Professionals vinculats a la mort demanen aprendre d'ella, respetarla y donar-li significat

La mort és part de la vida, però sovint es converteix en un tema tabú o incòmode que la societat evita. Per a aquells que han estat a prop d’ella, no obstant això, la mort pot adquirir una dimensió d’aprenentatge, de respecte o fins i tot de profund significat. Diumenge passat, el reportatge del nostre company Juan Fernández "La mort ja no fa tanta por" a Entender más va mostrar la tendència a parlar més de la mort, a ser més conscients de tot el que envolta el fet de morir i a pensar en ella com a quelcom a deixar o llegat. Avui, a SanaMent, aprofundim en com veuen la mort persones que viuen, treballen o senten la mort de prop, per entendre quins aprenentatges en podem obtenir i com dialogar amb la mort de manera sana.

Cristina Vallès, presidenta de l'Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD), defineix la mort com "una part del cicle de la vida" i emfatitza la importància que cada persona pugui marxar en els seus propis termes, respectant els seus desitjos i valors. "Ens acomiadem de la vida que coneixem. Cada persona, segons les seves creences, articula una acomiadament o una continuïtat, però creiem que és rellevant. El que volem és que, en aquest punt, es puguin mantenir els desitjos i els valors de la persona que mor. Una mort digna és això: una mort en què el final de la vida es dona d'acord amb els desitjos i els valors de les persones", explica Vallès.

A més, critica la manca d'acompanyament als hospitals després de la pandèmia de COVID-19: "La gent està tornant a morir sense acompanyament ni cures.El personal sanitari continua patint i tampoc sembla que ens importi". La DMD treballa en l'àmbit legislatiu, de sensibilització i d'atenció personal, pressionant perquè hi hagi lleis que garanteixin la mort digna i oferint recursos com el document de voluntats anticipades (DVA).

Des d’una perspectiva literària, Rafael Narbona, escriptor, crític literari, professor de filosofia i col·laborador de SanaMent, analitza com la literatura ha abordat la qüestió de la immortalitat i la mort des de múltiples angles. Obres com 'El immortal' de Borges o 'Els viatges de Gulliver' de Swift mostren les conseqüències d’una vida eterna, que desemboca en la pèrdua d’identitat i la barbàrie. Per altra banda, autors com Canetti i Unamuno expressen el seu rebuig a la mort i el seu desig d’immortalitat. Unamuno, en particular, clama: "Dic que ho necessito, ho mereixi o no, i res més. Dic que el que passa no em satisfà, que tinc set d’eternitat". Narbona reflexiona sobre com l’obsessió moderna per la joventut i la salut ha portat a una societat que anhela la immortalitat, una tendència que, segons ell, ens infantilitza.

Narbona Cita Montaigne: “Pensar en la mort diàriament per perdre-li la por i comprendre que és un mal necessari.” No obstant això, adverteix que negar la mort no ens fa immortals, sinó que ens impedeix apreciar la vida en la seva totalitat. "Haig de confessar que em sento més a prop d'Unamuno i Canetti que de Montaigne, Swift o Borgers, però crec fermament que cadascú ha de traçar el seu camí i triar la forma d'afrontar la mort. Per a alguns, és l'experiència última, un límit insuperable. Jo prefereixo pensar que és allò penúltim, el llindar d'una nova vida".

Jaume Ayguadé, metge especialitzat en medicina legal i forense jubilat, aporta una perspectiva mèdica sobre la mort, descrivint-la com un procés biològic natural i una transició cap a la descomposició del cos. Ayguadé reconeix que la societat percep la mort amb angoixa. "Per a un metge forense, la mort és un procés biològic natural, una transició cap a la degradació. Tanmateix, la societat la percep com una pèrdua, generant por i angoixa. Aquesta percepció varia segons les creences individuals, ja que aquells que tenen fe en una vida després de la mort afronten la mort de manera diferent. La pandèmia de COVID-19 ens va recordar la nostra mortalitat, generant una angoixa col·lectiva que, encara que passatgera, ens va marcar profundament". El forense destaca la importància d’abordar la mort amb humanitat, com ho fa el doctor Narcís Bardalet a la sèrie documental *El Forense* (3Cat, 2023).

Des d’una perspectiva filosòfica i espiritual, Javier Melloni, jesuïta, antropòleg i teòleg, convida a veure el dol no només com un procés dolorós, sinó també com una oportunitat de transformació personal. “Les etapes del dol descrites per Kübler-Ross són només el començament d’un procés més profund: la transformació. El dol no és lineal i cada persona el viu de manera diferent. És fonamental permetre que el dol flueixi i no forçar-lo, ja que això impedeix una curació completa. Els rituals de comiat són essencials per honrar aquells que ens han deixat i permetre que els altres expressin el seu dolor". Melloni argumenta que la por a la mort és, en realitat, una por a la vida, i que en negar la nostra finitud perdem l’oportunitat de créixer i viure plenament. La pandèmia ens va mostrar la importància d’afrontar la mort amb honestedat i de buscar converses més profundes.

L’equip de la Fundació ArtePaliativo defensa l’ús de l’art per processar el dol i acostar-se a la mort amb més naturalitat. “Nosaltres destaquem la importància d’acompanyar persones en processos de dol a través de l’art. La mort és una part natural de la vida, i l’artteràpia pot facilitar l’elaboració del dol i oferir un espai segur per expressar emocions i sentiments." La fundació ofereix diverses eines i recursos des de l’artteràpia, com tallers i acompanyaments, a més de formacions per ajudar aquells que conviuen amb una malaltia terminal o enfronten pèrdues.

Notícies relacionades

Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental

Les vulneracions de drets a persones amb trastorns mentals creixen un 50% en un any

Laura Beraza, infermera de cures pal·liatives a PADES Horta-HMDM, comparteix com el contacte diari amb la mort li ha donat una perspectiva més conscient i reflexiva sobre la vida. "La mort ha quedat fora de la vida diària. En les cures pal·liatives, en canvi, la mort és un procés natural que es viu de prop. Procurem no només bloquejar símptomes, sinó també proporcionar confort emocional. El rol de la infermera en aquest context va més enllà de la cura física, ja que també implica acompanyar emocionalment els familiars i oferir informació sobre els següents passos." Laura considera que viure tan a prop de la mort canvia la manera en què s’experimenta la vida i creu que cal que des de la infància aprenguem a acceptar la mort com un procés natural.

Francesc Torralba, catedràtic de filosofia de la URL i autor de No hi ha paraules (Ara libres, 2024), recalca la necessitat de reconèixer la mort com quelcom natural. “La mort és un enigma i un tema culturalment ocult, però present en la nostra societat, on hi ha una dialèctica entre l’ocultació i l’espectacle visual mediàtic. La mort és l’única certesa que tenim, i les pèrdues inesperades —especialment aquelles que trenquen l’ordre vital, com la d’un fill abans que un pare— dificulten el dol. Escriure sobre aquestes experiències ha estat una forma de processar el meu propi dol, quelcom que espero que pugui ajudar altres persones. Vull compartir el que he après en moments de crisi, com la humilitat, la magnanimitat i la compassió". Torralba defensa la necessitat de "veure la mort amb naturalitat," reconeixent que "no hi ha vida sense mort" i que el contacte amb la natura ens recorda aquesta condició humana. L’experiència de la mort d’un ésser estimat, diu, "pot ser un revulsiu per viure més intensament".