Poques eines per contenir els intents de suïcidi reincidents

Al Congrés Nacional de Psiquiatria de Sant Sebastià s’ha explicat, per exemple, que en el marc d’un programa molt ampli entre diversos centres, anomenat Survive, una sèrie d’eines online que es van posar al servei de persones que ja havien intentat acabar amb la seva vida quatre vegades no ha aconseguit cap millora significativa respecte als que reben un seguiment terapèutic habitual i, en el cas de Catalunya, estan sota el pla codi suïcidi.

Les persones amb quatre intents previs i amb un trastorn mental són les que tenen més possibilitats de repetir l’intent. "Estem intentant veure si hi ha algun tractament. L’evidència és que, si es controla la malaltia mental, les taxes de recaiguda disminueixen –descriu Víctor Pérez, psiquiatre, director de l’Hospital del Mar i coordinador del programa Survive–. A més, els fàrmacs han demostrat efecte parcial i estan prescrits per a casos de depressió greu i esquizofrènia". "El que funciona és la psicoteràpia dialectico-conductual, que és molt intensiva", afegeix. No obstant, la magnitud de persones amb temptatives d’aquest tipus fa inviable desplegar per a totes elles aquest tipus de teràpia, que és molt intensiva.

Persones grans i nens

L’experta de l’Hospital Clínic Iria Grande insisteix que el més rellevants és haver tingut un trastorn depressiu. "Els factors de risc més precisos són els psicològics", corrobora una altra professional especialitzada, Pilar Alejandra Saiz. Apareix, no obstant, un altre factor més: la qualitat de vida. "Una pitjor qualitat de vida es relaciona amb un intent més gran de suïcidis, però només en les persones grans, la qual cosa ens porta al tema de la soledat en aquestes persones", apunta Grande. Quant a nens i joves, els predictors són haver patit abús emocional, seguit de la negligència emocional i l’abús físic.

Altres aproximacions són les farmacològiques. En concret, el psiquiatre Philippe Courtet remarca que, quant a la prevenció de possibles nous intents, el més significatiu és la situació psicològica i de benestar, l’agitació i la tensió emocional. No obstant, també admet que "cap pregunta per si sola" es pot correlacionar directament amb la ideació suïcida. Courtet aposta per l’eficàcia del tractament de les infusions de ketamina per reduir aquestes idees. "Els resultats confirmen que és eficaç per alleujar aquestes idees en pacients amb depressió, des del primer dia del tractament". Curiosament, el placebo (una medicació sense efectes reals, que el pacient no sap que és tal) redueix aquesta ideació en un 50%. Courtet opina que no es generalitza la ketamina perquè es tracta d’un producte que no aporta beneficis a la indústria farmacèutica.

Notícies relacionades

«La indústria farmacèutica exagera el sofriment i fa sentir malaltes persones sanes»

Xavier Solà: "Cada vegada hi ha més buidor a les persones, estem perdent humanitat"

Altres mètodes als quals falta encara verificació en assajos són l’ús de la intel·ligència artificial mitjançant el seguiment de les rutines dels pacients a través del seu telèfon mòbil, mentre a través de l’smartphone se’ls fan consultes sobre el seu estat d’ànim. El doctor Enrique Baca ha presentat aquest seguiment, que s’afegeix al control periòdic per part d’un terapeuta. Aquest especialista aposta per un futur en què es puguin dissenyar "solucions personalitzades per a cada persona".

Mentre els terapeutes intenten trobar més factors predictius i millors teràpies, Víctor Pérez no s’oblida del paper de l’entorn: "Si veus algú que està malament, fes el favor de preguntar-l’hi, directament, perquè, si no aixequem la llebre, no podem incidir en aquesta sentència que tenim".