Districtes una veïna DE SANTS-MONTJUÏC... Ester Cort, actriu

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

A peu des de casa seva, al Poble-sec, l'actriu Ester Cort va -i ho farà fins al 9 d'abril- a la seva cita a La Villarroel, on aquesta oriünda de Reus interpreta amb Òscar Castellví i Pep Pla 'La mare', una obra que protagonitza Emma Vilarasau.

Ester Cort, al celler Cal Marino (Margarit, 54), on acostuma a quedar per prendre el vermut a l’hivern.

Ester Cort, al celler Cal Marino (Margarit, 54), on acostuma a quedar per prendre el vermut a l’hivern. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Mirant a la televisió musicals de Dagoll Dagom, sentia que ella també volia pujar a escena. I en classes de teatre extraescolars va començar a preparar-se. Això va ser a Reus, la ciutat on Ester Cort va néixer el 1979. Els seus estudis a l'Institut del Teatre li van fer buscar pis a Barcelona. Va compartir pis a Sants i, després d'haver viscut també a l'Eixample, i a prop de les Glòries, va trobar la vivenda que seria la seva actual llar al Poble-sec.

«Volia entrar i sentir que aquell espai és casa meva», explica l'actriu. En principi, ella buscava en qualsevol barri, però per al seu modus vivendi, tan connectada al teatre, li va anar molt bé trobar-lo al Poble-sec. «Per a una vida més nocturna, com la que portem, que anem tant al teatre, no haver de pagar taxi per tornar a casa és un avantatge», comenta Cort.

Estranger al teu barri

Per aquesta veïna, que aquests dies va a peu a treballar, com a actriu de repartiment a La mare, a La Villarroel (fins al 9 d'abril), el Poble-sec és un barri reversible. «A mig matí no diries mai en què es convertirà de nit -expressa Cort-. Perquè, al matí, hi ha poca gent als carrers, el barri és molt tranquil. Però, a partir de mitja tarda, el Poble-sec és de tothom». «I a l'estiu ja ets tu la que se sent estrangera al teu propi barri, perquè s'omple de gent d'altres barris i també de turistes i barcelonins amb origen en altres països. És molt fort», declara la veïna.

Un total de 97 esglaons eleven la seva vivenda sobre el carrer de Blai, fet que deixa enrere qualsevol bullici. «Al principi vaig témer que m'afectés molt el xivarri al carrer, però l'horari de les terrasses es respecta molt bé i a mi em va de meravella perquè a les dotze, a la mitjanit, tothom se'n va», detalla. És més o menys l'hora en què ella acostuma a tornar del teatre i enfila el centenar d'esglaons fins a arribar a la seva vivenda. «Des d'ella veig el funicular i hi entra el sol tot el dia. Val la pena l'esforç de pujar. I t'asseguro que, al tornar de comprar, mai t'has oblidat res», puntualitza l'actriu, membre de la companyia www.parkingshakespeare.com, que cada estiu ofereix un Shakespeare a l'aire lliure i gratuït. Cort també ha tingut els seus papers secundaris en sèries com La riera, Porca misèria El cor de la ciutat, totes elles a TV-3.

Salutació als veïns

Passejar pels carrers i places del barri -«saludant els veïns, que és una cosa que m'agrada», apunta- és una de les activitats que, aprofitant la calma del dia al barri, li acostuma a venir de gust a aquesta veïna. «També pujar a Montjuïc és molt agradable», comenta. Gairebé tot el que necessita ho té a prop. El bar Seco (passeig de Montjuïc, 74) i el restaurant La Bella Napoli (Margarit, 12) -«un dels millors italians a Barcelona», assenyala Cort- són dos dels seus altres establiments predilectes, i que també estan a prop de casa.

Notícies relacionades

«Tinc l'esteticista al carrer de Lleida, molt a prop de l'Institut del Teatre -explica-. També vaig bastant a Sant Antoni, que és molt guai. I la roba m'agrada comprar-la a Gràcia, perquè a les seves botigues trobes coses diferents».

Però la resta ho disfruta al Poble-sec. «Jo escombro molt cap a casa. Perquè aquí hi ha molts locals que estan bé, i bons restaurants. I en el meu mateix carrer, el de Blai, hi ha molt ambient», resumeix la veïna, que aviat farà bolos per Catalunya amb l'obra Les alegres casades i, a partir del setembre, amb La mare, que tracta sobre la síndrome del niu buit i «que toca la fibra», avança ella.

Temes:

Teatre