Les dues emocions que et provoquen ansietat i no et deixen ser feliç

L’ansietat es defineix com un estat mental i corporal amb el qual sentim una sèrie de símptomes concrets, un malestar generalitzat i un bloqueig en la interacció amb el món. Impedeix portar una vida normal i pot resultar incapacitant. No tothom la sent igual i hi ha diferents classes d’angoixa. La causa habitual és anticipar-se i imaginar que poden passar certes coses, no hi podrem fer front i ens desbordarem. El que anticipem no sempre té una base real que indiqui que ha de passar, però, tot i així, el que se sent és atabalador i paralitzant.

Les nostres emocions influeixen en com actuem o ens comportem, en tot el que pensem i en la nostra comunicació. Es retroalimenta, al seu torn, de totes les nostres experiències. Les emocions són el resultat del que vivim i, de la mateixa forma, el que vivim ve del que sentim. Dins del nostre repertori emocional hi ha dues emocions bàsiques que es relacionen amb l’ansietat. Surten de forma inadequada creant una disfuncionalitat que provoca tots els símptomes ansiosos. Canalitzar aquestes emocions tindrà un efecte directe en l’anticipació i farà que desaparegui. D’aquesta manera, més centrada en el present, es podrà veure com l’ansietat es redueix.

Emocions negatives

La manera típica de categoritzar el repertori emocional és dividir el que sentim entre positiu i negatiu. Això fa referència als estats de benestar o malestar que resulten. No obstant, tot i que sembla que hi ha un conjunt d’emocions dolentes, acaben sent adaptatives. Però han d’aparèixer en el moment oportú i en el grau adequat. Sentir ràbia quan hem perdut les claus de casa, per exemple, no ens farà trobar-les. No obstant, aquesta mateixa emoció, si apareix quan algú pretén envair el nostre espai, sí té un efecte adaptatiu i podria ajudar-nos.

En el context de l’ansietat, l’arribem a patir quan veiem que passaran certes coses que ens amenacen. Aquests esdeveniments són irreals, no tenen validesa ni tenim proves que ho avalin. Però també apareix l’ansietat quan sentim que una cosa que tenim desapareixerà, com una ruptura o un comiat. La persona sent palpitacions, dolor al pit, sudoració, una respiració més ràpida i superficial, tremolors, nàusees o sensació de pànic. En un moment determinat, pot portar al bloqueig. Si passa de manera aïllada no és ansietat encara que n’apareguin les símptomes. Quan es repeteix i quan ens afecta pràcticament cada dia en diversos contextos és quan sorgeix la malaltia. Un cercle viciós que es pot gestionar des de la perspectiva emocional.

• Por

L’emoció que ens porta a la seguretat és la por. Això es veu de forma clara en contextos de supervivència, però també l’apliquem en aspectes socials. Detectem que ens pot passar alguna cosa dolenta i establim límits perquè no passi. Això està bé sempre que el grau no sigui excessiu, que la por no ens desbordi i que l’amenaça no sigui real. Si en qualsevol moment sentim que ens poden atacar al carrer i no hi ha res que ho asseguri, és irreal i desadaptatiu sentir por. Davant d’aquesta por irreal o quan en tenim massa, és quan sentim ansietat.

• Tristesa

La tristesa s’associa a la pèrdua real. Perdre un ésser estimat, no trobar les claus del cotxe o que l’arxiu per a la presentació del treball no es pugui obrir sí són pèrdues reals. Si és irreal, el que comencem a sentir és fatalisme, deixem de lluitar i buscar alternatives i comencem a sentir ansietat. Aquest estat obeirà també a sentir que perdrem una cosa que encara no ha arribat ni sabem que arribarà.

Notícies relacionades

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Tant la por com la tristesa desadaptatives ens creen una disfuncionalitat emocional que ens porta a l’estrès i a l’ansietat. Patim una sèrie de símptomes. Si avaluéssim correctament les situacions i gestionéssim bé lesemocions, aquests símptomes no apareixerien i podríem viure en un millor estat de benestar.

* Ángel Rull, psicòleg.