Líders de la Gran Barcelona
Quatre alcaldes clau del PSC reivindiquen parlar més de seguretat «des de l’esquerra»
Els regidors de Santa Coloma, Mataró i Sabadell destaquen propostes en la Convenció Municipal del PSC
La seguretat ciutadana s’ha convertit en una de les preocupacions més importants dels governs municipis metropolitans. Els partits que governen, així com els que aspiren a fer-ho després de les eleccions municipals del 28 de maig, s’esforcen a dos mesos dels comicis a fer públiques tant les seves propostes sobre seguretat com les seves crítiques a les propostes dels seus rivals polítics.
En aquest context, el divendres 31 de març tres importants alcaldes socialistes de la metròpolis barcelonina van posar sobre la taula les seves idees sobre la matèria. Es tracta de Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell; Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma; i David Bote, alcalde de Mataró.
El debat, anomenat Seguretat, Convivència i Civisme i moderat per l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, es va poder veure a través de la plataforma audiovisual ‘Municipals.tv’. Una web creada pel PSC mitjançant la qual es pot accedir als debats que els socialistes han anat portant a terme l’última setmana, emmarcats en la seva Convenció Municipal 2023.
El debat va començar amb les paraules d’Antonio Balmón i la seva defensa de la importància de la política local per millorar la vida dels ciutadans: «Les nostres propostes en matèria de seguretat estan basades en la vida quotidiana, en la nostra experiència com a alcaldes i alcaldesses».
Marta Farrés: «Parlar de seguretat des de l’esquerra també és fer política pública»
L’alcaldessa de Sabadell va continuar per la mateixa línia: «Bona part del coneixement que tenim en el partit ve de les nostres experiències municipals, i les nostres ciutats no són tan diferents», va dir amb referència a les polítiques comunes amb Mataró i Santa Coloma.
«Hem posat a l’agenda parlar de seguretat, perquè parlar de seguretat des de l’esquerra també és una política pública. Quan hi ha un problema, l’obligació és plantar-li cara i aportar solucions», va afirmar Farrés.
La regidora, recentment entrevistada per EL PERIÓDICO, va dibuixar un escenari d’extrems en el qual situa els socialistes en una posició de centralitat: «Quan es parla de seguretat, d’una banda hi ha els que magnifiquen el problema i, a la banda contrària, els que mai volen parlar de seguretat, perquè els sembla un tabú. Nosaltres som la calma que intenta reflexionar respecte a això».
Així, Farrés va declarar que parlar de seguretat «és parlar de policies, sempre volem més policia». No obstant, també va citar la tecnologia al servei dels cossos de seguretat com un dels puntals per facilitar la feina de les policies locals.
David Bote: «Mataró ha liderat la lluita contra les ocupacions»
Balmón va ser directe en el moment d’introduir el tema de les ocupacions de vivendes, una de les problemàtiques més importants a Mataró: «El David [Bote] va estar molt preocupat en l’anterior mandat amb el tema de les ocupacions per part de màfies. ¿Com estem ara?», va preguntar l’alcalde de Cornellà al seu homònim mataroní.
La resposta va ser així mateix directa: «Mataró ha liderat la lluita contra les ocupacions. No hi ha res que es pogués fer que no hàgim portat a terme. Hem estat molt a sobre del tema i l’any passat vam evitar gairebé 300 ocupacions», va afirmar Bote.
En aquest sentit, el regidor va fer una defensa de la Llei Antiocupació, aprovada el mes de febrer passat, que habilita els ajuntaments a instar al desallotjament si el propietari gran tenidor no actua en 30 dies. Una llei que es va aprovar amb l’abstenció del PP i de VOX i el vot en contra de Comuns i CUP: «Els socialistes som els únics que podem garantir la seguretat dels veïns. Hi ha problemes que cal arrencar de soca-rel, i això no té a veure amb el fet de ser més o menys progressistes».
«¿Com cohesionar la convivència a Mataró?» va ser una altra de les preguntes directes que Balmón va formular a Bote. L’alcalde va opinar que a la ciutadania li preocupa al mateix nivell la seguretat i la convivència i va assumir que hi ha altres factors que també incideixen en la percepció de seguretat que té la ciutadania: «L’estat de la neteja i la il·luminació són importants perquè la gent valori el seu entorn més pròxim».
No van faltar elogis a algunes propostes que van néixer lluny de Mataró, però que la ciutat ha fet seves en l’últim mandat. És el cas dels serenos, una mesura que va recuperar Santa Coloma fa quatre anys: «Quan les coses es fan bé en un altre lloc, és fàcil fixar-s’hi i adaptar-ho». A més, Bote va esmentar la Unitat de Convivència i Civisme de la seva policia local, activa des del 2017, i que ha treballat per solucionar «problemes d’ocupació i de civisme en l’espai públic».
Núria Parlon: «L’últim recurs sempre és la sanció, però no és el més eficaç»
El discurs de Parlon va anar guanyant intensitat a mesura que avançava la trobada. Primer va dissertar sobre la relació entre seguretat, convivència i civisme: «La seguretat té un sentit integral, però s’expressa de manera clara quan afecta la seguretat ciutadana. Qui no té com portar un plat a taula també se sent insegur. O aquella persona que veu contenidors vessats, o veu una plaça deteriorada ocupada per persones que no respecten la convivència, se sent insegur. O el nen que no disposa d’un camí escolar per anar a l’escola, també se sent insegur».
Més tard, va enumerar els pactes per la convivència i el civisme que han tirat endavant els últims anys. Per a l’alcaldessa, la pedagogia i la negociació han de precedir les solucions merament punitives: «L’últim recurs sempre és la sanció, però no és l’instrument més eficaç. Diàleg, pactes i instruments són necessaris de manera prèvia per transformar la realitat».
També es va pronunciar sobre «el cert complex de l’esquerra per parlar de polítiques de seguretat». Per a Parlon, aquest era un tema de què «només parlava la dreta», aprofitant el fet que la percepció d’inseguretat és més negativa que els fets delictius reals: «Alguns partits són més hàbils traient profit electoral de la percepció d’inseguretat que fent polítiques per millorar la seguretat», va etzibar.
Notícies relacionadesEn els últims minuts del debat, l’alcaldessa de Santa Coloma va mostrar més contundència en el seu discurs: «Últimament estem assistint a situacions de falta de lleialtat institucional, posant la Generalitat al servei dels interessos d’un partit», va dir Parlon amb referència a la polèmica suscitada per la promesa d’aixecar una segona residència per a les persones grans del candidat d’ERC a l’alcaldia de la ciutat, el també diputat Gabriel Rufián.
Parlon va anar finalment més enllà, llançant un dard a la secció local dels republicans: «Primer diuen que un dron que vigila si alguna persona es perd a la serra atempta contra la llibertat, o que les videocàmeres també. Però després arriben les eleccions i ara diuen que posaran càmeres». «Populisme matusser», va concloure Parlon. «¿Com incidirà aquest populisme a la campanya electoral? ¿Aconseguiran enganyar la gent? Ho podrem analitzar després del maig», va sentenciar l’alcaldessa i al seu torn alcaldable colomenca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Marta Farrés David Bote Sabadell Mataró Santa Coloma Les ciutats davant les municipals Núria Parlon Antonio Balmón Eleccions municipals
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia