Surt de la zona de confort: passos per arribar al desenvolupament

Quan ens parem a pensar en les coses que volem assolir, el treball que volem tenir o la casa on volem viure, ho fem des de la certesa que hem de sortir de la nostra zona segura. Aquesta zona ens protegeix, és l’àrea coneguda, còmoda, tot i que no impliqui que estiguem necessàriament a gust. El que sí que implica és que ens hi sabem desenvolupar. És on el nostre cervell ha automatitzat ja patrons de pensament i d’actuació i es desembolica de forma senzilla.

Al voler canviar la nostra vida, tot i que sigui una petita porció, tenim clar que hem de sortir d’aquesta zona segura i moure’ns per un terreny que no tenim dominat. Això implica incertesa, por, ansietat i frustració. Emocions negatives que poden desbordar-nos. Però també existeixen emocions positives, aquelles on ens hauríem de recolzar per poder fluir en aquest nou estat. A més, sortir de la zona de confort és una cosa obligatòria si volem assolir el desenvolupament.

Zona de confort

La nostra zona segura està composta per tot el conjunt d’elements que tenim diàriament. És la rutina que seguim cada matí, la música que escoltem, les converses per telèfon o el nostre treball. Però també són les discussions freqüents amb la parella, l’embús dels dilluns o els diumenges al sofà. És una àrea al que ja estem acostumats, la qual cosa no és sinònim de benestar. La nostra zona de confort pot ser realment dolenta, però és on hem après a funcionar.

Com el cervell busca estalviar energia i automatitzar el màxim de tasques possible, necessita moure’s sempre dins de les mateixes rutines. Per això, tot i que no estiguem bé amb la nostra situació actual, ens és senzill mantenir-nos-hi i molt complicat buscar la sortida. De vegades la volem, però els nostres recursos no es mobilitzen per a assolir-la.

Surt d’ella

La zona de confort sol estar lligada a conceptes com l’apatia, la por o el conformisme. No obstant, no és més que una realitat a la que ja estem acostumats, uns límits de protecció. I és tan gran o tan petita com nosaltres volem que sigui, perquè una vegada que en surts, acabes ampliant-la amb les noves àrees que has integrat. Va creixent mentre en surts.

Una vegada que entenem que la zona de confort és mal·leable i que s’amplia amb l’experiència, desapareix la nostra por de no sentir-nos protegits mai més. Ens aporta grans beneficis arribar a aquest punt, però no sempre és fàcil.

A través dels passos següents podràs sortir de la teva zona de confort per ampliar-la i créixer:

1. Passos curts

Els canvis bruscos són els que més por ens generen. Si ho fem a poc a poc, amb passos curts i segurs, podrem augmentar la nostra sensació de control. Obtindràs els mateixos beneficis que si el canvi és més ràpid, però sense provocar l’augment d’emocions negatives.

2. Espavila’t en la incertesa

Hi ha algun comú a la majoria de les persones: ens espavilem malament en la incertesa. Necessitem una xarxa de seguretat sota un camí estable i conegut. No obstant, això no sol ser sempre real. Nombrosos moments impliquen caminar a cegues i aquí és on creix la por.

Si acceptem la incertesa com a part indispensable de la vida, des de l’optimisme i amb la certesa que farem tot el que estigui en el nostre mà per tenir èxit, podrem reduir les emocions negatives i potenciar les positives.

3. Confia en tu

Tens totes les eines que necessites per salvar les situacions i sortir enfortit. I quan de veritat no comptis amb totes, en tindràs una que sempre et servirà: l’aprenentatge, la recerca activa d’allò que necessites per créixer.

4. Fes cada dia alguna cosa nova

Busca cada dia fer una cosa diferent, des d’una nova manera d’arribar a la feina, un tipus de música diferent per aixecar-te o rentar-te les dents amb l’altra mà. Això t’habituarà al canvi i reduirà la sensació de por que apareix davant del que és diferent.

Notícies relacionades

No sé què he de fer amb la meva vida: estratègies per resoldre-ho

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Quan implementem aquests canvis aconseguim que l’ansietat arribi a un punt òptim on ens porta a la recerca de seguretat, però sense impedir-nos assolir el canvi. És una manera de sortir de la zona de confort de forma estable, amb optimisme i la certesa que serà per bé. Assolirem d’aquesta forma una vida més àmplia.

* Ángel Rull, psicòleg.