PSICOLOGIA

Astènia tardoral: Cinc passos per suportar-la

Els canvis d'estació suposen un esgotament físic i mental més gran

Una chica descansa en un banco en un parque lleno de hojas caídas por el otoño.

Una chica descansa en un banco en un parque lleno de hojas caídas por el otoño. / Pexels / Andres Aryton

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Amb l’entrada de la tardor es comencen a notar canvis climàtics que aniran influint en el nostre estat emocional i en com es troba el nostre cos, de la mateixa forma que passa quan apareix la primavera. Els dies s’escurcen, les nits són més fredes i hi ha més dies plujosos. Això sumant que hem tornat de vacances fa uns dies fa que ens en ressentim.

El canvi es deu que les hormones i els neurotransmissors s’han d’adaptar als canvis en el clima i en la nostra rutina. El més significatiu és que el son i la gana estan alterats, igual que també podem estar més tristos o irritables. El cansament més gran ens impedirà ajustar-nos a les exigències del dia a dia. Per això és convenient que al notar els efectes al nostre cos i al nostre cervell, els combatem de manera externa per poder restaurar com més aviat millor l’equilibri i sentir-nos bé.

Afronta el canvi

Associem estar malament a factors tals com l’excés de treball, la desmotivació, la falta d’exercici, la mala alimentació o les exigències dels nostres caps i els nostres companys. No obstant, el malestar és a causa d’un desajust intern a causa del canvi de temperatures i la disminució de les hores de llum. Això passa amb el canvi que tenim amb l’arribada de la tardor, de la mateixa forma que apareix amb l’augment de les temperatures.

Tot i que l’astènia tardoral és menys coneguda, no deixa de ser una cosa que pot afectar-nos i ens faci sentir que no arribem al final del dia o de la setmana. Per això hem d’acceptar que al nostre cuir també li influeix la climatologia i buscar la manera de sentir-nos millor. Aquests cinc passos t’ajudaran en això:

1. Reajusta el descans

El que necessitem dormir per estar plenament descansats depèn de les hores de llum. El normal és que a l’hivern necessitem dormir un número més gran d’hores, per la qual cosa a la tornada de les vacances i coincidint amb la tardor, haurem d’augmentar el descans fins a trobar el número d’hores necessari. Això també inclou el temps de lleure o els períodes de recuperació al gimnàs.

2. Cuida el que menges

L’alimentació és el que més es veu afectat pel nostre estat físic i mental, però també influeix en com ens sentim. Aquesta bidireccionalitat la podem utilitzar a favor nostre, tot i que requereixi un esforç més gran. Cuidar el que mengem, hidratar-nos i mantenir uns bons hàbits influirà en el fet d’estar millor amb nosaltres mateixos.

3. Noves metes intel·lectuals

Com el lleure es veu disminuït, podem aprofitar aquell temps extra per trobar nous objectius intel·lectuals o estimulants. Cursos ‘online’ o classes en centres socials del barri ens ajuden que la motivació augmenti i també el nostre nivell de felicitat. Les metes estan directament relacionades amb el benestar.

4. Espai

Des de la solitud, la part positiva d’aquesta, podrem trobar allò que més ens pot ajudar. L’astènia tardoral pot despertar en nosaltres sentiments que havíem apartat durant l’estiu. És moment de replantejar-se què volem fer o cap a on avançar, i per a això sempre hem de passar temps amb nosaltres mateixos. Per a això no sempre és necessari l’aïllament, ja que la natació, per exemple, també implica aquells moments de solitud.

5. Dona’t temps

Exigir trobar-te bé o que passi el més aviat possible, al no dependre de tu, només farà que et sentis encara pitjor. Necessites ser més pacient amb tu i amb el teu cos, treballar l’acceptació i deixar anar el control sobre la situació.

Notícies relacionades

L’apatia, els enutjos, el cansament i la desmotivació poden tenir un origen extern, associat al clima i no sempre depenen de nosaltres o de com vulguem estar. L’astènia tardoral suposa un canvi en com ens sentim que pot fer que ens vegem lluitant contracorrent. Per això, sempre és convenient saber com combatre-la.

Ángel Rull, psicòleg.