Radiografia del documental que dignifica la memòria veïnal dels que van aixecar Santa Coloma

Capses, papers, mapes, revistes, cintes, cartes, llibres, projectes, plànols. Tot això és el que es troben Xavi i Jordi Valls quan baixen fins a un soterrani fosc i ple de pols, enfrontant-se cara a cara amb el llegat del seu «pare», l’arquitecte Xavier Valls, impulsor del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, un projecte urbanístic que va transformar un suburbi en la Santa Coloma ciutat d’avui dia. Així comença l’acabat d’estrenar documental Perifèria, una aproximació a la figura de Xavier Valls i tot el context de lluites veïnals durant el franquisme a Santa Coloma.

«La història del Pla Popular és una història espectacular i molt singular; era una llàstima que no s’hagués explicat més profundament, documentant-ho bé», afirma la periodista Odei Etxearte, directora i guionista del film, que reconeix «fascinació» per saber «com era un suburbi i les carències que tenien els seus veïns». La Santa Coloma de fa 40 anys no tenia els elements més essencials: clavegueram, il·luminació, asfalt dels carrers, falta de transport públic o escoles i ambulatoris.

Perifèria penetra en preguntes que moltes vegades es donen per sabudes: ¿com es construeix una ciutat?, o ¿qui decideix on col·locar una escola? «El Pla Popular tenia com a objectiu transformar un suburbi en una ciutat. I no entendre la ciutat com un espai ple d’equipaments, sinó un lloc més enllà del que és material», afirma Etxearte, que va publicar el 2014 el llibre De suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, documentant aquestes qüestions.

Totes les reivindicacions, en un context de dictadura franquista, es van cristal·litzar a través de la lluita veïnal i els moviments socials. L’Administració d’aquell moment no tenia intenció de solucionar les problemàtiques i només l’organització de la ciutadania va permetre gestar aquest projecte de ciutat. Després de les eleccions municipals del 1979, els primers comicis democràtics des de la Segona República, entren en les institucions tots aquests moviments socials, de la mà del PSUC, per aplicar un projecte ambiciós de ciutat, lluny dels plans urbanístics anteriors amb plantejaments especulatius. 

La figura de Xavier Valls

«Humà, pròxim, simpàtic, conciliador, somrient, protector, apassionat». El fill de l’arquitecte, Xavi Valls –amb el mateix nom que el pare–, verbalitza tots aquests adjectius al ser preguntat per com recorda el seu pare. Reconeix haver-se «construït» aquest imaginari al llarg dels anys, ja que el seu pare va ser assassinat el 1987, quan ell tenia 10 anys, per la banda terrorista ETA a Hipercor.

Valls era arquitecte i el cap pensant del Pla Popular, tot i que va ser la seva dona, Maria Josep Olivé, qui li va fer veure com «l’urbanisme pot ser polític», relata el fill. La figura de la dona de l’urbanista també té el seu protagonisme a la pel·lícula, com una de les moltes dones invisibilitzades per la història. «El paper de les dones moltes vegades no està gaire reconegut quan van ser molt importants, ja que diverses reivindicacions que es van materialitzar en el Pla Popular van ser reivindicades per elles. Hi ha una mirada molt femenina en aquest projecte urbanístic», assenyala el fill d’Olivé.

Xavier Valls, la figura del qual, tant en termes històrics del municipi com per ser víctima d’ETA, ha sigut reivindicada en actes commemoratius locals, va ser proposat alcalde en dues ocasions. Era una persona pròxima a les classes treballadores i va realitzar molta pedagogia en temes sobre diferent índole urbanística. La seva militància va transitar de Bandera Roja fins a les files del PSUC, tot i que sempre va preferir mantenir-se a la rereguarda planificant o formant veïns de Santa Coloma en qüestions urbanístiques o immobiliàries, relaten els seus pròxims.

Diàleg generacional

El documental entaula un diàleg constant entre el passat i el present. Entre aquells que van fer possible una altra Santa Coloma i els que ara la viuen a les seves pròpies carns. L’hemeroteca teixeix un potent recorregut que va dels vídeos en blanc i negre dels anys 70 fins a l’actualitat d’una Santa Coloma que es manté diversa, mestissa i plural.

Etxearte, que ha compartit la direcció amb Xavier Esteban, considera les generacions molt diferents, tot i que afirma que comparteixen «punts en comú»: «El món ha canviat. No era el mateix fer lluita veïnal en una dictadura que fer-la en un context de democràcia. La intenció és veure què estan fent els joves actuals, ja que el Pla Popular el van impulsar la joventut d’aquella època», assenyala la periodista, que relata que van aprofitar el conflicte de Ciutat Vella, que va coincidir amb el primer rodatge, per establir el diàleg i «fer una mica de pont» entre aquestes dues visions.

Dídac Espí, de 20 anys, és un dels joves que al film fa de pont i mostra la visió d’una generació marcada per altres realitats. ¿Quin llegat ha recollit la generació actual del Pla Popular? «Tot. Les reivindicacions de l’ambulatori, les places o l’enllumenat és el resultat de la Santa Coloma de fa uns anys», afirma Espí, que assenyala algunes lluites veïnals que s’han quedat pel, camí com un parc de Can Zam «verd i frondós».

Mirada al futur

Mirada al futurLa càmera del present a la pel·lícula retrata una Santa Coloma, amb la música d’Isma.L i Queral Lahoz de fons, molt de veritat i lluny dels prejudicis: «L’imaginari col·lectiu de Santa Coloma que té la gent de fora, amb temes de delinqüència, brutícia o amuntegament d’edificis, dista molt del pensament dels veïns, ja que mai he pensat que fos una ciutat lletja», sentencia Odei sobre l’estigma que es relaciona amb la perifèria. A aquesta qüestió, la periodista atribueix el paper dels mitjans de comunicació, els quals «sempre treuen temes negatius» de la ciutat. «Em fa molta il·lusió portar Santa Coloma als cines», comenta feliçment Xavi Valls, arran d’ensenyar una Santa Coloma diferent de la mediàtica.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

Per als problemes d’ara, Etxearte no considera necessari un nou Pla Popular, tot i que sí que aposta per un «procés de participació ciutadana» en un projecte de ciutat per al futur. Per la seva banda, Espí, activista de Salvem La Ciutat Vella, considera que la gestió del centre de recursos juvenils Mas Fonollar hauria de passar en mans dels joves i que fos un espai de trobada. Fonts municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma han declinat pronunciar-se en aquest reportatge sobre el documental.

«Si el meu pare veiés Santa Coloma ara estaria molt orgullós en relació amb el Pla Popular, tot i que estaria enfadat per millorar qüestions com la pobresa i la vivenda», assenyala el fill de l’arquitecte, que actualment, per paradoxes de la vida, treballa en temes de participació ciutadana i urbanisme. Etxearte, per la seva banda, considera que «hi ha una altra manera de construir les ciutats, des de baix i amb participació ciutadana. La gent té molt a dir sobre com ha de ser la ciutat. Són els qui pateixen les carències, els beneficis o els perjudicis de les actuacions que es fan. El Pla Popular va demostrar que és possible», sentencia.