Una jutge cita a declarar en plena campanya càrrecs de Santa Coloma per la reforma urbana del centre

La citació es produeix a través d’una providència a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que va ser resolta per la magistrada Irene Fernández Ros el 4 de maig i que ha sigut notificada aquest mateix dilluns 15 de maig, ja en plena campanya de les eleccions municipals del dia 28.

En aquest document, la jutge determina que el 22 de juny a les deu del matí hauran de declarar Jordi Mas (PSC), extinent d’alcaldia d’Urbanisme i ara coordinador de l’Àrea Tècnica del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Lidia Montero (PSC), actual tinenta d’alcaldia de Seguretat Ciutadana i extinenta d’alcaldia d’Urbanisme que no es presentarà a les municipals del 28 de maig; i Miquel Roig, actual director d’Urbanisme del consistori i anterior cap de Servei del Gabinet d’Acció Territorial.

La querella del particular, a la qual també ha accedit aquest diari, va ser admesa a tràmit amb el beneplàcit de la fiscalia fa més de dos anys, el novembre del 2020, quan va començar la instrucció judicial amb els primers requeriments de prova documental. Fonts coneixedores del cas remarquen que la defensa del querellant va sol·licitar que es reactivés l’expedient judicial el desembre del 2022 i el gener d’aquest 2023.

Tan gran és la complexitat de la causa que la jutge, a través d’una interlocutòria judicial, havia prorrogat la instrucció fins a l’11 de gener. Malgrat que no s’ha tornat a prorrogar formalment, la instrucció continua avui oberta a l’espera d’escoltar els querellats el 22 de juny, sense que la fiscalia hagi emès de momentqualificació penal dels fets.

Consultades per aquest diari, fonts municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma consideren que la querella «quedarà en res perquè no té recorregut ni fonament» i que «respon a un evident interès polític del querellant: ho reactiven ara, en plena campanya, i també ho van reactivar en la campanya de les autonòmiques del 2021 [s’hi refereixen en un reportatge del diari Público]», assenyalen fonts del consistori.

Un tall de llum, punt d’inflexió

L’acció penal a la qual fa referència la citació judicial va ser interposada pel veí J. T. L., que acusa els càrrecs municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de ser presumptament responsables dels esmentats delictes en relació amb la seva actuació relativa al Pla Especial de Reforma Interior de Santa Coloma Vella II (PERI II).

El punt d’inflexió perquè el ciutadà exercís l’acció va ser un talldel subministrament elèctric durant el segon trimestre del 2019, el qual és interpretat per la querella com a «coaccions» del consistori colomenc: «Una maniobra de pressió sobre els drets legítims», diu el text.

El veí J. T. L. és propietari de la finca del carrer Vistalegre, núm. 32, sobre la qual el Tribunal Suprem li va reconèixer el dret a ser indemnitzat (amb uns 26.000 euros) al considerar aquest immoble afectat –i en conseqüència, enderrocat en el futur– per la reparcel·lació urbanística de la zona el 2016. El cobrament de la indemnització no s’ha produït i el veí entén que el consistori, que li va oferir reallotjar-lo –una alternativa que considera inviable perquè actualment viu al Perú–, va mirar de coaccionar-lo perquè abandonés la finca –avui encara a la seva disposició– tallant-ne la llum.

Precisament sobre aquesta indemnització entenen des de l’Ajuntament de Santa Coloma que redunda l’interès rere la querella. «L’objectiu d’aquesta acció ja sabem quin és: que el consistori cedeixi i pagui més per una cosa que els Serveis Tècnics no consideren que s’hagi de pagar més; potser per això la querella s’adreça contra un tècnic», afegeixen fonts municipals de l’administració colomenca, que incideixen que l’acusació «fa referència a fets del 2016» i que «la jutge ha trigat tres anys a citar a declarar».

El PERI II és el pla urbanístic la tramitació del qual està anquilosada a la ciutat des de fa més de dues dècades fins que ha derivat en un conflicte social obert entre el Govern municipal (PSC), que impulsa la reforma urbana contra la «degradació» del centre colomenc, i la plataforma veïnal Salvem el Barri Antic de Santa Coloma (pròxima a la CUP), contrària al canvi urbà i que al·lega que defensa el nucli antic com a patrimoni històric local.

