Ramón Marquina i Milagros Solé: "El voluntariat per Nadal és molt necessari: molts no reben visites"

Ramón, vostè és voluntari des dels 11 anys...

Sí, a la parròquia, amb nens més petits que jo. Vaig ser-hi fins que me’n vaig anar a la mili. Després, la meva dona i jo vam ser cofundadors de la Joventut Independent Catòlica. Continuava sent voluntariat. Posteriorment, vaig anar a Amics de la Gent Gran.

¿Què li proporciona?

Soc fill únic i des de ben petit he tingut el sentit de la soledat i he buscat la companyia amb altres joves. El voluntariat em donava companyia d’altres. Sempre he sentit que has de fer alguna cosa pels altres. Això m’ha fet feliç. Sempre he sigut força tancat en certs aspectes, i el voluntariat era obertura.

¿I què reps?

L’amistat, l’obertura. També he tingut algun fracàs, però normalment sempre recomano fer-ho. Amics de la Gent Gran és de les associacions a què val la pena pertànyer.

¿S’està perdent?

Una mica. Abans de la pandèmia hi havia molts voluntaris. Durant la pandèmia molts joves de l’escala d’on vivim se’ns van oferir per ajudar. Però d’altra banda, crec que va perjudicar, la gent s’ha tancat una mica.

Milagros, ¿van començar junts a Amics de la Gent Gran?

Sí, ell es va prejubilar i jo vaig tancar l’estanc. Jo no sentia això que reps més del que dones perquè per mi era una cosa tan normal... El voluntariat ho hauria de fer tothom, i donar quan has de donar i rebre quan toqui. Si vols una societat millor, has de col·laborar. Amb el temps veig que he rebut molt: pertànyer a l’entitat i la calidesa de la gent, hem sigut una família amb la resta de voluntaris, els tècnics i les persones grans.

Ara que és Nadal, ¿demanaria que la gent faci un esforç?

És molt necessari perquè hi ha molta gent que no té cap visita. He portat dos lots de Nadal a dues persones, una no surt de casa, l’altra molt poc. Hi vas una estona, felicites les festes.

¿Què li diria a qui senti que li fa mandra el voluntariat?

Ho respecto, cadascú sap quina és la seva situació personal. El que em sembla és que la gent no vol compromisos, els compromisos els fan por. Atès que tot va tan de pressa, no volen lligams, fins i tot al món laboral. I això també falla en les parelles. Però és que la vida és compromís. És un esforç, però et va bé i creixes com a persona.

¿Com fer arribar aquest missatge als joves?

Cal dir-los que aquesta sensació de soledat anirà a més i que ells un dia seran grans. Valdria la pena que ara comencessin a posar-ho en pràctica perquè les persones i la relació entre nosaltres i el que ens puguem ajudar és l’únic que tenim. Les parelles, cada vegada més separades. Cada vegada hi ha més soledat. És bo prendre consciència i fer-nos companyia.

¿No està tot perdut, Ramón?

No, sempre hi ha un nucli que s’entrega. Sempre, sempre.

Milagros, ¿quina és la base per fer voluntariat?

L’empatia, saber escoltar, no jutjar ningú, perquè són persones amb vivències intenses. El respecte. Avui costa molt escoltar.

Fan una mica de psicòleg...

Sense ser-ho, per les coses que t’expliquen i les respostes que has de donar. Tenen molta necessitat de parlar.

Ramón, vostè acompanyava les persones al metge...

Sí, i és molt important perquè durant una època hi havia metges amb una gran prepotència, que donaven les explicacions mirant a la taula. La persona sortia sense assabentar-se de res. La teva presència feia possible dir-li al metge que repetís la informació a la persona gran.

Notícies relacionades

Les addiccions conductuals, un problema silenciós en auge

L’entorn rural: un repte afegit a l’atenció en salut mental

¿I per als Reis, Milagros, què seria desitjable?

Que s’incorporessin molts voluntaris joves.