Així he de tractar els fills de la meva parella: 5 passos per portar-se bé

Els models clàssics de família han anat canviant i s’han anat normalitzant amb el pas dels anys. Famílies que es reestructuren i a què els membres han d’adaptar-se. Aquests canvis afecten emocionalment i és necessari un esforç i una acceptació de la nova realitat perquè tant pares com fills aconsegueixin una nova forma de benestar.

Quan el canvi porta de la mà que les parelles tinguin fills d’anteriors relacions, és especialment sensible. Els progenitors són els que han decidit de forma unilateral la nova estructura. És el moment, per tant, d’establir una sèrie d’ajustos emocionals, especialment des de l’adult, perquè regni la cordialitat i s’arribin a nivells de felicitat familiar.

Fills i nova parella

Quan un matrimoni decideix divorciar-se, l’habitual és que el fill, independentment de l’edat, pretengui ser lleial als dos pares i mantingui, tot i que sigui de forma inconscient, un desig que tornin a unir-se. Es deu no a una perspectiva egoista, sinó de necessitat de seguretat. Els nens són especialment sensibles als canvis, necessiten les seves rutines, on estar tranquils. Els divorcis trenquen aquesta seguretat, a la qual sempre voldran tornar.

Quan els nens continuen tenint esperança sobre la reconciliació, no accepten que els pares vulguin refer la seva vida amb altres parelles. Noten que un estrany, algú que no coneix, amenaça encara més la seva seguretat. A més de la gelosia que hi pugui haver, és la nova persona qui trenca els límits i genera por i desconfiança. Per tant, la no-acceptació de la parella és únicament, en la majoria dels casos, una qüestió que no té a veure res amb la persona en concret.

Passos per portar-se bé

La primera reacció dels fills al veure la parella del pare o de la mare és rebuig. Es faci més visible o no, és l’emoció regnant, tot i que de vegades hàgim preparat el nen per a aquesta trobada. Quan la trobada és amb nens adolescents, l’ajust pot fer-se d’una forma més raonable, però sempre hi haurà aquesta manca d’harmonia.

Una vegada superat el primer dia, a l’hora d’establir una relació amb els fills de la parella, s’han d’establir una sèrie de passos que ens ajudaran que regni la cordialitat. Això generarà amb el pas del temps felicitat i benestar.

1. Hi ha sempre límits

Hi ha un límit indivisible amb els fills, i és que no són teus. A l’hora de tractar-hi o de procurar donar-los una educació, s’ha de tenir present. Això és bilateral, perquè el carinyo o l’amor que ells et donaran no serà incondicional. Tenen un altre pare o una altra mare que rebrà aquest amor en més quantitat.

2. Necessites el teu lloc

Cal adaptar-se i trobar un lloc en la relació. Que no hi hagi grans desequilibris, que et tracti com a una parella, tot i que costi el seu temps.

3. Respecta l’ex

Les parelles, al separar-se, no sempre parlen bé dels ex. No et converteixis en còmplice, especialment si hi ha els fills davant. Per sobre de tot, l’altra persona és la mare o el pare dels nens, i hi ha un vincle d’amor que no s’ha d’enverinar.

4. Punts comuns

Quan busquem avenir-nos amb una persona, el principal és buscar interessos comuns. Tot i que hi hagi diferència d’edat, això pot aconseguir-se, ja sigui a través de l’esport, la natura o els llibres. Amb el temps, això crearà un vincle molt fort i una recerca de plans sense que hi hagi necessitat que hi hagi el progenitor.

5. Parlar sempre

Les converses han d’anar guanyant en profunditat. Els nens volen sentir-se escoltats i respectats, expressar per què no estan bé o què ha sigut positiu en el dia que han viscut. Aquest espai als sentiments enforteix la relació i crea seguretat.

Notícies relacionades

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Analitzar la situació, saber quins interessos tenen els fills i donar-los seguretat i estabilitat són pilars fonamentals per a les noves estructures familiars. Portar-te bé amb els petits és un punt important a l’hora de començar una nova relació. Genera confiança i basa’t en l’empatia.

* Ángel Rull, psicòleg.