Crítica d''Hernán': el costat fosc del conquistador

Tot i que Neil Young va introduir aspectes de la seva vida personal en la lletra de ‘Cortez the killer’, una de les cançons del seu àlbum ‘Zuma’ (1975), parla explícitament del conflicte bèl·lic entre el conquistador castellà Hernán Cortés i el cabdill dels mexicas (després mexicans), Moctezuma. Per a Young, Cortés va ser un assassí i a la dictadura franquista li va donar per prohibir la cançó a Espanya. A la sèrie protagonitzada per Oscar Jaenada i creada per Curro Royo, María Jaén, Amaya Muruzabal i Julián de Tavira, Cortés continua sent un assassí, tot i que, en comparació amb alguns dels seus acòlits, ho és una mica menys i intenta ser, de vegades, més dialogant que carnisser.

La sèrie arrenca sense preàmbuls el 1520, després que Cortés hagi capturat Moctezuma i estigui instal·lat a la mítica Tenochtitlan. Al principi tot és confús, com havia de ser-ho a la realitat. Un grup de soldats espanyols arriba a les platges de Veracruz per capturar al seu torn el díscol Cortés per ordre del governador de Cuba, però aquest els venç, els agrega a la seva causa i segueix en la boja recerca de l’or dels mexicas. Cortés desafia les lleis al mateix temps que comença a comprendre els nadius. «Ferotge però noble, com tots els salvatges», diu d’ells.

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

El relat està construït en dos temps que van i venen, entre 1520 i el recent passat, 1519. En aquest segon any se’ns van explicant aspectes dels principals personatges a l’iniciar-se la seva aventura. El 1520, temps present del relat, ens els trobem en la crisi d’aquesta conquesta i viatge al no-res, delmats, envoltats a la ciutat que no té l’or lluent pel qual es van aventurar fins al cor mateix de la jungla, fins al cor de les tenebres, que diria Joseph Conrad.

La sèrie, parlada en espanyol i en les llengües nahuat i maia, no té l’aspecte al·lucinatori d’‘Aguirre, la cólera de Dios’, el film de Werner Herzog sobre el conquistador Lope de Aguirre, ni l’abstracció d’‘Oro’, d’Agustín Díaz Yanes, sobre altres expedicionaris espanyols a la recerca de la ciutat amb teulades d’or massís. De vegades és massa brusca, i confon la falta de pausa amb el caos. En altres casos aconsegueix un repòs interessant, sobretot a partir del personatge que encarna Ishbel Bautista, Maline, espanyolitzada Marina, una dona intel·ligent, diplomàtica –com es podia ser llavors– i essencial en l’esdevenir dels crus esdeveniments.