El Kremlin, molt crític amb la sèrie sobre Txernòbil, prepara la seva pròpia producció televisiva sobre el desastre nuclear

Només cal fer un ràpid cop d’ull alscomentaris i a les crítiques en els mitjans progovernamentals russos per concloure que la sèrie televisiva d’HBO sobre el desastre nuclear de Txernòbil li ha provat molt malament al Kremlin. “Un mur de mentides; la minisèrie de Txernòbil és una excel·lent arma de propaganda”, ha escrit Andrei Sidortxik al setmanari ‘Argumenti i Fakti’. “Només falten els acordions i els ossos”, s’ha queixat Stanislav Natazon, presentador de la cadena d’informació contínua Rússia-24, destacant al seu torn algunes imprecisions històriques.

I davant del que Moscou percep com una nova temptativa de la poderosa indústria audiovisual nord-americana d’arrossegar el nom de Rússia pel fang, ha optat per contraatacar. NTV, una cadena federal a l’òrbita del Kremlin, prepara la seva pròpia sèrie sobre la catàstrofe, que centrarà el seu argument, no en les conseqüències de la contaminació radioactiva al continent europeu, sinó en un agent de la CIA enviat a la zona pels EUA per dur a terme actes de sabotatge.

Aleksei Muradov, director de la producció, ja ha justificat que es doni pàbul a una teoria conspiradora com aquesta, avalada, segons la seva opinió, per “historiadors”. “Una teoria manté que els americans s’havien infiltrat a la planta nuclear de Txernòbil i molts historiadors no neguen que, el dia de l’explosió, un agent delsserveis d’intel·ligència enemics estava present a la central”, ha assegurat aquest cineasta, qui ha dirigit en nombroses produccions televisives sobre la història soviètica, incloent una sèrie de 12 episodis sobre la biografia del mariscal Gueorgui Zhúkov, heroi de la segona guerra mundial i figura decisiva del’Exèrcit Roig a l’hora d’aturar primer i després expulsar els ocupants nazis. 

Debat enverinat

Sigui com sigui, la minisèrie nord-americana ha generat un debat enverinat en la societat russa, sobretot a causa del secretisme amb què les autoritats soviètiques, encapçalades pel mateix Mikhaïl Gorbatxov, van tractar l’incident i van intentar minimitzar-ne les conseqüències. Mentre algunes veus sostenen que només els cineastes i escriptors de Rússia “tenen dret” a parlar sobre la seva pròpia història, altres intel·lectuals liberals s’avergonyeixen que hagi sigut una producció estrangera la que finalment hagi retut homenatge al sacrifici delsliquidadors,  bombers, obrers, científics i reservistes enviats en els dies posteriors a l’explosió a apagarl’incendi al reactor i a recollir la runa i les restes contaminades per la radioactivitat.   

“Rússia no homenatja aquests individus com a herois que van salvar Europa; només cal anar a la web oficial del Kremlin per comprovar les (poques) ocasions en què Putin esmenta els supervivents de Txernòbil, molts dels quals encara són vius i pateixen malalties induïdes per la radiació”, ha criticat Ilià Xepelin, periodista de la cadena independent ‘Dozhd’, en unacolumna recentd’opinió a ‘The Moscow Times’.       

Notícies relacionades

Així eren els personatges reals de la sèrie 'Chernobyl' d'HBO

'Chernobyl', crònica d'una apocalipsi