Qui és qui a 'Antidisturbios': els personatges i actors del repartiment

La ja llegendària partida de Trivial amb la seva família en el pròleg del primer episodi revela el caràcter obsessiu i tossut de l’agent d’Assumptes Interns encarregada d’investigar el grup d’antiavalots. Un personatge oblic a l’altura del que interpretava Emily Blunt a ‘Sicario’, la idealista agent de l’FBI reclutada per una força d’elit del Govern per lluitar contra el narcotràfic. L’encarna amb neguitós magnetisme Vicky Luengo, actriu mallorquina criada a Barcelona que va començar al ‘Club Super 3’ i a qui hem vist en sèries com ‘La Riera’, ‘La pecera de Eva’, ‘Homicidios’ o ‘Madres’. 

És el cap del grup Puma que ha d’executar un desnonament al centre de Madrid que acaba en tragèdia. Agent impecable en l’àmbit professional, no pot dir el mateix de la seva vida personal. Té un dolor crònic a l’esquena que l’obliga a medicar-se i el seu únic objectiu és aprovar unes oposicions que li permetin deixar el furgó de la UIP. És un dels grans personatges de la sèrie, interpretat amb potència introspectiva per l’exboxejador, monologuista, poeta i actor madrileny nascut a Beirut, de pare armeni i mare espanyola, Hovik Keuchkerian, el conegut Bogotá de ‘La casa de papel’.

És l’antiavalot més reflexiu. Té prou experiència perquè la feina no li afecti, però comença a replantejar-se les seves prioritats perquè el que vol és allunyar-se d’aquest món de violència i estar amb la seva família. Raúl Arévalo reconeix que ha sigut el treball més dur al qual s’ha enfrontat en tota la seva carrera, que inclou ja més de 50 títols, amb fites com ‘Azul oscuro casi negro’, ‘Gordos’ –per la qual va guanyar el Goya al millor actor secundari– i ‘La isla mínima’. I, per descomptat, ‘Tarde para la ira’, la seva ‘opera prima’ com a director, guanyadora de quatre Goya.  

El seu arc dramàtic és un dels més complexos. D’una banda, compta amb la protecció del seu oncle, el policia Rosales, però aquesta relació també es convertirà en font de conflictes morals. Intenta ser el noi perfecte, bon amic, bon professional, bon nòvio, però guarda molts racons foscos. En els últims temps, Álex García s’ha convertit en un dels actors més taquillers del nostre país gràcies a pel·lícules com ‘Si yo fuera rico’. Domina la comèdia, el drama i va forjar la seva imatge de galant en la sèrie ‘Tierra de lobos’ i la pel·lícula ‘La novia’, per la qual va estar nominat al Goya. En teatre arrisca amb obres com ‘Jauría’, basada en el cas de ‘La manada’. 

Un veterà del furgó. Experiència professional i aplom aparent; només aparent, ja que sota el casc i el vestit negre s’amaguen esfereïdors atacs de pànic. Ningú l’hi ha diagnosticat, però és víctima de la depressió. Més ben dit, l’hi ha diagnosticat la seva dona després de llegir les pàgines mèdiques d’una revista del cor a la perruqueria. Un personatge encarnat amb taciturna contenció per Roberto Álamo, a anys llum del seu policia expeditiu i psicopàtic de ‘Que Dios nos perdone’, paper pel qual aquest enorme actor teatral, sorgit del grup Animalario, va conquerir el Goya a la millor interpretació masculina.

És el més jove del grup i condueix el furgó amb més nervi que el Nen de Castefa.  Inestable, espasmòdic i amb falta d’autocontrol, rebrà una escopinada en un moment d’alta tensió durant el desnonament i acabarà entrant en erupció, situació que desencadenarà la tragèdia en el veïnat. Un personatge hipertens interpretat amb energia juvenil per Patrick Criado, que ja va deixar empremta a ‘Vivir sin permiso’ i ‘Águila roja’ i que ho farà, no en tinguin cap dubte, en la cinquena i última temporada de ‘La casa de papel’.

És un nouvingut al grup d’antiavalots i per això, al principi, no se’n fien gaire. No obstant, el que oculta de debò és la seva tendència a generar relacions tòxiques amb les dones. És un maltractador psicològic que fins i tot arriba a la violència física, un assetjador en tota regla. És un dels primers papers protagonistes per a Raúl Prieto en televisió, però no en teatre, on ha liderat obres tan importants com ‘Misántropo’, de Miguel del Arco, amb qui sol col·laborar assíduament. La seva presència i contundència escènica són devastadores.

És el superior de Laia Urquijo a la unitat d’Assumptes Interns. Va fer alguna cosa en el passat –prendre una drecera judicial en un antic cas a València– que el va deixar escaldat. Quan l’agent descobreix la trama corrupta darrere del desastrós desnonament del centre de Madrid, Moreno intentarà evitar que la seva obsessiva pupil·la segueixi endavant. Millor no revelar per què. L’interpreta amb gest tranquil, i molt foc interior, Tomás del Estal, home de teatre des dels seus inicis a La Fura dels Baus, i secundari de caràcter en cine i televisió.

És el subcap dels antiavalots. La seva posició de comandament intermedi li ha proporcionat connexió amb les altes esferes, i s’ha convertit en una de les baules que componen la cadena de corrupció. Adora el seu nebot Alexánder, i per això intenta protegir-lo, tot i que els seus consells sempre s’aparten de la via legal. Està interpretat per David Lorente, que ja apareixia a ‘El reino’. A més de cine i televisió, destaca la seva trajectòria teatral, com a actor i director, tant en obres clàssiques com contemporànies.

És la cap de la Laia a assumptes interns, una dona de caràcter que se situa en un lloc de poder que li permet manejar informació molt delicada que ella pot manipular. La relació amb els seus subalterns serà freda, tot i que en principi res la faci semblar sospitosa. La barcelonina Mònica López es va formar a les taules per a més tard desembocar en l’històric culebró ‘Nissaga de poder’. Ha participat en pel·lícules com ‘Intacto’, de Juan Carlos Fresnadillo, ‘En la ciudad’, de Cesc Gay, o ‘El habitante incierto’, de Guillem Morales.

Un expolicia corrupte posat en tots els tripijocs imaginables, arreglador d’assumptes previ pagament, contractador de sicaris de l’Est, bon amic de les altes esferes i... tocat amb gorra estil anglès. No se li han de donar molt voltes per adonar-se que Revilla és la nèmesi del comissari Villarejo, portat gairebé al terreny de la caricatura des del seu propi cognom: Revilla... rejo. Qui interpreta el serpentejant excomissari no és un actor professional, sinó el pare del Rodrigo Sorogoyen en persona, acreditat aquí com a Paco Revilla.