"És important conservar el que ens diferencia"

Diumenge passat, 6 de setembre, l'investigador Manel Esteller, veí de Sarrià-Sant Gervasi, va complir 47 anys. Celebrar la vida, sumar anys, per a molta gent, avui, no seria possible si no fos per la feina d'observació, comparació, experiments i descobriments en les cèl·lules en què han enfocat la seva vida professional científics com aquest. «Avui el 60% dels càncers acaben bé. Cadascun de nosaltres, al carrer, ens creuem, cada dia, amb exmalalts de càncer. No obstant, fa 20 o 30 anys no hi havia cap tractament per a ells», exposa Esteller, que va néixer el 1968 a Sant Boi de Llobregat.

Venir a la ciutat -Barcelona- era una aventura atractiva per a Esteller, quan encara era un nen. «Veníem en el carrilet. Aquesta ciutat va ser per a mi, d'entrada, la plaça d'Espanya, perquè era on baixàvem per anar a la Fira, al Festival de la Infància i la Joventut i al parc d'atraccions de Montjuïc», rememora el santboià. «Anys després, ja arribàvem fins a la plaça de Catalunya. I més amunt de la ciutat, es pot dir que he trigat gairebé 20 anys a descobrir-la», resumeix qui des de fa set anys viu a Sant Gervasi-Bonanova.

13 anys fora de Catalunya

Sarrià-Sant Gervasi no és el primer districte barceloní on resideix Manel Esteller. «Mentre acabava la tesi doctoral -centrada en la genètica molecular del carcinoma d'endometri- vaig viure al carrer del Grassot -al barri del Camp d'en Grassot i la Nova Gràcia-», explica l'investigador. Entre la vida en un districte i l'altre, Baltimore i Madrid es van apropiar 5 i 7 anys, respectivament, dels dies d'aquest científic cèlebre a nivell mundial. Ho és per les seves troballes en termes d'epigenètica, que s'ocupa d'estudiar la variabilitat, modificacions i influències dels components de l'ADN, el quadro de comandaments de l'organisme d'un ésser viu.

Quan va tornar a Barcelona per establir-se aquí, diverses raons el van portar a escollir Sarrià-Sant Gervasi. «Sant Gervasi és tranquil i té molts comerços de barri. A més, aquí la temperatura és millor, i crec que l'aire també és una miqueta millor que en altres barris. Està ben comunicat, al costat de la Ronda de Dalt, que és la que utilitzo per arribar cada dia, en cotxe, a Bellvitge», enumera el veí de la Bonanova, que treballa a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell). Amb el seu equip, aborda el càncer, les neurociències, patologies infeccioses i malalties cròniques i degeneratives, com l'Alzheimer, sobre el qual volen comparar el còrtex de persones grans amb la malaltia i sense.

«Tradicionalment, aquests barris de Sarrià s'han considerat exclusius, però això està canviant. Ara Sant Gervasi està acceptant gent jove que ja no procedeix de les antigues cases senyorials de l'entorn, i obren basars xinesos, que abans no n'hi havia», precisa. «Jo crec molt en la democratització dels barris, tant com en la democratització de la genètica. De la mateixa manera que avui, a qualsevol persona se li pot fer una prova genètica, em sembla bo que hi hagi cada vegada més barreja de gent als barris i les poblacions, i que les coses bones de cadascú es puguin extrapolar a d'altres», afirma.

Arxius a Sant Boi

Del seu Sant Boi natal, Esteller se'n va emportar el seu «esperit de poble i de pertinença», resumeix. «I això que avui segur que hi ha moltíssims més veïns que se senten molt més santboians que jo», pensa el doctor, que guarda el seu arxiu de dades a Sant Boi. «És una manera de tornar a casa sovint. Com diu aquesta expressió que m'encanta: amb els peus al born, però el cap al món», confessa el veí de Sarrià-Sant Gervasi.

Notícies relacionades

Una dona mor en un incendi al barri de Sarrià de Barcelona

Sant Gervasi plora el tancament a traïció de Cortacans

Esteller acostuma a dir que viu «molt a prop de la muntanya, sota el Tibidabo, però no aïllat», puntualitza. El comerç de proximitat, quiosc -compra dos o tres diaris cada dia-, farmàcia, colmado i poder sortir a peu a comprar és molt necessari per a ell a l'hora d'escollir el lloc on viure. «Per això no he volgut viure en una casa aïllada», assenyala. «Entenc la gran compra, de tant en tant, en un supermercat, però crec que  és molt important conservar el que ens diferencia dels altres i, en aquest sentit, les botigues de barri ens distingeixen», considera.

«Obrir i tancar portes, seguint pistes que porten a altres pistes». Així defineix les seves llargues hores al laboratori. Tantes com per arribar a afirmar: «Sant Gervasi és la meva segona residència. La primera és el laboratori». Afortunadament, com en tota segona residència, també troba moments per a la calma, en parcs com ara el de la Vil·la Florida o esmorzant a La Llar d'Or.