¿Puc rebaixar l’autoexigència sense caure en el conformisme? Així pots aconseguir-ho

L’autoexigència, un tret social molt valorat, es pot tornar extrema, portant la persona a la insatisfacció constant, l’ansietat i la depressió. Pot fer-nos sentir que mai estem fent prou i que sempre podem fer més. Però ¿què passa si la rebaixem? Aquí és quan apareix la por de caure en l’extrem, en el conformisme. No obstant, hi ha determinades pautes que podem seguir per arribar a l’equilibri.

¿Què és l’autoexigència?

L’autoexigència és una qualitat que pot ser vista com a positiva o negativa depenent de com es practiqui. Es refereix a la capacitat que té una persona d’imposar-se a si mateixa alts estàndards d’excel·lència en qualsevol àmbit de la vida, ja sigui professional, acadèmic o personal. Aquesta actitud pot portar a un alt nivell de rendiment i èxit, però també pot resultar perjudicial si es porta a l’extrem.

L’autoexigència es pot entendre com una forma d’autodisciplina, un tret de personalitat que es desenvolupa a través de l’experiència i l’aprenentatge. Les persones autoexigents es caracteritzen per ser molt crítiques amb si mateixes i per tenir altes expectatives del seu rendiment i de les persones que els envolten. L’autoexigència pot ser un motor que impulsi la persona a buscar l’excel·lència i a superar els seus límits, però també pot, com veiem, ser un factor d’estrès i ansietat si es porta a l’extrem.

¿Per què és dolenta l’autoexigència?

L’autoexigència pot ser dolenta si es converteix en una forma de perfeccionisme que porta la persona a ser massa crítica amb si mateixa i a sentir-se insatisfeta amb qualsevol resultat que no arribi als seus estàndards impossibles. Això pot portar a un alt nivell d’estrès, ansietat i frustració, que poden afectar, la salut física i mental de la persona.

El perfeccionisme pot ser especialment perjudicial en l’àmbit laboral, ja que pot portar la persona a treballar més hores del necessari, a posposar gaudir de la vida en favor de la feina i a ser molt crítica amb els seus companys i subordinats. Això pot afectar les relacions interpersonals i la qualitat de vida de la persona, que es pot trobar sola i insatisfeta malgrat el seu èxit professional.

¿Què és el conformisme?

El conformisme és l’actitud d’acceptar sense qüestionar les normes, valors o estàndards de la societat  o l’ambient en què es viu. És la tendència a ajustar-se al que es considera «normal» i no buscar més enllà dels límits imposats per la cultura i la tradició. El conformisme pot ser una manera d’evitar el conflicte, de pertànyer a un grup i de trobar-se segur en una estructura social estable. No obstant, també pot ser una barrera per al creixement personal i la recerca de la veritat.

El conformisme pot manifestar-se en diferents àrees de la vida, com la moda, la música, la política i la religió. Per exemple, moltes persones segueixen les tendències de la moda sense qüestionar si realment el agrada o els queda bé la roba que porten.

¿Es pot equilibrar l’autoexigència sense caure en el conformisme?

L’autoexigència és una qualitat molt valorada en la societat actual. Se’ns anima constantment a donar el millor de nosaltres mateixos, a perseguir els nostres somnis i a arribar a les nostres metes. Però ¿què passa quan l’autoexigència es converteix en un problema? ¿Com podem trobar un equilibri entre l’autoexigència i el conformisme?

L’autoexigència es defineix com la tendència a establir altes expectatives per a un mateix i a treballar molt per complir-les. En alguns casos, això pot ser molt positiu. L’autoexigència pot impulsar-nos a superar-nos a nosaltres mateixos i arribar a les nostres metes més ambicioses. No obstant, també pot ser molt negativa si es converteix en un tret dominant de la nostra personalitat.

D’altra banda, el conformisme es defineix com la tendència a acceptar les coses tal com són sense mirar de canviar-les. Tot i que el conformisme pot ser còmode i fàcil, també pot ser molt limitant. Si ens conformem amb el que tenim i no ens esforcem per millorar, mai arribarem al nostre veritable potencial.

Per tant, és important trobar un equilibri entre l’autoexigència i el conformisme. És possible ser autoexigent sense caure en el conformisme, però és important anar amb compte de no caure en la trampa de l’autoexigència extrema.

Pautes per equilibrar l’autoexigència sense caure en el conformisme

L’autoexigència pot ser beneficiosa quan es maneja adequadament, ja que ajuda a millorar i arribar a objectius ambiciosos. No obstant, quan l’autoexigència es converteix en una obsessió, pot ser perjudicial per a la salut mental i física.

A continuació, veiem pautes per equilibrar l’autoexigència sense caure en el conformisme:

1.     Estableix objectius realistes: és important establir objectius assequibles i realistes que puguin ser mesurats i avaluats. Això ajuda a evitar la frustració i el desànim quan no s’aconsegueixen els objectius.

2.     Aprèn a disfrutar del procés: en lloc de centrar-se únicament en el resultat final, és important aprendre a disfrutar del procés i del camí que s’està recorrent per arribar a l’objectiu. Això ajuda a mantenir la motivació i disfrutar de la vida.

3.     Aprèn a acceptar els errors: els errors són part del procés d’aprenentatge i creixement. En lloc de castigar-se pels errors comesos, és important aprendre’n i tirar endavant.

4.     Busca ajuda quan sigui necessari: quan l’autoexigència es converteix en una obsessió, pot ser difícil sortir d’aquest patró de pensament. En aquests casos, és important buscar ajuda professional per aprendre a manejar els pensaments i emocions negatives.

5.     Celebra els èxits: és important celebrar els èxits aconseguits, per petits que siguin. Això ajuda a mantenir la motivació i a reconèixer l’esforç fet per arribar a l’objectiu.

Notícies relacionades

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Tot i que l’autoexigència pot ser beneficiosa quan es maneja adequadament, també pot ser perjudicial quan es converteix en una obsessió. No obstant, com hem vist, igual de negatiu seria caure en el conformisme. En canvi, amb les pautes anteriors podem equilibrar-ho.

* Ángel Rull, psicòleg.