Xavier Solà: "Cada vegada hi ha més buidor a les persones, estem perdent humanitat"

Seguint amb el cicle d'entrevistes de SanaMent a comunicadors de prestigi com Gemma Nierga i Pablo Tallón per parlar de ràdio i emocions, és el torn de Xavier Solà. Un veterà que porta la ràdio a dins. I li agrada aquesta expressió perquè sent entusiasme per aquest mitjà, a què ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida. I segueix aquí, al capdavant de 'La nit dels ignorants 3.0', a Catalunya Ràdio: nit, diàleg, participació dels oients... Una combinació adequada perquè aflorin emocions.

-¿És la ràdio útil per transmetre sentiments?

 -És clar, la ràdio s'estima. I quan s'estima alguna cosa és una via oberta, una pista plana per a les emocions.

-¿Què li diu a vostè la paraula ràdio?

 -Em diu... vida. Sentit. La raó de ser. Va venir a la meva vida de la manera més inesperada i s'ha quedat amb esplendor i ha florit.

 -Vostè fa un programa de nit. La nit i les emocions són una bona combinació?

 -Qui, quan acaba el dia, no fa una mica de reflexió? Amb serenitat, perquè si estàs molt estressat dormiràs malament. Però la imatge de recolliment, estirar-se al llit... és el millor moment del dia. I conviure amb tu, reflexionar amb tu. En aquest lloc la ràdio té molt de sentit.

Si ets receptiu, rebràs emocions. I aquestes es relacionaran amb les teves, i si arriben a l'enllaç que passa, que vivim nosaltres, un mix, una barreja, un equilibri, una harmonia, es crea un flux de comunicació tan ric... I fa que la gent estimi la ràdio. Fins i tot dormint-se amb la ràdio, perquè ha creat un clima de relax, i aquest cos se n'ha anat al somni de Morfeu. Em diuen 'em sap greu perquè m'adormo amb la ràdio'. Què millor!? és el millor senyal que és teràpia. La ràdio és una sensació que s'impregna dins nostre, ens omple.

 -Han aflorat propostes de benestar emocional a les xarxes socials. Hi ha riscos, quina és la seva pauta de comportament per a què les emocions es puguin debatre bé?

 -Crec que un s'ha de treballar a un mateix i estar molt alerta i anar amb compte de quines fonts reculls el que consideres que necessites. Això és molt personal. I amb tanta diversitat, és més delicat.

I sóc una mica escèptic amb la nova tecnologia, perquè gairebé val tot. És un torrent d'informació tan gran que és com tenir la nevera massa plena, arribarà a un punt on no sabràs què menjar. Crec que una certa austeritat i tenir la idea clara d'on confiar per trobar informació és clau.

 -¿Com gestiona les situacions al programa de ràdio en què es desborden les emocions?

 -Penso sobretot a l'època del 'procés', i a la pandèmia. Van ser dos moments en què amb el vehicle de comunicació que és el telèfon, sabent que hi ha una audiència escoltant, hi havia gent que portava l'aigua al molí d'una manera...faltant al to del programa. Aquí intento sempre buscar l'equilibri, que no es perdi la sensació de normalitat a l'anormalitat i que no generem una alternació d'emocions, no generar tensió.

Són situacions, com qui és el patró d'un vaixell davant d'un temporal, on saps que el temporal no passarà d'un dia a l'altre i s'imposa treure el millor de tu. I el sentit comú: no fer allò que no voldries per a tu. I intentar trampejar el temporal.

 -¿Percep si en els darrers anys hi ha més necessitat de la ciutadania de parlar dels seus malestars o benestars emocionals?

 -Sí, cada vegada hi ha més buit a les persones. Estem perdent humanitat. Et contesten màquines a tot arreu davant de qualsevol gestió. I no parlem de la cita prèvia.

Notícies relacionades

Sis eines per tornar a la normalitat després de les festes de Nadal

Les addiccions conductuals, un problema silenciós en auge

Aquesta progressiva deshumanització ens va calant, ens va refredant. La nostra capacitat d'empatia es va perdent i això em preocupa perquè ens afecta a tots quan, de fet, tots partim de la mateixa necessitat: tenim ganes de ser escoltats, que ens atenguin, de trobar gent que ens busqui solucions. Però nosaltres mateixos ens vam sacsejar les responsabilitats. És una tendència i és difícil girar-la. Per això estic content de fer un programa de ràdio en què t'atenen i et poden escoltar. cuidem més, ho necessitem tots. Si algú diu que no, m'agradaria veure'l perquè quan estiguis malalt voldràs que t'atenguin, o tindràs un accident... Mil coses.