'The mandalorian': ¿el futur d''Star wars' està a la tele?

L’episodi final de la primera temporada de ‘The mandalorian’ s’obre amb una escena en la qual dos stormtroopers es dediquen a... passar l’estona. Ni tan sols són soldats importants amb agendes secretes o poders ocults, sinó només un parell de mindundis que intercanvien impressions sobre les amargors de la seva feina. I, en el context d’‘Star wars’, aquells tres minuts de xerrameca són el tipus de luxe que cap de les més recents pel·lícules de la saga va gosar permetre’s. A diferència de la recent ‘L’ascens de Skywalker’ (2019), que al llarg de més de dues hores i mitja de metratge no afluixava el ritme ni un instant per prendre aire, la nova sèrie –el seu tercer episodi ja està disponible a la nova plataforma de streaming Disney+– permet als fans prendre el seu temps per passejar-ne sense presses d’un planeta a un altre. I, en el procés, ens ofereix un cop d’ull del que podria ser el futur de la saga.

Al cap i a la fi, l’estratègia seguida fins ara per Disney respecte a ella –els estudis li van comprar a George Lucas els drets per explotar-la el 2012– no ha satisfet gairebé ningú. Les cinc pel·lícules estrenades al llarg de l’últim lustre no només han generat una sensació de fatiga que ha minvat la capacitat taquillera de la marca ‘Star wars’, sinó que també han desfermat les ires de bona dels fans. Després de la seva estrena als Estats Units el novembre passat, en canvi, ’The mandalorian’ els va fer aplaudir pràcticament tots a l’uníson, i immediatament es va erigir en un fenomen pop gràcies a la seva omnipresència de Twitter i a tots aquests ‘gifs’ de Baby Yoda que van circular sense parar per internet. També, inevitablement, es va convertir en la sèrie més piratejada del moment.

És cert que ho ha tingut més fàcil que aquest quintet cinematogràfic. No se li va demanar que recaptés mil milions de dòlars, ni que funcionés com tancament d’una trilogia de trilogies, ni que suportés el pes de comparacions constants a les tres pel·lícules originals. El seu creador, Jon Favreau, ha gaudit de llibertat per sorprendre l’espectador. Per primera vegada en molt temps, una història situada en l’univers ‘Star wars’ resulta impredictible. 

A diferència dels ‘spin-offs’ ‘Rogue One (2016) i ‘Han Solo’ (2018), que també transcorrien en ell però aliens al misticisme Jedi, ‘The mandalorian’ no mostra ni un indici de desesperació per explicitar les seves connexions amb la trilogia original. En realitat, els seus principals referents estan menys en la ciència-ficció que en el western. El seu protagonista s’inspira en l’icònic texà que Clint Eastwood va encarnar en la trilogia de l’home sense nom de Sergio Leone, i la seva estructura reprodueix les de velles sèries de l’oest com ‘Maverick’ o com ‘Látigo’ –també protagonitzada per Eastwood–, exponents d’una època en què la ficció televisiva no aspirava a la complexitat ni al prestigi. Reproduir aquesta simplicitat narrativa ha permès a Favreau concentrar-se a desenvolupar personatges fascinants i visitar escenaris d’‘Star wars’ que el cine no va arribar a explorar. I per fer-ho ha comptat amb 15 milions de dòlars per episodi, per la qual cosa el ‘look’ de ‘The mandalorian’ té poc a envejar-li al de qualsevol ‘blockbuster’.

Des del sofà

Notícies relacionades

Més pressió als fogons de ‘The Bear 3’

La cuina de les gastrosèries de l’estiu

¿I si l’èxit de ‘The mandalorian’ significa que l’hàbitat natural de la saga és la televisió? Convé recordar que Lucas ja va pensar en la possibilitat d’una telesèrie el 1978; i que el 2005 va arribar a escriure 50 episodis d’una ficció titulada ‘Underworld’, concebuda com una versió espacial d’‘El Padrí’, que mai va arribar a produir-se pel seu elevat pressupost. Malgrat això, els dominis l’univers ‘Star wars’ són molt més vastos en l’àmbit de la petita pantalla –i, en concret, en el de l’animació– que en el de la gran: ‘The clone wars’ acaba d’estrenar la seva setena temporada a bord de Disney+, ‘Star wars: Rebels’ es va prolongar durant quatre i ‘Star wars: Resistance’ va per la tercera.

Aquest any, per primera vegada en molt temps, no hi haurà pel·lícula d’‘Star wars’; tampoc el pròxim. Es van anunciar estrenes cinematogràfiques per al 2022, 2024 i 2026, però això és tot el que se’n sap. Mentrestant, en un futur més immediat –tot i que, a causa de la pandèmia de coronavirus, no tant com s’esperava– arribaran a Disney+ la segona temporada de ‘The mandalorian’ i sengles sèries centrades en Obi Wan-Kenobi i Cassian Andor, i fins i tot un concurs presentat per l’actor Ahmed Best, que va donar vida a l’infame Jar-Jar Binks. I això, clar, és només el principi. Disney necessita trobar continguts per al seu nou servei de ‘streaming’ en algun lloc i, ¿n’existeix un de més ple de mons, cultures espècies alienígenes i conflictes polítics inexplorats que la més famosa de les galàxies molt, molt llunyanes?