¿Millor sol que mal acompanyat? Així perverteix el grup els nostres valors

Els nostres valors ens marquen què és acceptable i què no: motiven els nostres actes, marquen les nostres metes. La conformitat social, el valor que ens ajusta a la norma i determina que siguem acceptats pels altres, serveix per marcar la identitat social de cada persona. Però, ¿fins a quin punt està relacionat aquest valor amb genocidis i violacions en grup?

Tot i que ens creiem individuals, Solomon Asch ja va demostrar fa dècades que no som tan autònoms com creiem. La pressió social fa que en grup donem respostes errònies a qüestions que de manera individual podríem resoldre sense problemes. Per tant, ¿decideixo jo o decideixen els altres per mi? La resposta és clara: actuo i penso partint dels altres.

Partint de la conformitat, vivim adaptats i amb un alt grau de seguretat. ¿Però és sempre positiu?, ¿podem dir prou? Moltes vegades, aquesta seguretat ens porta a decisions errònies.

¿Es pot dir prou?

El 5 de març del 1933 Alemanya va votar en unes eleccions que canviarien per complet el curs de la història: el Partit Nazi va aconseguir únicament el 44% dels vots. Malgrat estar lluny de la majoria, va assolir el poder, va eliminar la democràcia parlamentària i Adolf Hitler va assentar la seva dictadura. ¿Però com va permetre l’altre 56% de la població que tot això passés?

Com a humans necessitem cohesió i unitat. No obstant, quan això es converteix en una necessitat, sorgeixen moviments socials i polítics perillosos.

Tot i així, i malgrat que han transcorregut dècades, és impossible explicar del cert quins mecanismes mentals van aconseguir que els nazis assolissin el poder. 

No som independents

¿Per què actuo d’aquesta manera i no d’una altra? Des de filòsofs fins a psicòlegs, aquesta pregunta desperta la curiositat des de l’origen dels temps. La resposta és més senzilla del que sembla: fem el que fem partint dels nostres valorsi el que determina el nostre grup de referència.

Som éssers socials des que naixem. Recollim tota la informació del món en què vivim i sobre això construïm la nostra personalitat. Triem la nostra roba, les paraules que utilitzem, les pel·lícules que veiem o els llibres que omplen les nostres prestatgeries gràcies als nostres valors.

Notícies relacionades

Les xarxes socials, reducte de l'exhibicionisme masclista

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Però això pot resultar summament perillós quan no es tracta només d’escollir una pel·lícula, sinó de transgredir normes socials i morals, com passa en assassinats en massa o violacions en grup. Necessitem el grup, però de vegades el grup és justament el que ens perjudica, i és necessari el raciocini personal. 

* Ángel Rull, psicòleg clínic