Les 10 millors sèries nacionals del 2020

El millor exemple de com, moltes vegades, la realitat supera la ficció. En els quatre episodis de la sèrie documental de Movistar +, Israel del Santo (’Conquistadores: Adventum’) reconstrueix la impactant història de la pintoresca església palmariana, per a molts una secta més que cap altra cosa, el germen de la qual es va gestar en un poblet de la província de Sevilla, el 1968, amb unes suposades aparicions de la Verge. Entre els seus Papes alternatius al del Vaticà, un va arribar a protagonitzar fins i tot un nu a ‘Interviú’. Recreacions, entrevistes actuals i imatges d’arxiu s’entremesclen per explicar els més de 50 anys d’escàndols d’aquesta particular congregació religiosa.

Álex Pina continua traient suc dels seus carismàtics atracadors, convertits en un fenomen mundial amb les seves ja icòniques màscares de Dalí i els seus monos vermells. La quarta temporada de la sèrie de Netflix, que torna a deixar-nos inesperades morts, posa els protagonistes més contra les cordes que mai, tancats al Banc d’Espanya amb un escorta que és un encreuament entre Rambo i Terminator i amb una embarassadíssima inspectora fora (Najwa Nimri) disposada a tot per netejar el seu nom. Queda per estrenar la cinquena i última temporada perquè no deixem de cantar el ‘Bella Ciao’.

Un dels grans noms del cine espanyol, Luis Tosar, va tornar a la tele, un mitjà en què no sol prodigar-se, per protagonitzar aquesta minisèrie de Neflix basada en un relat curt de Jack London de principis del segle XX. Mateo Gil aconsegueix actualitzar-lo, situant-lo en una Espanya sumida en el caos i en el descontentament social, inspirada en el moviment dels armilles grogues francesos. Proposa un gran dilema moral i va suposar la tornada a la ficció espanyola del sempre discutit Willy Toledo, un fitxatge que va donar peu a una crida al boicot a les xarxes. No va fructificar, ja que és un dels títols més vistos a Netflix des de la seva estrena.

Mariano Barroso (’El día de mañana’) es va atrevir amb un tema difícil desenterrant el primer capítol de la sagnant història d’ETA en aquesta minisèrie de Movistar que explora els motius que la van portar a la lluita armada, allà pels anys 60. Posa el focus en Txabi Etxebarrieta (Àlex Monner), el primer membre de l’organització que va creuar la línia invisible dels delictes de sang matant el guàrdia civil José Pardines, i que va ser també el primer dels seus integrants a morir en mans de la policia. L’acció queda supeditada a un relat més pausat que ajuda a entendre què va ser el que hi va haver darrere d’aquest gir cap a la violència d’una banda que marcaria més de 40 anys d’assassinats.

Berto i la seva dona televisiva, Eva Ugarte, s’enfronten a una crisi d’identitat en l’última temporada d’aquesta comèdia que ha jugat sempre a despistar a l’hora de diferenciar la ficció de la vida real del seu protagonista. La sèrie de Movistar va començar explotant el costat còmic del que suposa ser un pare primerenc, però a poc a poc ha posat sobre la taula temes molt més profunds com els límits de l’humor, la bogeria que poden desfermar les xarxes socials i la forma d’abordar la mort d’un ésser estimat.

Álex de la Iglesia barreja el costumisme amb el satanisme, exorcismes, conspiracions eclesiàstiques i fins i tot monstres  ‘lovecraftians’ en aquest ‘thriller’ d’HBO ambientat en un petit poble de Segòvia. El trepidant primer episodi dona pas a una sèrie en la qual el fet paranormal és a l’ordre del dia i el toc còmic el posa un alcalde (Miguel Ángel Silvestre) una mica calçasses que viu a remolc de la seva dona (Macarena García) i la veterinària convertida en heroïna (Megan Montaner). Amb de la Iglesia hem topat.

Aitor Gabilondo (’El Príncipe’, ‘Vivir sin permiso’) va traslladar a la petita pantalla el ‘best-seller’ de Fernando Aramburu en aquesta sèrie d’HBO que és la cronologia del dolor de dues famílies enfrontades pel conflicte basc, encapçalades per dues matriarques, abans amigues, a les quals ETA (i un fill) posen en bàndols contraris. El rancor, el perdó i el pes del silenci sostenen la trama d’una sèrie que, abans de la seva estrena, ja es va enfrontar a una polèmica pel seu controvertit cartell.

Localitzacions nacionals i internacionals com Madrid, Girona, Melilla, Màlaga, Lagos (Nigèria), Perpinyà i Tolosa (França) van servir a Dani de la Torre i Alberto Marini per donar forma a aquesta sèrie que segueix el dia a dia dels components de la brigada contra el terrorisme gihadista. El treball previ que van fer els creadors durant dos anys, assessorant-se per al guió amb els membres reals del grup policial, dona versemblança a aquest ‘thriller’ farcit d’escenes d’acció. De fet, tant els personatges com els casos que apareixen estan inspirats en la realitat.

Els Javis han aconseguit tornar a posar sobre la taula el debat social sobre la realitat de les trans a través de la història d’una de les seves icones, Cristina Ortiz, aquell remolí que es va convertir en estrella televisiva a ‘Esta noche cruzamos el Mississippi’. Amb la sensibilitat que els caracteritza a l’hora d’abordar personatges i històries, Calvo i Ambrossi plasmen el passat i el present del col·lectiu partint del llibre sobre La Veneno escrit per Valeria Vegas. L’excel·lent treball d’un repartiment integrat majoritàriament per actrius trans posa la cirereta a una sèrie que explica amb alguns cameos (com el de Pepe Navarro) carregats d’ironia.

Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña furguen a les clavegueres del poder en aquesta sèrie de Movistar, que parteix d’un controvertit desnonament que acaba en tragèdia per immiscir-se després en tèrboles corrupteles, que esquitxen el menys pensat. Alguns sindicats policials no van quedar gaire contents i van titllar la ficció d’«escombraries» per «fer malbé la imatge» de la Policia Nacional.