Marga i Mar, dues generacions que van crear la immersió a Santa Coloma: «Va ser molt emocionant»

Totes dues van formar part de la primera promoció de famílies i alumnat de l’escola Roselló Pòrcel, al colomenc i multicultural barri de Fondo, la que va impulsar per primera vegada de manera estructural l’escolarització pública en català el 1983, fa ara 40 anys. L’aniversari coincideix aquest abril amb el de les també quatre dècades de l’aprovació de la llei de normalització lingüística, coneguda popularment com ‘llei del català’, que va operar com a marc normatiu per a l’impuls del català.

L’aplicació de la immersió com a model educatiu es va produir com a conseqüència de la reivindicació de famílies que demanaven poder escolaritzar en català a Santa Coloma i no haver de desplaçar-se a la ciutat veïna, Badalona, on sí que hi havia algunes experiències de català a l’escola, tot i que en centres llavors aliens a la xarxa pública, com l’Artur Martorell i el Gitanjali.

Precisament a aquesta reivindicació fa referència MargaDordella: «Vam voler afegir-nos a un anunci al butlletí municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma [llavors governat pel PSUC] de famílies que demanaven poder escolaritzar els seus fills en català».

Entre aquells pares –recorda l’activista i escriptora Agustina Rico, vinculada al Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura de Santa Coloma– hi havia Jesús Martínez i Rafael Trias, recorda també Rodolfo del Hoyo, històric d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord. La prova pilot al Roselló Pòrcel, en la coordinació de la qual va acabar participant la Generalitat, es va estendre posteriorment a la resta de Catalunya.

Òmnium, de fet, va adquirir una importància capital en el naixement colomenc de la immersió, ja que des del tardofranquisme havia estat sufragant les despeses de seminaris o cursos de llengua catalana impulsats per un dels seus responsables, Joaquim Arenas, professor considerat «pare» de la immersió lingüística i posteriorment nomenat cap del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

El català com a igualtat d’oportunitats

Una de les claus dels orígens de la immersió que remarca Mar Gómez és la de veure en l’aprenentatge del català a l’escola pública un eix d’igualtat: «Va permetre que no només les classes altes poguessin accedir a oportunitats, sinó que ens va igualar a tots, especialment davant l’Administració».

I per exemplificar-ho cita el seu cas personal: «Valoro molt positivament la immersió lingüística perquè ens va obrir portes per al nostre futur», explica Mar Gómez, que va començar la seva escolarització en català als set anys al Roselló Pòrcel i que avui és copropietària del restaurant Lluerna, a Santa Coloma, guardonat amb una estrella Michelin.

La seva mare, Marga Dordella, no oblida els seus esforços i els de la seva exparella, natural de Sevilla, perquè la Mar aprengués el català. «Ens va suposar una dificultat terrible perquè entre nosaltres parlàvemcastellà, però teníem molt clar que la nostra filla havia d’aprendre el català».

«Hi va haver un gran consens social»

La llavor de la immersió lingüística a Santa Coloma és recordada com «lamoguda colomenca», comentava en una entrevista Joaquim Arenas, amb referència a la quantitat d’impulsors i agents socials de diversa índole implicats, des de l’ajuntament de l’alcalde Lluís Hernández (PSUC) i els regidors Remei Martínez i Josep Maria Lacasta fins a les famílies com la de la Marga i la Mar, passant per la històrica revista Grama, promoguda, entre d’altres, pel recentment difunt «capellà roig» Jaume Sayrach.

«La implementació del català a l’escola va generar un gran consens social a Santa Coloma: ajuntament, associacions, escoles... No recordo que sorgissin reclamacions o queixes», explica Marga Dordella.

Tant els pares com les mestres, «que ho van lluitar moltíssim», prossegueix Dordella, eren conscients que estaven innovant en «una fita important». No obstant, «llavors no érem conscients del moment històric: fins molts anys després no vam saber que vam ser la primera escola pública que va aplicar la immersió», diu Gómez.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

Quaranta anys després, mare i filla lamenten el debilitament d’aquell «gran consens social» colomenc en els prolegòmens de la immersió. «Em sap greu que s’hagi abaixat la guàrdia: la llengua d’ús social a l’escola avui és el castellà», conclou Gómez. La seva tesi la corrobora una concloent dada de l’Institut Nacional d’Estadística del 2021: Santa Coloma és avui la gran ciutat catalana de més de 50.000 habitants on menys proporció de veïns (un 76,1%, lluny del 89% de Vilanova i la Geltrú, que lidera el rànquing) parlen bé o amb dificultats la llengua catalana.

Consultat per aquest diari per aquesta possible fallida del consens social sobre el català, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, que precisament va realitzar la seva tesi doctoral a l’escola Roselló Pòrcel de Santa Coloma, ho té clar: «La manipulació política de la llengua catalana ha debilitat i crispat les bases que van fonamentar el consens sobre la immersió a Santa Coloma», conclou.