Les quatre maneres de vincular-nos: ¿Quina és la teva?

L’afecció és una necessitat biològica i emocional que sorgeix des del moment en què naixem i que ens permet establir vincles afectius amb les nostres figures de referència, generalment els nostres pares o cuidadors. Aquest vincle afectiu es desenvolupa a través de les interaccions que tenim amb aquestes persones durant la nostra infància i té un gran impacte en la nostra vida emocional i en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres en el futur. ¿Què és l’afecció?

des del moment en què naixemL’afecció és una necessitat humana fonamental de sentir-se a prop i connectat amb altres persones, especialment les que s’han cuidat de nosaltres. Es defineix com un vincle emocional durador entre dos individus que involucra una necessitat de proximitat física i emocional, una sensació de seguretat i comoditat quan estan junts i una angoixa quan se separen, especialment quan no és sa. El vincle d’afecció es forma durant els primers anys de vida a través d’interaccions repetides i consistents amb els nostres cuidadors referents. El vincle inicial es manté amb el cuidador principal, generalment la mare, però també es pot formar amb altres cuidadors, com el pare, avis o altres adults responsables de la cura del nen. El vincle d’afecció es desenvolupa a través d’un procés de retroalimentació mútua entre el nen i el cuidador, en què el nen busca la proximitat i la seguretat de la figura del cuidador, que proporciona protecció, seguretat i confort al nadó. L’afecció no es limita a la infància. De fet, els patrons d’afecció primerenca poden tenir efectes duradors en la vida adulta. Els patrons d’afecció poden influir en la manera com les persones es relacionen amb els altres, com gestionen l’estrès i l’ansietat i com se senten amb elles mateixes. Els patrons d’afecció també poden influir en el desenvolupament de trastorns mentals, com l’ansietat, la depressió i els trastorns de la personalitat. Afecció segura.

vincle emocional durador entre dos individus d’un procés de retroalimentació mútuaL’afecció segura és la que es desenvolupa quan els nostres pares o cuidadors responen de manera adequada i sensible a les nostres necessitats emocionals i físiques durant la nostra infància. Quan els nostres pares o cuidadors són capaços de reconèixer les nostres emocions i necessitats i de brindar-nos el suport i l’atenció que necessitem per sentir-nos segurs i protegits, desenvolupem una afecció segura. En un ambient d’afecció segura, els pares o cuidadors es mostren accessibles, confiables i sensibles a les nostres necessitats i això ens permet desenvolupar més confiança en nosaltres mateixos i en les nostres relacions amb els altres. Ens sentim lliures d’explorar el món i de buscar noves experiències sabent que sempre tindrem algú que ens donarà suport i ens protegirà en cas de necessitat. L’afecció segura ens permet desenvolupar habilitats socials i emocionals saludables, com la capacitat per regular les nostres emocions, la capacitat per establir relacions íntimes i afectuoses, la capacitat per resoldre conflictes de manera efectiva i la capacitat per desenvolupar més empatia i comprensió envers la resta. Afecció ansiosa-ambivalent.

brindar-nos el suport i l’atenció que necessitemAquesta es caracteritza per un temor constant de la separació i la preocupació per l’abandonament per part del cuidador. Els nens amb afecció ansiosa-ambivalent sovint se senten insegurs i preocupats quan se separen del seu cuidador i poden mostrar comportaments d’angoixa o enuig quan el cuidador torna. Els nens amb afecció ansiosaós-ambivalent solen ser molt sensibles als senyals emocionals dels seus cuidadors i poden ser molt demandants de la seva atenció i afecte. Sovint se senten insegurs i temen que el cuidador no torni, una inseguretat que els pot fer sser molt gelosos i possessius amb el seu cuidador. Aquest tipus d’afecció sol sorgir en situacions en què el cuidador no proporciona una resposta constant a les necessitats emocionals del nen o quan és inconsistent o impredictible en el seu comportament. Els nens amb afecció ansiosa-ambivalent poden tenir dificultats per regular les seves emocions i poden tenir una imatge negativa d’ells mateixos. Poden ser molt sensibles a la crítica i sovint busquen l’aprovació i l’atenció dels altres per sentir-se segurs i valorats. Els adults amb afecció ansiosa-ambivalent també poden mostrar patrons de comportament similars, com la necessitat constant d’atenció i afecte dels altres o la por de la separació.

Afecció evitativa

L’afecció evitativa es caracteritza per l’evitació de la proximitat emocional i física amb els altres, inclosos els cuidadors. Els nens amb un patró d’afecció evitativa poden semblar indiferents o desinteressats en la proximitat física i emocional amb els seus cuidadors. Els nens amb una afecció evitativa sovint aprenen a reprimir les seves necessitats emocionals i a no buscar la proximitat física o emocional dels seus cuidadors. De vegades, pot semblar que el nen no necessita o no vol l’atenció i l’afecte dels seus cuidadors. En realitat, però, els nens amb una afecció evitativa poden estar molt ansiosos o tenir necessitats emocionalment, però han après a reprimir aquests sentiments per protegir-se de la possibilitat de ser rebutjats o ignorats. L’afecció evitativa es pot desenvolupar com a resultat d’experiències primerenques d’abandonament, negligència o rebuig emocional per part dels cuidadors. Quan els cuidadors no responen de manera consistent i adequada a les necessitats emocionals dels nens, els infants poden aprendre a suprimir les seves necessitats emocionals i a no buscar la proximitat emocional amb els altres.

Afecció desorganitzada

Una persona que desenvolupa una afecció desorganitzada pot tenir dificultats per confiar en els altres, regular les seves emocions i comportar-se de manera adequada en situacions socials.

L’afecció desorganitzada es caracteritza per una combinació de comportaments contradictoris i confusos per part del cuidador principal. Aquests comportaments poden incloure tant conductes que transmeten seguretat i protecció com conductes que generen por i confusió en el nen. Com a resultat, el nen pot sentir-se atrapat en una situació en què no sap com comportar-se o com esperar que el seu cuidador respongui, una situació que pot generar molta ansietat i estrès emocional.

Notícies relacionades

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

¿Què és un atac d’ansietat? Així el pots reconèixer

Com veiem, l’afecció és una connexió emocional que es desenvolupa en els primers anys de vida entre un nen i el seu cuidador principal i pot tenir un impacte durador en la vida adulta. El tipus d’afecció que es forma en la infància pot influir en com les persones interactuen i es relacionen amb els altres en l’etapa adulta.

* Ángel Rull, psicòleg.