Desconnexió en parella: la importància de no tenir contacte

En una parella hi ha diversos pilars imprescindibles perquè funcioni a mitjà i llarg termini. Es parla de la comunicació, de tenir interessos comuns o de passar temps junts, de tot allò que aconsegueix l’altre i es comparteix. No obstant, no tenim en compte aquells moments en què l’altre no hi és. El temps a soles, estar amb els amics o els moments d’oci no han d’estar relacionats amb la parella o amb trobar-la sempre a faltar, malgrat que la creença popular és que quan estàs enamorat has d’estar sempre pendent de la parella. Aquest mite pot fer que la relació sigui tòxica i dependent en diversos moments, sense que cap ho pretengui.

Quan no estem amb la nostra parella, busquem el contacte a través d’altres mitjans, com escriure’ns o trucar-nos. Sembla que, si no ho fem, ens estem oblidant i desatenent l’altre. Les converses poden arribar a ser forçades i el nostre temps a soles o d’oci tampoc s’arriba a disfrutar del tot. Estem a dos llocs alhora sense estar en cap. Hem de tenir en compte que la parella també necessita desconnectar plenament i que això no farà que s’acabi, sinó que s’intensifiqui i disfruti més.

De vegades sol

Quan estem amb una altra persona ens envaeixen nombroses pors. No sabem si ho estarem fent bé, si arrossegarem errors passats o si ens podran abandonar. Com que la por acaba per créixer, arribem a cometre una sèrie d’actes que es converteixen en hàbits i que no tenen els resultats esperats. Una d’aquestes pors es relaciona amb la necessitat d’estar pendents sempre de l’altre per temor de l’oblit. Ens veiem obligats a escriure amb més freqüència o, fins i tot, forçar les converses. És allà on no escoltem el que nosaltres podem necessitar, desatenem les nostres necessitats o podem atabalar la parella. Acabem aconseguint el contrari del que preteníem sense ser-ne conscients.

Si volem acabar amb la nostra por, millorar la relació i aprendre a disfrutar sols, hem de seguir els següents punts, aconseguint desconnectar de la parella, donant a cadascú l’espai necessari:

1. Avalua

Abans de res, intenta portar un registre durant un parell de dies de totes aquelles accions forçades o portades per la por, com parlar en nombroses ocasions al llarg del dia. Mira el que et fa sentir i les pors que hi pot haver al darrere.

2. Millora la qualitat

Amb el registre anterior podem observar com ens hem centrat en la quantitat. Això no funciona, per la qual cosa una millor estratègia seria reduir molts dels contactes perquè guanyessin en profunditat i qualitat. Si, per exemple, parlem tres vegades al dia per telèfon, podem establir el costum de parlar-ne només una i que sigui un moment per compartir amb l’altre.

3. Què vull jo

El registre també ens pot fer veure com hem abandonat moltes de les coses amb què abans disfrutàvem o que ara fem sense interès. Podem veure una pel·lícula però amb el mòbil a la mà o hem deixat de quedar amb amics. És hora de reprendre-ho i deixar el mòbil de banda en aquells moments.

4. Por

La por és el motor més gran en aquests casos, portant-nos a la desesperació i a encadenar errors. ¿Per què tenim por de l’abandonament? Aquesta inseguretat és nostra i no està relacionada amb quantes vegades al dia parlem amb la nostra parella. Ja existia abans que ens coneguéssim.

Notícies relacionades

Segona oportunitat a l'amor 8 trucs per reconquistar la parella

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Superar les nostres pors, escoltar les nostres necessitats o centrar-nos més en la qualitat que en la quantitat són claus que hem de seguir per a una desconnexió de la parella. Això no implicarà que amb el temps l’amor mori, sinó que es guanyi en profunditat i en una millor relació.

* Ángel Rull, psicòleg.