L'Alhambra secreta

Un anunci del 1924 proclamava: «¡L’aparell Elektra l’immunitzarà de tota malaltia, augmentarà el seu vigor físic i intel·lectual i li farà desaparèixer les arrugues!». El cartell, publicat en un diari de la ciutat, incloïa el dibuix d’una màquina semblant a una cadira elèctrica. «Animi’s i dirigeixi’s avui mateix al consultori del Dr. Otto Streitberger», deia l’anunci. La clínica estava situada en un immoble del carrer Berlinès, 5, a l’actual barri de Sant Gervasi-la Bonanova, però el consultori d’electroteràpia no era el més peculiar de l’edifici. 

«Aquest immoble es coneix com l’'edifici Alhambra' pel seu estil neoàrab», explica l’arquitecte responsable de la seva rehabilitació, Albert Crispi. L’exterior destaca pel disseny islàmic dels arcs, els exòtics capitells i unes vidrieres que tenyeixen de color l’interior del vestíbul. «Però el més impressionant és a dins –afegeix l’escriptor de 'Barcelona Orientalista: 10 edificis exòtics', Oriol Pascual–. El 'hall' és una reproducció a escala del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada».

El 1875

En un solar de més de 600 metres quadrats, l’edifici Alhambra va ser un dels primers a construir-se quan, el 1875, Josep Castelló Galvany va urbanitzar part dels terrenys de la seva propietat. «Castelló pertanyia a una estirp de terratinents de Sarrià que va edificar la seva residència en aquest turó aïllat. Tot apunta que l’exterior original era d’estil isabelí, envoltat per un gran jardí», prossegueix l’escriptor.  «A més tenia una entrada flanquejada per lleons de marbre», afegeix María Luisa Castells, la veïna més veterana i que recorda aquest detall.

La llegenda troba el motiu de la decoració islàmica del 'hall' en la nostàlgia de Granada de la dona del terratinent, però la realitat podria diferir del mite. La incipient burgesia, aspirant a arribar a les esferes del poder més altes, i apassionant-se amb els nous estils arquitectònics, es feia construir interiors de somni. «El corrent historicista de l’època defensava un món sense màcula, oníric, una evasió romàntica de les ciutats fabrils amb què els burgesos decoraven les seves residències», afirma Pascual. 

Notícies relacionades

Una dona mor en un incendi al barri de Sarrià de Barcelona

Sant Gervasi plora el tancament a traïció de Cortacans

Als anys 20, el doctor Streitberger es va instal·lar a l’edifici amb la seva dona, Rosario Pequeño, també andalusa, fet que va ajudar a reforçar la idea que l’Alhambra del vestíbul havia sigut construïda per satisfer els desitjos d’una dona andalusa. «Després de la mort del metge es va ampliar l’immoble per vendre els pisos –apunta l’arquitecte Crispi– cosa que explica els estranys plànols de remunta dels anys 30».

"Ens mudem"

En l’actualitat, grups de curiosos es colen per admirar aquesta petita joia de Sant Gervasi, però la comunitat s’ho agafa amb paciència. «És un privilegi viure aquí –afirma el president de l’immoble, Carlos Herrero–. Quan la meva dona el va trobar em va dir: vine corrents que ens mudem».