L’últim episodi de la pugna va tenir lloc al gener, quan per ordre de l’alcaldessa Núria Parlon (PSC) els Mossos d’Esquadra van desokupar –després de cinc anys d’okupació– un immoble a la plaça de la Vila colomenca, simbòlic per la seva proximitat al consistori, que va ser enderrocat durant els dies posteriors. La demolició es va emmarcar en l’última reparcel·lació de l’esmentat pla urbanístic (2016), avuianul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)a l’espera que es resolgui el recurs interposat per l’Ajuntament de Santa Coloma.

Presumptes tractes de favor

Més enllà de les coaccions, el nucli de l’acusació particular de J. T. L. és el presumpte delicte de prevaricació urbanística de l’article 320.2 del Codi Penal, que castiga amb presó de fins a quatre anys, multa i inhabilitació les autoritats o funcionaris públics que votin a favor de l’aprovació d’instruments de planejament urbanístic «tot i conèixer-ne la injustícia».

Per afirmar aquesta «injustícia» tipificada penalment, la querella exposa presumptes tractes de favor de l’Ajuntament de Santa Coloma al Banc Sabadell, anterior propietari de les finques –gestionades a través de la promotora immobiliària Culmia– (després ho va ser el fons Oaktree Capital Management i avui ho és el fons Hiperion Capital Management) després de la mort de qui encara n'era l’anterior titular Francisco Ortega.

Aquests presumptes favorss’afirmen a través d’accions com ara «facilitar il·lícitament i sense concurs públic» un aparcament; «adjudicar una finca amb il·lícita sobrevaloració tot i conèixer-ne la il·licitud»; i «facilitar vies d’informació privilegiada» a través de professionals que, segons diu el text de l’acció penal, van treballar per a l’entitat bancària després de fer-ho per a l’administració local, escenari que li hauria fet guanyar a l’entitat bancària un avantatge competitiu per adquirir el setembre del 2015 tres finques sobre les quals poc després (el desembre del mateix any) s’aprovaria la possibilitat d’edificar.

En relació amb la seva implicació en l’acusació, fonts del Banc Sabadell afirmen a aquest diari que la promotora Culmia, la qual gestionava les finques implicades en la reforma urbana colomenca, actualment ja no és propietat de l’entitat bancària i que desconeixen els detalls de les indagacions perquè «nosaltres no estem acusats ni investigats; de fet, en tot cas podríem ser perjudicats».

El perquè de la complexitat de la causa

La pròrroga de la instrucció del cas i la seva complexitat a què al·ludeix la jutge són una mostra eloqüent del laberíntic entramat urbanístic en què consisteix el PERI II de Santa Coloma.

El novembre del 2022, tal com va informar aquest diari, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar sense efecte no el pla urbanístic en si, sinó l’última reparcel·lació del 2016. L’Ajuntament de Santa Coloma va recórrer la resolució en cassació i el Tribunal Suprem encara no l’ha resolt.

En aquest altre procés (contenciós-administratiu) al marge de la querella (penal), l’origen va ser una demanda de cinc dels dotze veïns afectats per la reparcel·lació que no estaven d’acord amb les indemnitzacions compensatòries proposades pel consistori a canvi de disposar de les seves finques. «El problema és que l’ajuntament no ha volgut seure a negociar amb cinc veïns», va afirmar llavors l’advocat Rafael Mendoza, que també defensa el querellant J. T. L., al seu torn un dels veïns discordants amb les indemnitzacions.

En la querella, Mendoza –que va participar en l’aprovació del primer PERI com a regidor d’ICV a Santa Coloma i que ara integra com a independent la llista de Dolors Sabater (Guanyem) a Badalona– critica l’absència d’un text refós que unifiqui les múltiples modificacions del planejament urbanístic, del qual cita ni més ni menys que 14 modificacions entre els anys 2000 i 2017.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a Santa Coloma: recorregut i horaris

La ‘tempesta perfecta’ de l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

El PERI va ser aprovat pel Ple municipal colomenc el 1999 –Govern socialista amb Manuela de Madre al capdavant–, però no va ser fins a la Junta de Govern local del 18 d’octubre del 2016 que el projecte d’urbanització es va aprovar definitivament per fer-se efectiu. Entre les actuacions hi destaca la construcció d’un edifici de 12 plantes –a mig construir– a l’encreuament de l’ampliació del nou tram del passeig de Mossèn Jaume Gordi.

Llegeix totes les notícies de Santa Coloma de Gramenet a EL PERIÓDICO Santa Coloma