«A Sant Gervasi, si baixes estàs a tocar de tot; pujar ja fa mal»

Un fosc i fecund bigoti d'agent d'afers interns de policia acompanya l'actor Miquel García Borda (Barcelona, 1970) en el seu recorregut per alguns dels racons més especials del seu Sant Gervasi natal. Aquest bigoti és el segell que li ha deixat la seva última pel·lícula, la del director basc Iñaki Dorronsoro Plan de fuga. El rodatge d'aquest film, de l'elenc del qual també formen part els actors Luis Tosar i Alain Hernández, continua, però la intervenció de Miquel García ja està rodada. Ara ja prepara una nova producció cinematogràfica, que ell mateix ha escrit i dirigeix, però de la qual encara no avança detalls.

L'actor que, entre altres, va interpretar el periodista Marcel Navarro a la sèrie El cor de la ciutat, de TV-3, resideix des de fa un any i mig, amb la seva dona i la seva filla, al barri madrileny de Sanchinarro. «A ella li van oferir una feina allà, i com que jo sempre estava anant d'una banda a l'altra, vam optar per instal·lar-nos a Madrid», explica l'intèrpret del personatge de Roque Fresnedoso a la sèrie d'Antena 3 Televisión, El secreto de Puente Viejo.

Muntanya amb mar

I de serra en serra, enyorant bastant la barcelonina perquè des de la d'aquí pot veure el mar, García destaca el privilegi d'haver viscut sempre a Sant Gervasi per la proximitat de la muntanya. «Collserola és la meva muntanya aquí -compara l'actor, director, guionista i productor-.

Fins als 22 anys, vaig viure aquí, a Sarrià. Recordo que de petit treia a passejar un dels gossos que teníem per l'avinguda de la República Argentina i la plaça d'Alfons Comín. Però quan em van deixar ampliar la passejada fins a la muntanya, amb aquell pastor alemany que es deia Petit, jo sentia que allò era com una festa».

Ara també continua sent com una festa tornar a Barcelona amb ganes de passejar per Sant Gervasi. «A Madrid també camino molt, però Barcelona té una mida ideal», considera aquest veí de Sant Gervasi. «I aquest barri m'encanta perquè, de baixada, estàs a tocar de tot, jo baixo al centre de la ciutat a peu i és una passejada agradable. Ara, pujar ja fa més mal», puntualitza García. «Per això aquí no hi ha parades de Bicing. De Lesseps cap amunt, no veus ningú en bicicleta», comenta l'actor de les pel·lícules Novios (de Joaquim Oristrell), Km. 0 (de Yolanda Serrano i Juan Luis Iborra) i Todo me pasa a mí, que va ser la seva primera pel·lícula com a responsable de la direcció.

«Per a nosaltres, de petits i en l'adolescència, endinsar-nos a Collserola era anar al camp. Ens ho passàvem pipa. Allò era la selva per a nosaltres», rememora aquest veí de Sant Gervasi, que va viure també al Guinardó i a Gràcia, abans de trobar el seu actual pis al barri en el qual encara viu la seva mare, la senyora Emília. A la senyora Emília la coneix una gran part del veïnat. Per la seva consulta de podòloga hi han passat els peus de mig barri. «Abans, ella va treballar a l'Hospital de la Vall d'Hebron, però la van acomiadar quan es va quedar embarassada, coses que afortunadament avui no passen», comenta García, que va arribar al món en aquest mateix centre hospitalari, «que llavors es deia Residencia Sanitaria Francisco Franco».

Atractiu però no turístic

Notícies relacionades

Una dona mor en un incendi al barri de Sarrià de Barcelona

Sant Gervasi plora el tancament a traïció de Cortacans

Pujar a jugar o a passejar els gossos per la muntanya de Collserola en la seva infància i joventut ja era una festa per a García. «Però quan agafàvem el Tramvia Blau per anar al Tibidabo, encara més», rememora. «Aquest és un barri privilegiat per la seva ubicació, als peus de la muntanya i de carrers amples on es pot passejar enmig de torres molt boniques. Afortunadament, no patim la invasió de turistes. Això és dolent per als comerços, però còmode com a veïns perquè, quan un lloc comença a rebre turistes, ¿com ho frenes?», es pregunta l'actor.

De la seva primera època com a veí de Sant Gervasi pocs comerços queden. «D'aquells on m'enviava la meva mare a comprar, gairebé no n'hi ha cap, a part de la Carnisseria Marsol (Loreto, 18), on despatxen una carn espectacular, la millor que he menjat a la meva vida, i quan jo vaig néixer ja hi eren», precisa García, que sempre va viure en un carrer de Gràcia, als límits d'aquest districte amb el de Sarrià-Sant Gervasi. «Sarrià és el poble i Sant Gervasi el seu Eixample, la seva zona residencial», diu l'actor, que havia jugat a futbol amb el CP Sarrià i a bàsquet amb els Lluïsos de Gràcia i al Club de Tennis Barcino. «Coneixíem Nacho Solozábal i els dilluns jo anava a jugar amb ell al pavelló de Nova Icària, era com un somni», recorda l'aficionat al bàsquet que, als 15 anys, quan va veure Flotats interpretar el seu Cyrano, va saber a què es volia dedicar ell també.