Trenquem el tabú: Nadal i la salut mental

L’època nadalenca pot ser un moment sensible per molta gent. Retrobar-se amb persones que amb prou feines veus un cop l’any, o al contrari, enyorar les que falten, pot fer aflorar les emocions més amagades. Si alguns metges aconsellen no deixar els antidepressius durant les festes per algun motiu ha de ser. Els qui més estimem poden donar-nos moltes alegries i ser, alhora, font de conflictes intensos.

És important tenir present que enmig de la dictadura de la felicitat hi ha qui conviu amb un patiment invisible. Per persones amb trastorns alimentaris, addicció a l’alcohol, depressions severes o fòbia social, per posar alguns exemples, els nadals poden suposar un mal tràngol. I no es que vulguin arruïnar-te les festes, això no va de tu.

 Segurament, en cada grup d’amics, família, o sopar d’empresa, hi hagi algú que no passa per un bon moment. En els casos més extrems, també durant el nadal, hi ha qui pot tenir pensaments de posar punt i final a la seva vida. Per d’altres, en canvi, pot ser un temps de repòs i reflexió necessaris per guarir-se. De retrobaments esperats, de cura i de gaudi. Com encaixem els diferents moments de cadascú?

La dificultat afegida de l’estigma

 Per començar cal ser conscients que la salut mental és un privilegi i que quan algú no està bé, no és culpa seva, hi ha molts factors que hi intervenen. Sabem com acompanyar-nos? De vegades no és senzill, però tampoc tenim prou cultura de la salut mental per sostenir segons quines converses. És molt fàcil que, amb la millor de les intencions, diguem el que no toca, es faci un silenci incòmode o tirem de tòpic.

Cal tenir present que hi ha moltíssima gent que, per evitar-se problemes, ha après a fingir. En salut mental s’anomena autoestigma quan, conscient o inconscientment, amaguem el què ens passa. Ocultar-se pot ser un recurs vàlid per seguir formant part d’una societat que, si estàs malament, t’assenyala, t’exclou o et discrimina. O, en el millor dels casos, et dona pressa perquè tornis a “la normalitat” el més aviat possible. ‘Cal passar pàgina’ han de sentir els qui passen un dol.

 Encara hi ha qui creu que quan algú no està bé de salut mental és perquè vol o perquè no s’hi esforça, és feble o incapaç de gestionar la seva vida de forma “madura”. Encara no tenim clar què és la salut mental, ni què podem esperar de les persones que pateixen.

Posaré un exemple recent: Una fotògrafa de premsa retratava una noia de 20 anys, activista d’Obertament, afectada per un diagnòstic de salut mental. L’entrevista era sobre solitud no desitjada i se li va demanar, expressament, que deixés de somriure. L’activista, òbviament, no s’ho va prendre bé. Qui decideix com hem d’exterioritzar el patiment?

Hi ha una norma no escrita que diu que si estem passant per una experiència dolorosa, l’hem de manifestar amb el to dramàtic que correspon. Si no mostrem un gest trist o afectat, perdrem credibilitat. I això, no tan sols aplica en la narrativa dels mitjans de comunicació, sinó que forma part dels prejudicis que hi ha al nostre voltant.

 El tabú despista, la comunicació apropa

 És un mite creure que la persona que pateix malestar psíquic o emocional ha de manifestar-lo d'una manera concreta i  encaixar en un clixé identificable. Aquesta falsa creença impedeix entendre que l’estat emocional de les persones rarament és un contenidor estanc, previsible i ben definit. Tampoc acostuma a ser dual: estic bé o estic malament. Ni constant: estic sempre igual de bé o sempre igual de malament. La salut mental pot fluctuar, experimentar matisos i variacions segons cadascú.

 Com saber-ho? Preguntant com estàs. Preguntant-ho de debò. El malestar ha de tenir algun lloc on expressar-se, sinó es cronifica. No cal tenir expertesa en salut mental per sostenir una conversa amb algú que pateix. Escoltar i donar per vàlid allò que se’ns relata, sense oferir consells ni solucions, ja pot marcar una gran diferència.

Notícies relacionades

Com sobreviure al Nadal sense perdre el cap

Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental

 

Ariadna Rogero. Responsable de mitjans i activisme d’Obertament.