'Mindhunter': en la mente del asesino

En la primera temporada de ‘Mindhunter’, els agents federals Holden Ford i Bill Tench s’entrevisten a la presó amb Edmund Kemper, un tipus alt i fornit amb un coeficient intel·lectual de 145, és a dir, un superdotat. Kemper és un dels assassins en sèrie més famosos de la història americana i segueix entre reixes complint diverses cadenes perpètues. En el cinquè episodi d’aquesta segona temporada, els dos agents de l’FBI visiten Charles Manson per seguir amb els seus estudis del comportament criminal. Manson tenia un coeficient intel·lectual de 121, així que estava per sobre de la mitjana. Llestos són o eren, per desgràcia.

Joen Penhall, creador de ‘Mindhunter’, i David Fincher, productor de la sèrie i director dels tres primers capítols d’aquesta tanda de nou (dos més els fa Andrew Dominik i Carl Franklin firma els quatre últims), emplenen la segona temporada de molts aspectes “íntims”: una nova relació sentimental de la doctora Wendy Carr, la situació familiar de Tench, els atacs de pànic de Ford.

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

Però el conflicte rau sempre en aquestes mentalitats assassines i la manera que els protagonistes van establir les bases de l’FBI modern: treballar en un soterrani catalogant pertorbats i transcrivint cintes gravades en presidi amb David Berkowitz (‘El Fill de Sam’), Manson, William Pierce Jr., BTK (Dennis Raden) –el lema del qual era “Lligar, torturar, matar”– i altres assassins que apareixen en aquesta segona entrega.

Hi ha més tensió entre Tench, Ford i Carr que quan entrevisten els psicòpates. No hi ha espai per a l’harmonia i la relaxació. Com a exemple, l’excel·lent seqüència de l’episodi dos, en què Tench conversa dins d’un cotxe amb un jove testimoni que no vol mostrar el seu rostre ferit: ningú com Fincher per filmar aquest diàleg en estàtic com el més atroç dels malsons.