomencs van perdre la vida en camps d’extermini nazis, però Santa Coloma continua honrant la seva memòria. Al jardí de la Torre Balldovina hi ha una escultura que simbolitza les escales que les víctimes havien de recórrer fins a arribar a la cambra de gas. Aquí és on una vintena de persones van retre un humil però solemne homenatge als colomencs deportats.

Als peus del monument, amb veu tremolosa i gairebé silenciada per la xerrameca dels lloros del jardí, el vicepresident de l’Amical de Mauthausen, Llibert Villar, va relatar la terrible experiència de la seva família amb els règims nazis i franquistes. “A les portes del camp de concentració, els nazis li van dir al meu pare: ‘Entraràs per la porta i en sortiràs per la xemeneia’; i desgraciadament així va ser. Va durar 11 mesos a Mauthausen”, va lamentar, amb moltíssim dolor. 

Per acabar-ho d’adobar, la postguerra tampoc va ser millor per a la família Villar. El Llibert, fill d’un republicà, va haver de patir en la seva pròpia pell la repressió franquista i ara, amb 84 anys, té por que la història es torni a repetir amb l’ascens de partits d’ultradreta com Vox.

Noves generacions

Lamentablement, a pocs metres de l’homenatge, un grup de joves van estar fent xivarri, jugant amb els gossos i bevent llaunes de cervesa, completament aliens a la càrrega dramàtica del moment. No obstant, la professora de l’Institut Puig Castellar, Sònia Torres, va assegurar que continua confiant que les noves generacions mantinguin viva la memòria històrica. 

Aquest any, Torres, i un altre docent, juntament amb un representant de l’ajuntament, han viatjat amb un grup de 12 alumnes de 1r de Batxillerat al camp de concentració de Buchenwald, un dels més grans d’Alemanya, perquè els estudiants visquessin de primera mà l’horror de la 'solució final’. “Ha sigut una experiència molt dura però molt necessària perquè els nois en prenguin consciència, ja que tot això els queda massa lluny, però estàvem molt preparats, pel que fa a coneixements i en el terreny psicològic”.

Durant el seu discurs, la professora ha lamentat la llei d’amnistia, que ha imposat un “silenci forçós a les víctimes espanyoles”; i també ha volgut recordar les dones represaliades i exterminades pels règims autoritaris –“les grans oblidades de la història”, com la colomenca Victoria Morales–, llegint un text de la supervivent Neus Català.

Finalment, les alumnes Sofía López i Helena Rodríguez, en representació dels seus companys de viatge, van llegir un dietari que relatava la seva colpidora experiència a Alemanya. Mentre llegien el text, dos nois del grup que feia xivarri s’hi han acostat tímidament a escoltar, cervesa en mà. No tot està perdut.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

“Santa Coloma és una ciutat antifeixista”, va afegir la regidora de Cultura, Moviments Socials, Entitats Ciutadanes, Memòria Històrica i LGTBI, Petra Jiménez, durant el seu discurs davant del monument. “És per això que formem part de la xarxa de memòria i prevenció del feixisme Nunca Más, perquè la difusió de la memòria històrica és fonamental per a la pervivència de la democràcia”, va acabar.

Més notícies de Santa Coloma