Por de l’abandonament: 10 símptomes d’aquesta ferida

La por de l’abandonament és una ferida emocional profunda que pot afectar significativament la vida d’una persona. Aquesta ferida s’origina en la infància i pot tenir un impacte durador en la forma en què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos. Sovint, la por de l’abandonament es desenvolupa com a resultat d’experiències traumàtiques de separació o negligència durant els primers anys de vida.

¿Què és la por de l’abandonament?

La por de l’abandonament és una sensació intensa d’inseguretat i temor de ser deixat o rebutjat per les persones significatives en la nostra vida. Aquesta emoció es deriva de la necessitat bàsica de connexió i afecció que tots els éssers humans experimentem des del naixement. Quan aquesta necessitat no se satisfà adequadament durant la infància, poden sorgir sentiments d’abandonament que perduren en la vida adulta.

És important esmentar que la por de l’abandonament pot manifestar-se en diferents nivells i graus en cada individu. Algunes persones poden experimentar una por subtil però persistent, mentre que d’altres poden sentir una ansietat aclaparadora que afecta la seva capacitat per establir relacions saludables i satisfactòries.

Les ferides de la infància

Durant la infància, som en un període de vulnerabilitat emocional i depenem completament dels nostres cuidadors per satisfer les nostres necessitats bàsiques, tant físiques com emocionals. Les experiències que vivim en aquesta etapa primerenca ens poden deixar una profunda empremta a la ment i donar lloc al que es coneix com a ferides emocionals. Aquestes ferides són àrees sensibles i doloroses al nostre interior que poden afectar la nostra percepció del món i les interaccions amb els altres en l’etapa adulta.

Les ferides emocionals es formen quan no rebem l’amor, l’atenció i el suport emocional adequat que necessitem per desenvolupar-nos de manera saludable. A més de la por de l’abandonament, altres ferides comunes inclouen el rebuig, la traïció, la humiliació i la injustícia. Aquestes ferides poden interactuar entre si i agreujar-se mútuament, i donar lloc a patrons de comportament i reaccions emocionals complexes.

La por de l’abandonament com a ferida de la infància

La por de l’abandonament s’origina generalment en la infància quan un nen experimenta situacions que el fan sentir que el seu cuidador principal no està disponible o no és confiable per satisfer les seves necessitats emocionals. Aquestes situacions poden incloure la pèrdua primerenca d’un pare o cuidador, la negligència emocional, la falta d’atenció afectiva o la inconsistència en la cura.

Quan un nen s’enfronta repetidament a aquestes experiències, pot desenvolupar una profunda sensació de desconfiança cap als altres i una creença subjacent que no és digne d’amor i cura. Aquestes creences negatives poden afectar-li significativament l’autoestima i la capacitat per establir relacions segures i satisfactòries en l’edat adulta.

¿Com sé si tinc una ferida d’abandonament?

Identificar si tenim una ferida d’abandonament pot ser un primer pas crucial per guarir-la i abordar-la emocionalment. El problema és que, en l’etapa adulta, aquestes ferides poden passar-se per alt. Ens acompanyen durant tants anys que ni tan sols en som conscients de fet, però sempre hi ha símptomes que poden activar el senyal d’alarma.

Aquests 10 símptomes ens indicarien que tenim la ferida de l’abandonament:

1. Por del rebuig

Una tendència a evitar situacions que puguin portar al rebuig o a sentir ansietat intensa davant la possibilitat de ser abandonat per amics o parella.

2. Dependència emocional

Sentir una forta necessitat d’estar constantment amb algú, buscant en l’altre la validació i seguretat que un mateix no se sent capaç de proporcionar-se.

3. Autoestima fluctuant

Experimentar canvis en l’autoestima basats en l’aprovació o desaprovació dels altres, en lloc de cultivar una base sòlida d’amor propi.

4. Relacions conflictives

Tenir dificultats per mantenir relacions estables i saludables, amb patrons de conducta que poden incloure la necessitat excessiva d’atenció o el temor de la intimitat emocional.

5. Sentiments d’abandonament imaginaris

Sentir que les persones que ens envolten estan a punt de deixar-nos, fins i tot sense evidència concreta que això passi.

6. Necessitat de control

Intentar controlar constantment situacions i persones per evitar sentir-nos abandonats o vulnerables.

7. Evitar la vulnerabilitat

Resistència a mostrar emocions o vulnerabilitat per temor que això porti a l’abandonament.

8. Cicles d’aïllament i recerca de proximitat

Alternar entre moments d’aïllament i el desig intens de connexió emocional amb els altres.

9. Gelosia i possessivitat

Sentir gelosia excessiva i tenir dificultats per confiar en la parella o amics.

10. Autosabotatge

Tenir patrons de comportament que soscaven relacions i oportunitats, possiblement com una manera de protegir-se del potencial abandonament.

És essencial recordar que aquests símptomes no són una sentència definitiva, sinó senyals que podem estar lidiant amb la ferida de la por de l’abandonament. Identificar i reconèixer aquests patrons emocionals pot ser el primer pas per buscar ajuda professional i començar un procés de curació i creixement personal.

La por de l’abandonament és una ferida emocional profunda que pot afectar significativament les nostres relacions i benestar emocional. Reconèixer i abordar aquesta ferida és fonamental per cultivar una autoestima saludable i establir relacions més satisfactòries i enriquidores.

Notícies relacionades

Ramón Marquina i Milagros Solé: "El voluntariat per Nadal és molt necessari: molts no reben visites"

L’entorn rural: un repte afegit a l’atenció en salut mental

A més, és important recordar que tots mereixem amor, cura i relacions significatives en la nostra vida. A l’enfrontar i guarir les nostres ferides d’abandonament, podem alliberar-nos del pes del passat i obrir-nos a un futur més ple i emocionalment satisfactori.

* Ángel Rull, psicòleg.