Guia per gaudir de la melangia de la tardor

La tardor és l'estació de l'ànima, deia Nietzsche. No són poques les persones a les que els agrada la tardor: aquella mena d'alegria de la tristesa, que és la melangia i l'enyor del que és bonic que hem viscut, vivim o viurem. Perquè la melangia no és enyorar només el bonic o emocionant que hem viscut en el passat. També es poden enyorar fets i vides no viscudes, però conegudes.

La melangia és un estat emocional que acompanya la nostàlgia, a diferència de la tristesa que és més reactiva a un esdeveniment. Ergo, la melancolia no és un trastorn que s'hagi de curar. La tardor ens convida amb els seus colors a la reflexió asserenada, el recolliment, la introspecció i la calma, trets que ens caracteritzen com a humans, però que poques vegades poden manifestar plenament les persones tan capficades com estan a treballar i arribar a molts fronts oberts. 

La tardor ens porta dos canvis importants que ens determinen l'ànima conscient o inconscientment: L'arribada del fred, i la reducció de les hores de llum. L'equinocci de tardor és quan la durada del dia i de la nit és la mateixa i a partir d'aquest moment, les hores de llum van reduint-se fins al mínim, amb l'inici de l'hivern. Aquesta pèrdua d'hores de llum i el fred van canviant els colors de la vegetació, l'activitat agrícola i el ritme social.

Viure i mirar la mort sense por

Les ventades despullen els arbres caducifolis i durant el procés aquests comencen a canviar el color de les fulles tot vestint-se d'una manera espectacular que envaeix els nostres ulls i l'ànima, i on els cirerers, roures i faigs es vesteixen de colors vermellosos, groguencs i de tot una gamma espectacular que convida a observar a pensar, a sentir...

Notícies relacionades

Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental

Les vulneracions de drets a persones amb trastorns mentals creixen un 50% en un any

A pot a poc es van despullant, i sembla que la seva vida sigui interior, i nosaltres també tendim a potenciar la nostra vida interior davant aquest espectacle cromàtic que comporta ganes de recollir-se i esperar els fred de l'hivern com dins una mena de letargia i pau interior. Sí, per això en diuen l'estació de l'ànima. Perquè l'arribada dels primers freds i l'escurçament dels dies afavoreix el record d'aquells que ja no hi són, siguin persones, llocs o records…

És un bon moment per a llegir, escriure, trobar-se a casa amb amics, jugar, parlar, fer tertúlies, anar al Teatre, a concerts, tancar els ulls i parar-se a pensar. Assaborir lentament cada pensament, i agrair tot el que hem viscut, vivim, i viurem. No des de la tristesa, sinó des de la melangia, que és l'alegria de la tristesa. La tardor és preciosa. Al matí pots anar a la platja i banyar-te a la mar, perquè s'està molt bé i sense tanta gent. Al vespre pots anar amb jersei, i dormir bé a la nit. I què me'n dieu dels colors que agafen els paisatges? Són poesia pura. Realment, la tardor és l'estació dels colors i de l'ànima. On tot comença, des de la pagesia, des del ritme natural de la vida. De fet, la tardor és quan, per molts, comença l’any.