Un estudi constata que la IA perpetúa imatges negatives i fosques sobre la depressió

Amb la irrupció de la pandèmia de Covid-19, la salut mental es va convertir en un tema central als mitjans de comunicació. Poc després, l'any 2022, l'arribada de les intel·ligències artificials (IA) generatives va obrir nous horitzons en la creació de continguts. En aquest context, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) va decidir investigar com l'ús d’aquestes tecnologies afecta la percepció de la salut mental, en particular la depressió, amb el suport de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT).

L’objectiu de la recerca és integrar l'ús responsable de les IA generatives en la comunicació sobre ciència i salut. Núria Saladié, investigadora predoctoral del CCS-UPF, explica que, tot i que l’aplicació de la IA en aquest àmbit és encara incipient, “s'ha detectat una tendència emergent per la qual cal preparar-se”. Per dur a terme aquesta recerca, el projecte ha comptat amb la col·laboració d’entitats com Obertament i la Confederació Salut Mental Espanya, així com amb persones amb experiència en salut mental i comunicadors científics.

Segons els resultats preliminars de l'estudi, presentats a la darrera edició del Campus Gutenberg, “una sola imatge no pot representar la diversitat de vivències de la depressió”, afirma Saladié. Les imatges generades per IA solen ser fosques, sovint mostrant dones blanques joves en posició fetal, i ometen elements com la recuperació o l'acompanyament, aspectes clau en la gestió de la depressió. Això perpetua l'estigma sobre la salut mental. La imatge a continuació, generada amb Open AI sota la cerca “depression”, n’és un clar exemple.

“L'ideal seria que les IA fossin capaces de superar aquests biaixos”, continua Saladié, “però actualment depenem d'iniciatives privades, i això és inviable.” Davant d'això, subratlla la necessitat que els comunicadors es formin en l’ús de les IA per contrarestar els prejudicis. Com a resposta a aquesta situació, el CCS-UPF va publicar el passat mes de juny la guia “Comunicar visualment la depressió considerant la IA. Guia participativa de recomanacions per a professionals de la comunicació científica”. Aquest document ofereix consells sobre com utilitzar imatges diverses, centrant-se en les solucions i l'acompanyament, i com consultar especialistes per evitar estigmatitzacions. També es promou l'ús d'imatges inclusives i s’insta a evitar caricatures o representacions oníriques.

Notícies relacionades

L’entorn rural: un repte afegit a l’atenció en salut mental

Trenquem el tabú: Nadal i la salut mental

Saladié espera que aquesta guia sigui “un recurs útil” per als professionals de la comunicació, no només en l’àmbit científic, sinó també en altres sectors.