Julio Basulto : "El tomàquet no te gust de res perquè menges precuinats que abusen de la sal"

¿A què atribueix l’actual expansió dels plats preparats?

Crec que estem davant una crisi de cuina terrible, ningú té temps per cuinar o no ho sap fer. Les empreses d’alimentació en són conscients i ho aprofiten. Ara bé, com a nutricionista, em preocupa moltíssim la ingent quantitat de sal que pren la població. Per no parlar dels greixos saturats. Degut, sobretot, a la sal, un plat precuinat està preparat perquè te’l mengis amb molta gana i això enganya el teu mecanisme d’alimentació i acabes menjant més del que necessites.

¿Quina quantitat de sal és dolenta per al nostre organisme?

En un aliment sòlid, 1 gram de sal per 100 grams ja és molta sal. En països com l’Uruguai o Mèxic, aquests plats portarien un segell negre amb l’advertència de l’excés de sal. En líquids és 0,25. I et dono un exemple, els gaspatxos ja fets en solen portar 0,8.

¿Quin problema de salut porta l’excés de sal?

Hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars. L’ictus cerebral, per exemple. La meitat d’aquests té a veure amb l’excés de sal. Suma-li el tabaquisme, el sedentarisme i l’excés de pes. Com deia abans, els aliments amb molta sal tenen un perill, que menges més del que necessites. La conseqüència és el sobrepès. Un altre risc per a la salut important és el càncer gàstric.

Horaris laborals interminables, connexió contínua, ciutats on els desplaçaments són interminables... No hi ha prou hores al dia per anar a comprar al mercat i cuinar a casa.

La culpa no és de la població, totalment d’acord. Però, com a consumidors, hem de protestar en massa perquè els fabricants d’alimentació redueixin la quantitat de sal. En bona mesura, la culpa tampoc és del fabricant. És un peix que es mossega la cua. Si només ho fa un empresari, té un problema perquè la gent ho prova, no li agrada, el deixa de comprar i se’n va a la competència. La solució ha de venir del Govern. I funciona, per cert. Als països en què s’implementen mesures com aquestes de manera gradual, la població ni se n’adona i acaba acceptant i tolerant una rebaixa en la quantitat de sal. Ara bé, com a nutricionista he de dir que tampoc és tan difícil menjar bé.

Comprar i preparar menjar casolà implica molt temps.

Cal planificar una mica, sí. Però més o menys sí que trobaràs el temps. D’acord que prenguem, puntualment, aquest tipus d’aliments preparats, però, d’altra banda, cal fer exercici físic, mantenir les hores de son i intentar que la resta de la nostra dieta estigui bé i inclogui llegums, hortalisses, llavors, grans integrals sense sal. ¿Vols prendre aquest plat preparat? D’acord, però menja-te’l amb un pa integral sense sal.

¿Hi ha algun plat preparat que a vostè li faci especial ràbia com a nutricionista?

Les amanides que venen amb un amaniment ple de sal i greixos i que entre els seus infinits ingredients inclouen molt formatge. Hi ha altres plats que ja ets conscient que no són saludables, però amb les amanides penses el contrari. Van de saludables sense ser-ho, per això són perilloses.

¿Què fem amb els nens?

Sense voler culpabilitzar, et comentaria que és bonic ensenyar els teus fills a cuinar. Adaptat a l’edat, és clar. És trist veure gent de 18 anys que li dius que posi una mica de nou moscada a la beixamel i li posen mig pot perquè mai ningú li ha dit com es fa una beixamel. Ens costa temps, però cuinar amb ells i, sobretot, menjar amb ells és important. D’una altra manera, augmentem el risc d’obesitat. I de nou, la sal, que espatlla el paladar, el dessensibilitza. Així després hi ha gent que diu que els tomàquets no tenen gust de res. No és així, és que tu no li trobes gust de res perquè et passes el dia menjant productes amb molta sal. A propòsit d’això, a més de protestar, també podem llegir les etiquetes.

Són molt complicades.

Amb la sal no. Només has de mirar la quantitat per 100 grams, estan obligats a posar-la.

¿Quant triga el paladar a acostumar-se a aquesta reducció de sal?

No ho sé, però segur que varia entre les persones.

Però el paladar sí que es pot educar, ¿oi?

Això de ben segur. Amb la sal, amb el greix, amb l’alcohol... amb tot. Per cert, és més fàcil si deixes de fumar i beure perquè això altera el paladar.

Notícies relacionades

L’entorn rural: un repte afegit a l’atenció en salut mental

Trenquem el tabú: Nadal i la salut mental

Si sempre prenem el cafè endolcit, ¿quant temps necessita el nostre paladar perquè ens agradi sense sucre?

Per la meva experiència en consulta, tres mesos més o menys. Hi ha altres aliments amb què costa més adaptar-se. Per exemple, la fibra. Si prens uns 12 grams de fibra al dia i vols pujar-la fins a 40 grams a partir de menjar sa, pot ser que el teu intestí tardi un any a adaptar-se. El paladar és una cosa molt més fàcil d’acostumar. En qüestió de mesos pots passar a prendre el cafè sense sucre. Hi ha excepcions. Hi ha cafès criminals que posen per allà que no es poden prendre sense sucre.