Addicció als videojocs: identifica els seus símptomes en els teus fills

L’addicció als videojocs és una realitat que afecta persones de diferents edats, però que s’arrela amb força en l’etapa final de la infantesa i l’adolescència. No té un component tòxic, com ocorreria amb les drogues, però sí que porta la incontrolabilitat, amb símptomes d’elevada ansietat, alteracions del son i problemes amb l’alimentació.

Les persones que la pateixen poden no adonar-se que estan passant tal addicció, per la qual cosa no existirien eines d’afrontament ni tampoc es podria evitar en les fases inicials. Influeix especialment el grau de baixa maduresa que encara té un nen o un adolescent, la qual cosa no els deixaria veure per ells mateixos els símptomes. No obstant, sí que poden veure’ls els pares, per la qual cosa haurien de saber quins símptomes presental’addicció als videojocs i com poden reconèixer-se en qualsevol persona.

Causes d’addicció

Els videojocs tenen efectes sobre qualsevol persona que els utilitzi. No implica necessàriament una predisposició personal, sinó una sèrie de causes que condueixen la persona que s’hi exposa a arribar a patir addicció en un moment determinat. Influirien també factors individuals que es relacionarien i que portarien a l’esmentada addicció.

¿Què fa que els videojocs puguin causar addicció en una persona?

• Reforçament directe. El joc premia o castiga cada pas que es fa.
• Reconeixement. Tant dins del joc, amb l’ascens de nivells, com en l’entorn social, la persona obté un reconeixement.
• Meta. El joc ofereix metes preestablertes i un camí definit per assolir-les. Això genera una motivació que és reforçada amb regularitat i que se sap que sí que es poden assolir amb poc esforç els objectius.
• Màscares. Suposa un afrontament d’una realitat que no existeix, per la qual cosa es poden viure els videojocs des de casa, sense connectar amb l’essència, que encara no està consolidada en la infantesa.

Símptomes d’addicció

L’ús continuat de videojocs, sumat a factors personals, fa que algunes persones arribin a desenvolupar una addicció. És especialment perillós en la infantesa i en l’adolescència, ja que no es compta amb eines d’afrontament ni d’evitació. No aconsegueixen veure el perill que suposa per a ells ni sabrien buscar, per tant, ajuda.

Com a pares, podem identificar certs símptomes en els nostres fills que ens ajudin a veure si és una simple activitat de gaudi o si hi ha una addicció pel mig:

1. Alteracions de l’estat d’ànim

Quan el nen està jugant, apareixen emocions en grau elevat, tant les positives –com l’alegria–, com les negatives, la frustració al perdre. També es poden veure emocions alterades quan no està jugant.

2. Discussions

Estan afectades les relacions personals, tant dins com fora del nucli familiar. Apareix baixa empatia, poca intel·ligència emocional i conflictes freqüents.

3. Aïllament

Prefereix quedar-se jugant a fer un altre tipus d’activitats amb què abans sí que disfrutaven. Això no es deu al típic aïllament que pot aparèixer en l’adolescència, sinó que aquí apareix sempre enfocat a voler passar més temps jugant.

4. Tolerància

Mentre que abans eren suficients 40 minuts per disfrutar, ara necessita passar-s’hi diverses hores. A més, la qualitat d’aquest temps es veu minvada.

5. Obligatorietat

Senten la necessitat de jugar, com una obligació, igual com acabar les missions o assolir un cert nivell de punts. No poden deixar-ho a mitges. Això produeix reaccions emocionals extremes.

Notícies relacionades

10 pautes per renyar el teu fill de forma constructiva

L’entorn rural: un repte afegit a l’atenció en salut mental

Tot i que puguin aparèixer tots aquests símptomes, és necessari avaluar el grau de deteriorament de la vida del nen. Moltes vegades, compta amb factors psicològics protectors que eviten la veritable addicció i es deu a una etapa en què tenen més temps lliure i que supleixen amb els videojocs. No obstant, és necessari estar atents a canvis d’humor o comportaments que siguin signes clars d’addicció.

* Ángel Rull, psicòleg.