Tercera temporada de 'Vergüenza': la vergonya nacional

La sèrie ‘Vergüenza’ arriba aquest divendres a la seva tercera temporada a Movistar+ amb el mateix vidriol amb què va començar, amb aquell esperit transgressor que intenta posar l’espectador contra les cordes i enfrontar-lo a les misèries quotidianes quan cau la màscara de les aparences.

Al llarg d’aquest temps hem seguit les vicissituds de la parella formada per la Nuria (Malena Alterio) i el Jesús (Javier Gutiérrez). Ens hem tapat la cara avergonyits per les seves actituds mentre els creadors, Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero, aprofitaven per realitzar una incisiva mirada a la hipocresia del nostre temps parlant de manera soterrada de moltes de les rèmores que arrosseguem com a societat, des del masclisme fins a la intolerància passant per la sensació d’asfíxia d’un dia a dia carregat d’hostilitat.

«Quan vam començar a escriure, volíem fer el nostre particular ‘The office’ o alguna cosa a l’estil de Larry David. Però això va ser fa 10 anys. Ens sentíem pròxims a l’humor provocador, conflictiu, que no fos graciós, allò que després es va conèixer com el ‘posthumor’», diu Juan Cavestany a EL PERIÓDICO. «No és que fos res nou, però sí que ho va ser que una plataforma com Movistar+ apostés per una cosa així i tingués l’oportunitat d’arribar a un públic més general».

Després d’haver plantat les llavors sobre les quals ha anat creixent la sèrie al llarg de les dues temporades anteriors, volien anar una mica més enllà. Fins al moment, s’havien circumscrit a l’àmbit privat i domèstic, així com al xoc amb l’entorn més directe dels personatges. Ara era el moment que la ‘vergonya’ es convertís en pública i arribés a generar una polèmica viral, amb totes les implicacions que això comporta a través de la doble moral que generen les xarxes socials.

«El germen d’aquesta tercera temporada el vam tenir clar des del principi: que el Jesús quedés en evidència davant de tot Espanya. Que fos patètic a nivell nacional», continua Cavestany. «Si ara em preguntessin què és el que em provoca més sufocació, seria, per exemple, fer el ridícul a Twitter. Per exemple, el vídeo d’Albert Rivera amb el gos».

En aquest sentit, aquesta nova temporada es podria considerar la més ambiciosa, ja que, a l’obrir el camp d’acció, es toquen temes que ens afecten a tots, com ara la manera en què jutgem la gent indiscriminadament o ens deixem portar per l’impuls de qualsevol polèmica. També, l’agressivitat soterrada que existeix. «Volíem donar-li una dimensió de gran drama, de gran teatre, però no quedar-nos allà; sorprendre l’espectador i fer un pas més convertint tot això en un ‘thriller’». I és que,en efecte, ¡oh, sorpresa!, a poc a poc, a mesura que avança la temporada, es va convertint en una espècie de Cluedo amb un misteri per resoldre.

«Després de dues temporades, se li havia de donar un nou sentit a tot i el que menys t’esperes és que la comèdia es converteixi en suspens. En un suspens amb un pòsit delirant, és clar», diu  Javier Gutiérrez.

Els límits de l’humor

De nou tornen a aparèixer qüestions que són pur material sensible. Tot i que ja sembla haver-se apaivagat la febre entorn del debat sobre els límits de l’humor, el tàndem de directors no té por de continuar saltant-se algunes línies vermelles. «Mai ens hem censurat», diu Álvaro Fernández Armero. «Al contrari, de vegades ens fa la sensació que hem quedat curts, que havíem d’haver posat més canya a alguna situació, si no, no s’explica que no hàgim tingut cap polèmica», fan broma.

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

Com diuen els responsables, ‘Vergüenza 3’ té un caire molt sociològic. Parla de la manera en què ens relacionem amb les xarxes socials i els mitjans de comunicació en els quals tot va massa de pressa. «La massa té ànsia de protesta i de queixa, però de vegades les coses se sobredimensionen d’una manera en què es perd tota perspectiva», reflexiona Malena Alterio. «És una sèrie que ens treu la careta. Vivim constantment de cara a la galeria, construïm mentides i projectem una imatge que no és la nostra. Aquí ho portem tot al límit, i pot semblar molt ‘heavy’ i molt macarró, però en el fons, ens veiem reflectits en tot el que passa», afegeix Gutiérrez.

‘Vergüenza’ va ser la primera adquisició de la plataforma Movistar+ quan es va posar en funcionament la creació pròpia de ficció televisiva. En els últims temps han apostat per sèries amb un marcat segell d’autor, no només en l’àmbit del drama, sinó també de la comèdia. «Resulta fonamental aquest recolzament a projectes que s’escapen dels motllos habituals. Fa falta que es reivindiqui l’humor menys autocomplaent i que ens tregui de la nostra zona de confort», acaba Cavestany.