L’entorn rural: un repte afegit a l’atenció en salut mental

El territori de l’entorn rural té unes mancances estructurals que no permeten acompanyar i atendre la salut mental de forma adequada. Així ho reflecteix l’informe “Salut Mental i Entorn Rural”, un informe que recull les necessitats i reptes en salut mental del món rural, que és la major part del territori de Catalunya en superfície, tot i que no ho sigui en població.

Tenim reptes enormes davant nostre. Un dels més grans és el de l’accés i el suport a l’habitatge. Necessitem que les persones amb problemes de salut mental puguin tenir un habitatge en condicions i, alhora, també millorar els programes de suport, que en l’entorn rural han de tenir unes característiques diferents.

Moltes de les persones que tenim un problema de salut mental ens hem convertit en cuidadors o cuidadores de gent gran, especialment cuidadores, quan som nosaltres les que hauríem de ser cuidades. Per això vam crear el Servei d’Acompanyament a la Vida Independent (SAVI), com un projecte pilot que va una mica més enllà del Programa de Suport a l’Autonomia a la pròpia Llar (PSALL). Per tant, és necessari i urgent flexibilitzar la cartera de serveis de suport a la llar, perquè pugui adaptar-se a totes les realitats, inclosa la ruralitat.

Un altre dels punts clau que cita l’informe és l'accés als serveis de tot tipus: socials, sanitaris, comunitaris, associatius, etc. No podem deixar persones desateses pel sol fet que visquin lluny, lluny d’on? Aquí tenim un gran repte: apropar els serveis a les persones i garantir que tothom pugui ser atès, visqui on visqui. I també millorar la xarxa de transport públic dels pobles i urbanitzacions que queden més apartades de les ciutats on es concentren la majoria dels serveis.

La manca de professionals és una altra de les grans dificultats detectades, una qüestió que vulnera els drets de les persones a rebre una bona atenció. Per exemple, a la meva comarca, la Noguera, que és la més gran de Catalunya en superfície, només tenim un psiquiatre per a tota la comarca, no tenim dret a triar i, si està de baixa o de vacances, molts cops no se’l substitueix. A més a més, hi ha una gran rotació de personal que dificulta la recuperació de les persones. Incrementar l’arrelament dels i les professionals en els entorn rurals ajudaria a oferir una millor atenció a la seva població amb problemes de salut mental.

El teixit associatiu i les Taules de Salut Mental

Aquests són només alguns dels problemes que vivim cada dia les persones que vivim en entorns rurals. Des de SMC, posem en valor la tasca que es fa des de les associacions d’aquests territoris. Les associacions som coneixedores dels casos personals i de les circumstàncies de cada dia als nostres pobles. A més, la tasca que es fa des de les Taules de Salut Mental territorials, que ara ja són 48 arreu del país, és una bona pràctica per implicar tota la comunitat, conèixer, compartir i créixer a cada un dels pobles i comarques de Catalunya.

Notícies relacionades

Trenquem el tabú: Nadal i la salut mental

Com sobreviure al Nadal sense perdre el cap

Per tot això, demanem a les institucions que ens acompanyin en aquest camí de millora de la salut mental en l’entorn rural, des del territori i per al territori.

Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya (SMC)