Els 10 trastorns psicològics més rars

A mesura que avancen els anys, la psicologia i la neurobiologia van entenent el funcionament del nostre cervell. Es coneixen millor la mecànica d’algunes malalties o quines àrees s’especialitzen en quins comportaments. No obstant, tot i que s’hagi avançat notablement, encara queden moltes incògnites. No s’entén com certes malalties apareixen en unes persones sí i en d’altres no, com alguns medicaments actuen o quina implicació genètica hi ha en tot el que vivim, analitzem i processem.

Dins de tot el que desconeixem del cervell, es troben diversos trastorns psicològics estranys que interfereixen en la vida d’algunes persones de forma perjudicial. Afecten la seva percepció, com es relacionen o la forma que tenen de processar la informació. No són comuns dins de la població general, però tothom qui el pateix, nota com la seva rutina diària està completament alterada.

Poc comú

El nombre de malalties tant físiques com mentals és cada vegada més ampli. No es deu al fet que la societat estigui cada vegada més malalta, sinó que la nostra pròpia evolució o els avenços mèdics han anat donant nom a trastorns que, potser, hagin existit sempre. Categoritzem en manuals diagnòstics la malaltia en funció dels seus símptomes i de la prevalença que hi ha en la societat. Algunes malalties són comunes, com la depressió o el càncer, i altres de més rares, desperten la curiositat de tota la comunitat científica.

¿Quins són els trastorns psicològics més rars que existeixen?

1. Paramnèsia reduplicativa

La persona que el pateix creu que un o diversos llocs han sigut duplicats, que apareixen en més d’un lloc alhora. També pot pensar que aquest lloc ha sigut desplaçat.

Apareix en persones que tenen algun tipus de trastorn psicòtic greu o que han patit un mal cerebral.

2. Síndrome de Fregoli

Aquest deliri apareix quan, qui el pateix, està convençut que una persona es disfressa i es fa passar per altres del seu entorn. Normalment creu que té algun tipus d’objectiu, com fer-li mal o perjudicar-lo d’alguna forma. Apareix com una fallada en el reconeixement de cares i s’entrellaça amb la paranoia.

3. Síndrome de pica

Es coneix també com a ‘alitrofàgia’, i consisteix en la ingesta de diversos aliments que no tenen com a fi l’alimentació i que no tenen valor nutritiu, com pot ser menjar paper, terra o fins i tot pintura. Normalment apareix en la infància, com quan els nens mengen plastilina, però pot perdurar i comportar una intoxicació en l’etapa adulta.

4. Síndrome de Cotard

Aquesta síndrome apareix associada a algunes esquizofrènies. La persona creu que està morta o que no existeix, cosa que genera aïllament, falta d’atencions a un mateix i distanciament de la realitat.

5. Deliri de Capgras

Si busquem en la filmografia més recent, podríem arribar a trobar aquesta malaltia, tot i que associada a la ciència-ficció. La persona està convençuda que un impostor està reemplaçant la identitat d’una persona de la seva vida, com pot ser un familiar o un amic proper. També és típic de l’esquizofrènia, però danys al cervell o algunes demències poden estar-hi associats.

6. Síndrome d’Anton

Pot aparèixer en aquelles persones que presenten ceguesa cortical, és a dir, que és el mal al mateix cervell el que impedeix la visió. Neguen que existeixi aquesta ceguesa i arriben a intentar comportar-se i moure’s amb normalitat, malgrat les contínues evidències en contra. De fet, si els demanes que et descriguin un objecte proper, ho simularan.

7. Folie à trois

És el grau superior del ‘Folie à deux’, quan dues persones comparteixen un mateix deliri. En aquest cas, més rar encara, serien tres persones les que patirien el brot psicòtic amb una exacta distorsió de la realitat. Ocorre quan les dues persones més submises i influents acaben assumint les creences de la tercera.

8. Boantropia

És un cas raríssim en el qual la persona està convençuda que no és en realitat humà, sinó que és una vaca i s’acaba comportant com a tal. És una mica més freqüent que en general pensi que és un animal, i en aquest cas s’anomena ‘zoantropia’.

9. Trastorn de la integritat corporal

Aquest cas és difícil de diagnosticar ja que la persona no busca ajuda. Sol descobrir-se quan ja és massa tard, ja que, qui el pateix, sent el desig irracional d’ampuntar-se una part del cos, i pot acabar aconseguint-ho.

10. Síndrome de Jerusalem

Està directament associat amb la cultura cristiana o jueva. Apareix quan una persona viatja a Jerusalem i comença a creure que té una missió divina, un propòsit per al qual ha sigut cridat. A qualsevol fan d’‘Els Simpson’ li sonarà.

Notícies relacionades

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

El cervell humà està associat a una infinitat d’interrogants que s’han intentat revelar, interessant-s’hi filòsofs, metges o psicòlegs. Està implicat en tot allò que vivim i en com ho vivim. I, sovint, ens mostra complexitats i malalties rares per a les quals tampoc tenim explicació.

* Ángel Rull, psicòleg.