El meu fill no vol anar a l'escola: això és el que has de fer

En els primers anys d’escola, el que es podria esperar és que els nens sempre hi volguessin anar. No hi ha grans responsabilitats i no sembla que hagi d’haver conflictes majors. No obstant, en algunes etapes del seu creixement, es mostren reticents o fins i tot hi pot haver enrabiades i rebequeries. Pot ser motivat per diverses causes, sense que cap d’aquestes sigui a causa d’una cosa negativa de l’escola.

Si les nostres responsabilitats laborals ens ho permeten, moltes vegades caiem en la trampa de cedir i permetre que es quedin a casa. Lluny de ser una cosa puntual, s’acaba convertint en una rutina i els nostres fills comencen a demanar-ho amb més assiduïtat. Però ¿què puc fer quan el meu fill em repeteix constantment que no vol anar a l’escola?

Anar a l’escola

Els nens observen i assimilen tot el que passa al voltant i les conseqüències que en deriven. Estar malalts és prou causa perquè es quedin a casa i, com que funciona, l’utilitzaran en futures ocasions per no anar-hi. Per a això mentiran que es troben malament i de no aconseguir-ho ploraran. Tot i que de vegades es deu a una mala setmana, pot perdurar i arribar a ser un problema que alteri la rutina diària.

En primer lloc, hem d’identificar quan es tracta d’una cosa puntual o quan és ja un veritable problema. Descartant que no hi hagi cap causa real a l’escola, a través de les següents pautes aturarem el problema, aconseguint que el nostre fill passi d’una actitud desafiadora a una de més col·laboradora, fins que aconsegueixi tornar de nou amb il·lusió a l’escola.

1. Potencia la comunicació

Respecte als nostres fills sempre existeix una barrera que ens costa salvar. D’una banda, la diferència d’edat i, per una altra, els rols oposats que s’assumeixen. Per això, davant diferents problemes que van sorgint, no hi ha una veritable comunicació, sinó que procurem aturar-los des de la imposició de les normes i sense basar-nos en l’empatia.

Acostar-nos als nostres fills, interessar-nos pel seu dia a dia o les seves emocions crearà un vincle que propiciï que cada vegada que hi hagi dificultats, pugui acostar-se a parlar. Això inclou la negativa a anar a l’escola.

2. Pregunta a l’escola

Potser hi ha algun comportament que tu desconeguis sobre el teu fill a classe. Els professors, els quals observen tots els nens, poden donar-te moltes pistes sobre què pot passar. A més, al tenir experiència en aquest assumpte, podran orientar-te de la millor forma possible.

També s’ha de tenir en compte que és una problemàtica bidireccional, no només una cosa que ve des de casa. Des de totes les perspectives i amb ajuda de tots és com es pot solucionar.

3. Rutines

Els nens són especialment sensibles als canvis i a la falta de rutines. Necessiten els mateixos horaris per sentir seguretat i equilibri. Busca en el teu dia a dia si hi ha alguna cosa que ha pogut desestabilitzar els horaris o si hi ha hagut canvis a nivell familiar que hi puguin estar influint.

4. Els jocs

A través del joc és com els nens millor mostren el que els passa. Fixa’t a casa o al parc com es relaciona, l’actitud que mostra o el llenguatge que utilitza. Si està més agressiu o més trist, si té temes recurrents o si s’aïlla més. Fins i tot quan no saben verbalitzar què els passa, els nens ens mostren moltes coses en les seves rutines de joc.

Notícies relacionades

Trenquem el tabú: Nadal i la salut mental

Com sobreviure al Nadal sense perdre el cap

Els més petits passen per diferents etapes al llarg de la seva infància. Algunes es caracteritzen per la por i altres per la necessitat d’independència. Són etapes concretes que passen aviat sense que influeixin notablement en el dia a dia. No obstant, quan el que semblava una fase comença a afectar-nos, com la negativa a anar a l’escola, hem de buscar solucions per tornar el benestar a tot el grup familiar.

* Ángel Rull, psicòleg.