Globus d'Or 2020: en els premis de tele va passar el que havia de passar

Comentaristes, crítics i espectadors estaven d’acord: aquest seria l’any de ‘Succession’ (en drama, tot i que sigui gairebé més una comèdia), ‘Fleabag’ (en comèdia, tot i que tots vam plorar amb l’escena de la guineu) i ‘Chernobyl’ (en minisèrie, tot i que era allà ‘Creedme’). Sense sorpreses ni sobresalts, els Globus han premiat les sèries que havien de premiar.

El que ha passat amb ‘Succession’ semblava inevitable per dos motius: primer, perquè la saga dels Roy ha sigut un esdeveniment setmana a setmana i, segon, perquè els Emmy encara no s’han atrevit a donar-li cap premi important, i a l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood li encanta avançar-se a l’Acadèmia d’Arts i Ciències de la Televisió en això de validar nous clàssics. (Que l’any passat condecorés ‘The americans’ en la seva última temporada va ser tan curiós com lloable).

Deixar ‘Fleabag’ i ‘Chernobyl’ sense premi hauria sigut negar realitats, tot i que les dues sèries ja vinguessin premiades per l’ATAS. També com en els Emmy, Phoebe Waller-Bridge ha sigut considerada millor actriu de comèdia, però el capellà guapo de ‘Fleabag’ (Andrew Scott) ha sigut derrotat pel polític consternat de ‘Chernobyl’ (Stellan Skarsgård).

Notícies relacionades

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

‘Miércoles’ i ‘Alien’, l’anhelat retorn a les pantalles

En l’apartat de comèdia s’ha produït la millor (relativa) sorpresa de l’any: aquest Globus d’Or al millor actor per a Ramy Youssef, protagonista i cocreador de la brillant ‘Ramy’, en la qual aquest còmic d’‘stand-up’ fa una mica de si mateix: un mil·lenista egipcio-nord-americà amb problemes per conciliar els seus desitjos més contemporanis amb les tradicions de la fe musulmana.

Els Globus, sigui com sigui, seran sempre els Globus, i no perdran oportunitat de convidar a l’escenari rostres coneguts de Hollywood: el premi a Russell Crowe per la seva Roger Ailes de ‘La voz más alta’ és tan grotesc com el seu maquillatge en la sèrie, i el de Patricia Arquette, tot i que més merescut, entra en la categoria de rutina. Any de poques sorpreses, per a bé i per a pitjor.